«Julieta: Adéu! Qui sap quan tornarem a veure'ns.
Em recorre les venes un calfred
que quasi em gela l'escalfor vital.
Les tornaré a cridar perquè em consolin.
Dida! Dida!... Però ella què hi faria!
Aquesta escena haig d'actuar-la sola.
Vine, flascó.
I si aquesta poció no em fes efecte?
M'hauria de casar demà al matí?
No, no, això ho privarà: tu jeu i espera.

(Deixa la daga)

¿I si fos un verí que l'astut frare
m'hagués administrat per veure'm morta,
tement que aquesta boda el deshonori,
per haver-me casat primer amb Romeu?
Em fa por, però alhora jo hi confio,
perquè s'ha mostrat sempre com un sant.
¿I si un cop ajaguda dins la tomba
em despertés abans que el meu Romeu
me'n rescatés? Ah, quina esgarrifança!

[...]
Romeu, Romeu, Romeu, això m'ho bec per tu!»

William Shakespeare, Romeu i Julieta, escena III, acte IV, esc.IX.