Mar i cel, d’Àngel Guimerà

Pòrtic

«[Diu Saïd]I la mare em va dir: Los que mataren
a ton pare, traïdors, fill de ma vida,
també a mi em mataran; de la moresca
raça que els ha enriquit, ni rastre en volen.
Sents los taurons com salten i capbussen,
Farts, boteruts, jugant amb los cadàvers?
Si et salvessis, mon fill, oh, venja’ns, venja’ns!
(...) Més ella m’estrenyia,
morint i tot, aquesta mà; ses ungles
m’entraven a la carn: Fill: venja’ns, venja’ns!»

Àngel Guimerà, Mar i cel. Monòleg de Saïd dins Acte I, esc. XV

 

«No es posible prescindir de Guimerà.[...] Mar i cel, Maria Rosa y Terra baixa es nuestra Edad de Oro dramática. Porque Guimerà llenó las plateas y los paraísos en Barcelona y en Madrid, sembró con atrevimiento y cosechó frenéticos entusiasmos.[...] Fue apasionado y apasionó. Disparó sus sólidos y brillantes endecasílabos como piedras contra el teatro popularista de entonces.
[...] Guimerà quedará. Está entretejido de defectos y virtudes, pero quedará. Porque –y así debe valorarse su figura–, los defectos fueron de su época, y las virtudes exclusivamente suyas».

Josep M. Espinàs, Article publicat a El Correo Catalán, el 16 de juliol de 1949.

«La mort és una bandarra [...]La maleïda no respecta ni el campionat de Lliga.»
Jesús Moncada, “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” dins El Cafè de la Granota

 

Àngel Guimerà és un clàssic de les lletres catalanes, sobretot com a dramaturg, i va ser també un personatge políticament i culturalment molt significat.
Tot i continuar amb la tradició del teatre romàntic, Guimerà renova i modernitza el teatre de la seva època, tant pel que fa als temes que planteja com en l’ús d’una llengua viva, rica i de caire popular, lluny de l’encarcarament lingüístic que es gastava a l’època. I això el va ajudar a connectar no solament amb l’espectador teatral sinó també amb la crítica.
Amb aquesta lectura, com a professor, us enfrontareu possiblement a uns alumnes poc habituats i menys motivats a llegir teatre que qualsevol altre gènere. A més, tot i que la llengua de Guimerà no presenta complexitat lèxica, sí que utilitza la forma verbal del pretèrit perfet i unes estructures poc habituals que a vegades s’han de llegir tres cops per capir-ne el sentit.
La millor manera de llegir teatre, com sovint passa amb la poesia, és fer-ho en veu alta i en grup. Us proposem que organitzeu grups de 4 o 5 alumnes que treballin junts des del començament, no solament per als exercicis, sinó, sobretot, per a la lectura dramatitzada. Després a classe, si teniu una mica de temps, podeu repartir diverses escenes per grups, que poden triar ells mateixos i llegir-les en veu alta per torns. Podeu fer una mena de competició de quin grup ho fa millor i fins i tot triar un elenc entre els millors declamadors de cada grup. Després aquests alumnes podrien fer una lectura a classe amb públic extern, com ara altres professors o alumnes d’altres grups.
Quan es parla de Mar i cel, els que tenim una certa edat recordem la proposta musical que en va fer Dagoll Dagom. Això us pot jugar a favor de la lectura, encara que l’adaptació que en va fer aquesta companyia s’allunyi força del text original.
En la fase de “Durant la lectura”, proposem que abans de llegir, els alumnes vegin el tràiler del musical per despertar-los una mica l’interès i, que, finalitzada la lectura, vegin el muntatge sencer (que es pot trobar a la mateixa botiga online de Dagoll Dagom) i debatre’n l’adaptació i les diferències amb el text original.
A partir d’aquesta lectura compartida i amb aquesta guia orientada al treball col·laboratiu, volem apropar Mar i cel, que d’entrada té una llengua que fa de barrera. Però a favor tenim que Àngel Guimerà planteja dos temes universals: l’amor o, si ho preferiu, l’amor impossible, i la intolerància entre grups diferents.
Hem distribuït les activitats segons els coneixements que els estudiants assoleixen en avançar en la lectura. Ara bé, podeu temporitzar-les segons les necessitats de la classe i del calendari.
Us oferim un seguit de propostes interactives i interdisciplinàries, amb què esperem motivar els alumnes. Les activitats autocorrectives permetran comprovar, en qualsevol moment, el grau d’aprofundiment en l’obra, així com en l’autor i el seu temps.
Per als exercicis que requereixen treball en línia, tal com indiquem a les activitats corresponents, us recomanem els recursos de Lecturanda o d’altres eines específiques que trobareu a la xarxa i que us indiquem en cada cas.
No deixeu de consultar l’edició de Mar i cel a cura d’Anton Carbonell, amb més propostes educatives, un bon estudi preliminar i altres referències bibliogràfiques (Barcelona: Educació62, 2010).