Una novel·la d’homes i de dona immòbil sobre l’amor i el desamor i sobre totes aquelles coses que ens van marcant al llarg de la vida.
La dona immòbil és una història d’històries que graviten a l’entorn d’una dona de considerable atractiu, l’Helena Graus, que es veu forçada a la immobilitat per culpa d’un accident domèstic.
Ella és el centre d’atenció de quatre homes que en diferents moments de la vida hi han mantingut una relació sentimental: el marit, polític d’èxit que es presenta a unes eleccions imminents; un pianista de renom, l’amant actual; un ric i solitari fi nancer que havia mantingut una relació amb ella quan eren joves; i un metge compromès, amb qui havien estat amics.
Tots els personatges han patit alguna relliscada oculta. Gent que potser va coincidir en una joventut que ja no és la que era i que ara es retroben. Tancats en una casa de muntanya i aïllats per una nevada imponent, hi ha l’escalfor de l’amor i dels antics afectes, però també por, penediment i expiació. I un vell pastor que posa en evidència que les conseqüències del passat condicionen el futur.
Joan Barril (Barcelona, 1952-2014) va publicar milers d’articles d’opinió, reportatges i contes a la premsa escrita. Va ser director del setmanari El Món i va col·laborar, entre d’altres, a diaris com El País, La Vanguardia i El Periódico. De la seva obra literària cal destacar les novel·les Un submarí a les estovalles, Condició de pare, Parada obligatòria (Premi Ramon Llull, 1998), Gairebé una parella, Tots els ports es diuen Helena (Premi Ra...
Llegir-ne més«Tot allò que ha deixat escrit en Joan Barril és del bàndol de la vida: va escriure una literatura vitalista, on hi havia sempre, sota l’ornament enginyós i la frase brillant, la pulsió de la pròpia biografi a, les seves inquietuds i sobretot les seves esperances i les seves eufòries. I també la por de morir.» Vicenç Villatoro, La Vanguardia
«Joan Barril era una persona vital i expansiva, amb virtuts refl ectides a la seva obra, com ara la ironia i la imaginació.» Josep M. Espinàs
«El Barril novel·lista no està lluny de l’articulista. Hi ha una mirada en comú que pentina la realitat amb el mateix to refl exiu i líric.» David Guzman, El País
Top