«Era una d'aquelles gorres en la composició de les quals entraven els elements de la gorra de pèl, de la chapska¹, del capell rodó, de la gorra de pell de llúdria i de la de cotó; una d'aquelles peces dissortades, en fi, la muda lletjor de les quals presenta profunditats d'expressió com la cara d'un imbècil.

Ovoide i inflada per un joc de balenes, començava amb tres sortints circulars; després, alternaven uns rombes de vellut i de pell de conill separats per una cinta vermella; seguia una mena de sac que s'acabava amb un polígon encartonat, cobert amb un brodat de trenyella complicada i del qual penjava, a l'extrem d'un cordó molt prim, una creueta de fils d'or, com una borla. La gorra era nova; la visera lluentejava.»

«Gustave era l'Ós. La seva germana Caroline era la Rata [...] però Gustave era l'Ós. Quan tenia només vint anys, la gent el trobava "un tipus estrany, un ós, un jove poc corrent"; i fins i tot abans del seu atac epilèptic i la seva reclusió a Croisset, ja s'havia creat una imatge; "Sóc un ós i vull continuar essent un ós en el meu cau, en la meva llodriguera, en la meva pell, en la meva pell d'ós; vull viure tranquil i lluny dels burgesos i les burgeses." Després del primer atac, el seu caràcter de fera es va confirmar: "Visc sol, com un ós." (La paraula "sol" que conté aquesta frase s'hauria de glosar de la manera següent: "sol, sense cap altra companyia que la dels meus pares, la meva germana, els criats, el gos, la cabra de la Carolina, i les visites regulars d'Alfred de Poittevin.").»

Julian Barnes, El lloro de Flaubert. Barcelona: LaButxaca, 2010.

chapska: gorra militar que els llancers polonesos portaven a França en el segon imperi.