1. Què sabeu a l'avançada? Feu una pluja d'idees i aneu-les anotant a la pissarra o al Wallwisher.
2. La primera part del títol, Blade Runner, ens diu ben poc, oi? Però i la segona? Què vol dir aquesta pregunta «Els androides somnien xais elèctrics»?
3. Quantes vegades t'has trobat amb una novel·la que porti per títol una pregunta?
4. 4) «blade runner» té una traducció com ara «el corredor de l'espasa». Et diu res això? Creus que té cap connexió amb el subtítol?
5. 5) I ara llegim-ne la primera frase:

«Una joiosa pujada de tensió elèctrica del despertador automàtic de l'orgue d'humor, al costat del llit, va despertar Rick Deckard. Sorprès -sempre el sorprenia trobar-se de sobte desvetllat-, va aixecar-se, va quedar dret amb el seu pijama multicolor i es va estirar.»

El famós personatge de còmic francès inspector Gadget
Font: http://www.wanderinggoblin.com

A Els androides somien... apareixen tot d'estris curiosos que són literalment «ciència-ficció», però n'hi ha que, tenint en compte que érem l'any 1968, Dick va encertar alguns avenços tecnològics. Quins són? I quins són els altres mecanismes que s'inventa que no existeixen?

El primer forn microones domèstic (1947)
Font: IEEE Global History Network

Un dels primers telèfons inalàmbrics, precursor del mòbil actual
Font: http://bcbender.quicm.net

Feu una llista dels petits i els grans invents (tecnològics, electrònics, digitals i mecànics) des del 1968 fins al dia d'avui.

De cada un, ets capaç de preveure'n una evolució?

Feu l'exercici amb una taula col·lectiva o través de l'slideshare. Repartiu-vos equitativament els invents.

«La pintura mostrava un ésser oprimit, sense cabells, amb un cap com una pera invertida, les mans agafant-se les orelles amb horror, la boca oberta en un crit enorme i sense so. Onades torçades del turment d'aquell ésser, ecos del seu plor, omplen l'aire que el voltava. L'home o dona, fos el que fos, era contingut pel seu propi udol. S'havia tapat les orelles per defensar-se del seu propi so. Aquell ésser era en un pont i per això no hi havia ningú més; cridava aïlladament. Aïllat pel -o malgrat el- seu clamor.»

1. Parla d'un quadre d'Edvard Munch; sabries dir quin?
2. Quan l'hagis descobert, observa el quadre, i escriu què et suggereix.
3. A la novel·la, l'androide cantant d'òpera Luba Luft demana una reproducció d'un altre quadre de Munch titulat La pubertat. Observa'l. Trobes alguna relació entre aquesta pintura i l'altra?

La pubertat
Font: http://www.edvard-munch.com

Coneixies Edvard Munch? Aquí en tens una fotografia i un autoretrat.

 
Fotografia d'Edvard Munch. Font: Wikimedia Commons i
Edvard Munch Autoretrat. Font: http://www.edvard-munch.com

És un pintor que no deixa indiferent a l'espectador. Per què? I per què et sembla que parlem de pintura en un llibre de ciència ficció?

4. Què és allò que l'autor vol remarcar amb aquestes obres?

En parelles o en grups reduïts trieu un o dos personatges (comenceu pels importants: Rick Deckard, Rachael Rosen o J. Isidore) i aneu anotant tot allò que els caracteritza. A mesura que tingueu clar com és el personatge, construïu mapes conceptuals i -encara que estiguin a mig fer-, pengeu-los a classe perquè pugueu compartir entre tots com veieu cada un de vosaltres els personatges.

Aquí teniu un exemple inacabat de Rick Deckard. Acabeu-lo i feu també els altres personatges.

1) Després d'haver conviscut amb el grup d'androides, J. Isidore es diu a si mateix:

Et fa falta estar amb altres persones. Per poder viure. És a dir, abans que ells arribessin jo podia aguantar estar tot sol al edifici. Però ara tot ha canviat. No pots tornar enrere, va pensar. No pots passar de gent a no gent. Esverat va pensar: estic depenent d'ells . Gràcies a Déu no han marxat.

2) D'altra banda, Deckard, després d'haver acomplert la seva missió, declara:

Però el que jo he fet, va pensar, ha esdevingut aliè per a mi. De fet tot en mi, s'ha tornat antinatural. He esdevingut un jo antinatural. [...] Després, furiós amb ell mateix, amb un odi suprem, va escopir , va escopir amb ràbia i menyspreu per ell mateix, amb un odi suprem.

Blade Runner. Els androides somien xais elèctrics? va ser, com ja has descobert, un best-seller i en gran part ho va ser gràcies a la pel·lícula. Per això, al títol de la novel·la s'hi va acabar afegint, Blade Runner, que, en realitat, era el títol de la pel·lícula de Ridley Scott.

1. És lícit posar de manera preeminent el nom de «Blade Runner» davant del títol original com a reclam promocional?
2. És imprescindible posar sempre alguna imatge de la pel·lícula a la coberta per tal que el lector l'identifiqui com la novel·la de la pel·lícula? No hauria de ser a l'inrevés?

Buscant per la xarxa hem trobat una pila de cobertes del llibre en diversos idiomes. Algunes edicions més antigues només posen el títol original, d'altres més modernes recorren ja al reclam cinematogràfic.

Mira aquesta galeria de cobertes:

Font: http://www.philipkdick.com

Després fes la teva pròpia. Ara ja coneixes la novel·la i la història que explica i, per tant, hauries de poder resumir-la en una bona imatge.

1. Creus que és possible?
2. Et sembla que les cobertes són una bona síntesi de la novel·la?
   

Justifica el teu disseny de la coberta bo i raonant la resposta a les preguntes que t'hem formulat. Després mostra la coberta als teus companys de classe i obriu un debat sobre la qüestió.

Quan l'hàgiu vist, obriu un debat a classe sobre les diferències i les similituds. Després feu una reflexió per escrit sobre què us ha semblat la novel·la i la pel·lícula i quina de les dues preferiu.

Al final de la vostra redacció plantegeu-vos aquesta pregunta: Creieu que en Deckard podria ser un androide?

Foto Blade Runner
Font: http://espectadores.net