Laura Gost
(Sa Pobla, Mallorca, 1993) va recollir el 2018 el premi Goya a Millor Curtmetratge d’Animació per Woody & Woody com a creadora i guionista. En l’àmbit del teatre, ha vist premiades i publicades les següents obres: Seguí (2019), Matar el pare (2020) i La deliberació dels escorpins (2021). Ha publicat les novel·les La cosina gran (Lleonard Muntaner, 2019) i El món es torna senzill (Empúries, 2022), amb traduccions al castellà, l’italià i el grec.
El brillant relat, ple d'ironia, de l'ascens i caiguda d'una família.
PREMI PROA DE NOVEL·LA
Les cendres a la piscina és un relat ple de color i d’ironia sobre una família mallorquina que gira al voltant de la figura del patriarca, en Sebastià, que passa de fer de pagès a enriquir-se construint hotels per als turistes. La seva vida conjugal i familiar està puntejada per tres dones de tarannà i orígens ben diferents: la Catalina, la Mercedes i la inesperada Leidi, que subratllen l’ascens i la caiguda del protagonista en un món que gira molt de pressa. Amb els anys, paraules com èxit, diners, feina, amor, sexe i família han pres significats que desconeixia. Darrere d’aquest fris familiar, el lector hi endevina la mirada curiosa i sovint àcida d’algú molt jove que pretén comprendre unes vides fugisseres.
«Quan ens pensàvem que ja havíem cremat més del compte el gènere de l’autoficció, Gost aconsegueix recuperar-lo d’una manera elegant, com una picada d’ullet cap a la seva família i cap a la seva història». Mateu Sagarra, El Núvol
PREMI PROA DE NOVEL·LA
Les cendres a la piscina és un relat ple de color i d’ironia sobre una família mallorquina que gira al voltant de la figura del patriarca, en Sebastià, que passa de fer de pagès a enriquir-se construint hotels per als turistes. La seva vida conjugal i familiar està puntejada per tres dones de tarannà i orígens ben diferents: la Catalina, la Mercedes i la inesperada Leidi, que subratllen l’ascens i la caiguda del protagonista en un món que gira molt de pressa. Amb els anys, paraules com èxit, diners, feina, amor, sexe i família han pres significats que desconeixia. Darrere d’aquest fris familiar, el lector hi endevina la mirada curiosa i sovint àcida d’algú molt jove que pretén comprendre unes vides fugisseres.
«Quan ens pensàvem que ja havíem cremat més del compte el gènere de l’autoficció, Gost aconsegueix recuperar-lo d’una manera elegant, com una picada d’ullet cap a la seva família i cap a la seva història». Mateu Sagarra, El Núvol
Top