Pòrtic

«-Senyora i germana, amb pesants cadenes empresoneu la meva llibertat. Amb això que heu fet, us seré captiu per servir-vos tots els dies de la meva vida, però serà impossible que jo us pugui oferir un servei comparable al que heu fet per mi. Vós em doneu la vida, vós em doneu la glòria; vós sou el bé, el plaer; vós feu que la meva cansada ànima pugui posseir en cos mortal el paradís. Tot el que podria conquerir al llarg del que em resta de vida i tot el que la fortuna ja m'ha donat, encara que us ho donés, no seria suficient perquè fóssiu prou premiada. Només l'amor us pot pagar, i jo us juro que us estimaré amb el mateix amor que us ha portat a fer, per mi, una gràcia tan extrema.»

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

 

«És el Tirant lo Blanc un llibre l'heroi del qual ha estat creat copiant un tipus d'home que existia i actuava al voltant de l'escriptor, el qual en més d'un moment de la seva vida visqué el lluït ambient en què situa alguns capítols de la seva novel·la i que, quan havia de lluitar amb els seus autèntics enemics, els trametia lletres de desafiament idèntiques a les que fa escriure als seus personatges de ficció i cobria el seu cos amb armadures de les mateixes característiques que les que vestia Tirant quan junyia. No podem, doncs, acostar-nos al Tirant lo Blanc sense haver-nos convençut que és arrencat de la realitat social de mitjans del segle xv i que el seu autor hi recull tot un seguit de riques experiències personals.»

Martí de Riquer, Aproximació al Tirant lo Blanc. Assaig, 8. Barcelona: Quaderns Crema, 1990.

 


 


«Ni la virtut, ni el poder no es troben en les riqueses, sino en l'ànim virtuós i enginyós.» Tirant lo Blanc, Joanot Martorell

© Grup62