Aprenem a llegir Goethe: com afrontem la lectura d'un clàssic?

Els lectors sovint ens trobem amb obres clàssiques a les mans. Si l'obra es va escriure fa molts segles, probablement haurem de fer un esforç extra per concentrar-nos en la lectura perquè els mots emprats no ens són familiars o perquè els espais i els personatges ens queden lluny de la nostra realitat quotidiana. Llegir els clàssics és tot un repte per a la imaginació i la intel·ligència.

Aquestes obres arriben avui amb l'aval dels experts, amb l'aval del temps -és a dir, han superat segles de vida i encara són vigents-, però, sobretot, amb l'aval de milions de lectors que l'han convertit en un "clàssic" i que, per la seva magnitud, no és una obra per llegir-la en una nit. L'has de començar sense pressa i mantenir-ne la lectura amb constància, seguint les pautes que et donem a la guia que tens més endavant.

El mite de Faust ha arribat als nostres dies en forma de pel·lícules, obres de teatre i també novel·les rabiosament contemporànies. A mesura que llegeixis el llibre i segueixis la guia de lectura descobriràs coses tan sorprenents com que El senyor dels anells i Faust tenen relació. Oi que no t'ho hauries pensat mai?

Al llarg de la lectura, i com passa a les bones novel·les, trobaràs moments divertits, escenes punyents, fragments de suspens i por, escenes romàntiques. I també hi haurà moments que voldràs deixar el llibre o rebotre'l contra la paret perquè no entendràs res. Quan això passi, aleshores, aixeca't, passeja, escolta una cançó o canvia d'activitat. Ja hi tornaràs. Ningú t'ha dit que Faust sigui fàcil, eh? Els bons llibres són els que demanen més dels bons lectors!

Aquí tens, doncs, un compendi de la vida i gairebé podríem dir una bíblia de la literatura. Des del moment que l'hagis llegit, passaràs a formar part d'una gran i exclusiva comunitat de lectors de Faust. Hi ha un abans i un després d'aquesta lectura i seria molt estrany que, un cop finalitzada, pensessis que l'esforç no ha valgut la pena.

«El Faust de Goethe és tant la història miserable d'una passió humana, massa humana -que és, al capdavall, la passió del saber-, com la narració grandiosa de l'aliança de l'home amb el més enllà, present en aquest drama sota la figura del mal per permetre a l'home, al Dr. Faust, la il·lusió que els seus actes pertanyen al domini del bo.» de Jordi Llovet.