Antonio Turiel (León, 1970) viu a Figueres, és investigador científic del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Llicenciat en Físiques (1993), llicenciat en Matemàtiques (1994) i doctor en Física Teòrica (1998), totes tres per la Universitat Autònoma de Madrid. La seva investigació se centra en l’oceanografia física, el clima oceànic i els recursos naturals, i compta amb més de cent articles en revistes científiques internacionals. És més conegut per la seva faceta com a divulgador, amb nombroses contribucions a premsa, ràdio i TV. El seu bloc divulgatiu, The Oil Crash, compta amb més de 16 milions de pàgines vistes i és una referència en espanyol sobre els problemes de sostenibilitat de la nostra societat. Ha comparegut com a expert davant del Parlament Basc (2014), el Congrés de Colòmbia (2021), el Senat d’Espanya (2021), el Parlament de Catalunya (2022) i el Parlament de la Rioja (2023).
Antonio Turiel és un dels grans divulgadors i referents científics sobre els problemes de sostenibilitat de la nostra societat.
Vivim un temps de crisis múltiples, que es desenvolupen amb intensitats variables i a diferents velocitats. La crisi climàtica, que està entrant en una fase d’acceleració, la crisi social (amb un rebuig creixent a la gentrificació de les ciutats i l’ascens de moviments populistes), la crisi energètica (amb moments aguts, com el 2022, alternant-se amb moments de tensa calma relativa), la crisi de les matèries primeres (més intermitent, amb problemes periòdics amb la cadena de subministraments), la crisi de l’aigua potable…
El rerefons de totes aquestes crisis és l’inexorable xoc amb els límits biofísics d’un planeta que, malgrat la seva exuberància, és finit, i la incapacitat dels poders polítics i econòmics per comprendre que l’estratègia del creixement perpetu no es pot estendre per sempre, ni tan sols durant unes dècades més. Quan l’objectiu de les empreses manufactureres passa del creixement a la supervivència, vol dir que alguna cosa va terriblement malament.
I si hi ha una regió especialment mal preparada per aquest canvi de paradigma, és Europa. Envellida, sense recursos naturals remarcables i amb una supremacia industrial més que contestada per les noves potències emergents, com la Xina i Rússia, Europa està patint un ràpid procés de desindustrialització al qual cal posar fre, buscant alternatives veritablement sostenibles i que aprofitin l’autèntic potencial del Vell Continent. Aquest és l’objectiu d’El futur d’Europa: obrir un debat llargament ajornat sobre quin ha de ser el model industrial i de futur d’Europa en un context de policrisi.
Vivim un temps de crisis múltiples, que es desenvolupen amb intensitats variables i a diferents velocitats. La crisi climàtica, que està entrant en una fase d’acceleració, la crisi social (amb un rebuig creixent a la gentrificació de les ciutats i l’ascens de moviments populistes), la crisi energètica (amb moments aguts, com el 2022, alternant-se amb moments de tensa calma relativa), la crisi de les matèries primeres (més intermitent, amb problemes periòdics amb la cadena de subministraments), la crisi de l’aigua potable…
El rerefons de totes aquestes crisis és l’inexorable xoc amb els límits biofísics d’un planeta que, malgrat la seva exuberància, és finit, i la incapacitat dels poders polítics i econòmics per comprendre que l’estratègia del creixement perpetu no es pot estendre per sempre, ni tan sols durant unes dècades més. Quan l’objectiu de les empreses manufactureres passa del creixement a la supervivència, vol dir que alguna cosa va terriblement malament.
I si hi ha una regió especialment mal preparada per aquest canvi de paradigma, és Europa. Envellida, sense recursos naturals remarcables i amb una supremacia industrial més que contestada per les noves potències emergents, com la Xina i Rússia, Europa està patint un ràpid procés de desindustrialització al qual cal posar fre, buscant alternatives veritablement sostenibles i que aprofitin l’autèntic potencial del Vell Continent. Aquest és l’objectiu d’El futur d’Europa: obrir un debat llargament ajornat sobre quin ha de ser el model industrial i de futur d’Europa en un context de policrisi.
Top