Pòrtic

«Durant sis anys he fet versos sense altra intenció que la de treure'm les espines. Per un seguit de circumstàncies, aquests versos han estat llegits per la persona literàriament més docta d'aquest país -tot i que visqui a l'estranger. Carles Riba n'ha fet uns elogis que tallen la respiració [...]. De moment vaig tenir una alegria enorme i tan pura que ni per un moment se'm va acudir que podia ser vanitat [...] Veia que tots aquests anys que tan erms em semblaven m'havien fet donar el rendiment que era potser la millor feina que poder fer en un planeta lamentable. Veia que no era un inútil, i que potser la meva vida hauria estat de més profit per al meu país que si hagués estat un "médico-práctico", més o menys militaritzat, més o menys exiliat.»

Fragment d'una carta de Màrius Torres a Joaquim Gili

 

«En Màrius sentia fortament l'atracció de l'absolut, però era massa fi per a cedir al dimoni de la facilitat. L'exigència de la perfecció, àdhuc externa, li era congènita i potser per això la forma, la seva forma perfecta, no l'engavanyava. L'hi ajudava la possessió d'una llengua ja depurada i perfecta, la manca de la qual explica certes vacil·lacions de bons poetes, fins de grans poetes anteriors, en els quals se sent la lluita amb l'instrument d'expressió. Ell, sense caure en el preciosisme, que li repugnava per temperament, podia emprar un instrument lingüístic ric i pur i satisfer la seva aspiració a no usar expressions estranyes al parlar usual, a què l'ajudava també la difusió creixent del llenguatge literari. Era un dels clars escriptors normals d'una llengua assolida. El seu amor a la normalitat li inspirava una animadversió per tot allò que fos o semblés positura adoptada, exhibició vanitosa de força, trencament del cor a cor amb la Natura o amb el lector. No sofria cap grop en la branca on floria el seu cant, cap borboll en el raig igual de la seva vena. Per això no cerca rimes difícils, ni noves combinacions rítmiques, sovint propenses al retoricisme, però tampoc no cau en l'estil descenyit que està creant actualment una nova èmfasi retòrica, desproveïda de la difícil tècnica del vers ben fet que avalorava, no del tot externament, la retòrica antiga.»

Carles Cardó. "Prefaci" a Poesies. Barcelona: Ariel, 1953.

 


«Còdol anònim, sota una onada d'ombra...» "La nit tannka", del poema
Entre l'herba i els núvols, de Màrius Torres

© Grup62