L'aire matinal, desbordant-se amb petites volves radioactives, gris i tapant el sol, va rodar al seu voltant perseguint-li el nas. Va ensumar involuntàriament l'olor de mort. Bé, era una descripció massa forta per a això, va pensar mentre caminava en direcció a un determinat tros de gespa que posseïa juntament amb l'apartament de sota, excessivament ampli. El llegat de la Guerra Mundial Terminus havia disminuït en potència. Els que no havien pogut sobreviure a la pols havien passat a l'oblit feia molts anys, i la pols, més fluixa ara i confrontant els vigorosos sobrevivents, només pertorbava les ments i les propietats genètiques. Malgrat la seva màscara de plom, la pols -indegudament- s'infiltrava i s'introduïa en ell, li portava cada dia, mentre no aconseguia emigrar, la seva petita càrrega de brutícia.

Fragment de Blade Runner de Philip K. Dick. Barcelona: Proa-Eines, 2009. Traducció de Manuel de Seabre.