"Montserrat Roig és una de les poques excepcions d'un panorama, el dels 70, que, en certs aspectes, resulta més aviat insípid i mecànic. De fet, la Roig, amb unes dosis massives de fe en la tradició narrativa catalana -Narcís Oller i Mercè Rodoreda, sobretot-, treballa amb la realitat. Una realitat, la de cada dia, que constitueix un devessall de llums i d'ombres, i que sotmet a diversos graus d'elaboració. El reportatge, abans de tot. És a dir, la descripció sense retocs, bruta com la treu, anava a dir espontàniament, de les fonts, amb el mínim de contingut crític."

Joaquim Molas