Abans de començar a llegir el text teatral que teniu a les mans, mireu primer de tot aquest tràiler del musical que va fer Dagoll Dagom: http://www.youtube.com/watch?v=L0roI26Al9k
Dagoll Dagom va fer una adaptació a musical de l’obra de teatre que llegirem a continuació. Corria l’any 1989 i els efectes especials que van caldre per desenvolupar el gran vaixell, present a tota l’obra, van ser dels més moderns i sofisticats i van causar autèntic impacte entre el públic. Si t’interessa molt com va anar, aquí tens part del “Com es va fer” Mar i cel.
El teatre, per llegir-lo bé, sobretot quan no hi estem acostumats, cal llegir-lo en veu alta. Llegir en veu alta ens ajudarà a entendre molts girs, expressions i idees que sense l’entonació adequada no entendríem. Els exercicis següents estan pensats per ajudar-vos a comprendre els diàlegs de Mar i cel. Però abans hem d’aprendre també a llegir en veu alta. Recordeu l’exercici 10 de la secció “Abans de la lectura”?
Bé, allà donàvem indicacions de la llengua; ara, donarem indicacions de com llegir en grup i en veu alta.
Exemple de guió teatral marcat
Assaig previ
Font: Teatre Nacional de Catalunya
Potser no cal arribar a aquest extrem, però els professionals del teatre es prenen la qüestió de la veu i la pronúncia molt seriosament: és l’eina fonamental de l’actor.
En començar la lectura trobareu una llista de noms. Sovint en teatre l’autor no dóna gaires indicacions dels trets identificatius de cada personatge; els anem descobrint a mesura que llegim. El cas d’Àngel Guimerà no n’és una excepció, per això haurem d’anar descobrint nosaltres com són, com pensen i com vesteixen els personatges de Mar i cel.
Aquest és un exemple d’un quadre sinòptic d’un personatge. Us pot servir de model per a la resta de personatges.
Conserveu els esquemes. En acabar la lectura poseu-los en comú i responeu aquestes preguntes:
Amb la informació que heu compartit, elaboreu entre tots un esquema final de cada personatge.
Seria recomanable concloure l’activitat tot comparant les interpretacions que els alumnes aporten dels personatges, i analitzar les similituds i les diferències de les percepcions. Permetrà observar la caracterització i la dimensió dels personatges, i també el perspectivisme amb què els alumnes els interpreten.
Aquesta activitat, que en principi podria semblar banal, no ho és pas, sobretot quan llegim teatre. A partir dels esquemes mentals que els lectors creem, sorgeixen personatges amb matisos distintius importants.
Per confeccionar els arbres conceptuals us recomanem els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa, com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.
Per confeccionar els arbres conceptuals us recomanem els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa, com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.
Ja hem comentat abans que Guimerà estava molt preocupat perquè la llengua que parlessin els seus personatges sonés tan natural com fos possible al públic de l’època. Actualment, però, paraules que potser eren d’ús comú han deixat de ser-ho.
Fem un repàs d’alguns dels mots. A mesura que aneu llegint aneu ampliant la llista:
Camp de roselles
Font: www.photographyblogger.net
Però en el text de Guimerà apareixen altres rareses com ara:
M’apar, Mes, Potsê, Martre, Arrostrar, Escorpra, etc.
Son rareses perquè o bé ja no es fan servir o sí que es fan servir, però escrites d’una altra manera.
Quines altres has trobat?
Busca al Diccionari d’Alcover-Moll i segur que moltes les hi trobaràs. Què és aquest diccionari?
I ara, descobrim algunes de les expressions que surten a Mar i cel, saps què volen dir?
I ara et deixem aquesta estranya expressió perquè juntament amb els teus companys discutiu què pot voler dir:
“És un Caí que cobra abans de ser a l’infern”
Una pista Caí, és a dir, Caín, fill d’Adam i Eva, va matar el seu germà Abel i és el primer assassí de la història segons les sagrades escriptures. Et diu alguna cosa això?
Al llarg de la lectura, trobarem frases que ens sonaran artificioses, tant que potser no les entendrem. No pas perquè el lèxic sigui difícil, sinó perquè Guimerà, ja sigui per donar èmfasi o per fer dramàtica una situació, fa servir recursos lingüístics constantment.
Per exemple:
Com ho diríem nosaltres si parléssim normalment? I aquestes altres?
Busquen d’altres que segueixin el recurs de l’hipèrbaton.
Quins altres recursos estilístics coneixeu? Reconeixes aquestes definicions?
Hipèrbaton Anàfora Metàfora Hipèrbole Paràfrasi |
referència a un concepte a partir d'un altre que hi guarda certa semblança una alteració de l’ordre gramatical dels mots amplificació o interpretació per explicar millor el que es vol dir recurs retòric que consisteix a augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageració repetició d’un mateix mot o grup de mots, una o diverses vegades, en un fragment de text, per reforçar el sentit |
Segurament no heu practicat mai la “paràfrasi” de manera conscient però ho fem tot sovint. A mesura que llegiu us trobareu sovint amb la necessitat de reescriure bo i interpretant alguna frase, és a dir “parafrasejar”. Aquí en teniu un exemple:
Saïd té un atac de gelosia, després de veure Blanca besant la mà de Ferran i s’exclama (Acte II, escena XI):
Saïd: Sos llavis
(per la mà de Ferran)
d’aquí têls rentaran taurons! Vull veure’t
per esquê a un ham clavat, del mar a sobre
com remous eixa mà dins l’agonia.
Si fa no fa, i explicat en prosa, avui diríem:
Saïd: I els taurons t’esborraran la marca d’aquests llavis (assenyalant la mà de Ferran). Vull veure com fas d’esquer clavat en un ham, i com bellugues la mà per sobre del mar mentre agonitzes.
Si fa no fa, vindria a ser una cosa així. Més entenedor? Potser sí, però menys efectiu, oi?
Podeu repassar altres recursos retòrics que hàgiu estudiat al llarg del curs. Parafrasejar serà un bon recurs per als estudiants a mesura que llegeixin.
Què és la retòrica? Per què se’n diuen “Recursos retòrics”? Com en podem dir d’una altra manera?
A l’exercici 3, hem creat uns esquemes per saber com són els personatges, però què és el que ens indica com són? Com ho fa Guimerà, per explicar –sense descripcions de cap mena–, com són els seus protagonistes? Doncs els fa reaccionar d’una manera i no d’una altra, o els fa dir coses que defineixen la seva manera de ser.
Per tant, hem de llegir entre línies!
Què indiquen sobre els personatges les següents frases?
«No et pensis; ja m’agrada la gent com ell. És un valent: puc dir-ho.»
Ens diu que Ferran és...«Quin bé li fem a Déu tancats i en l’ombra! No és son temple pertot? Oh, ma cosina, lo que eres i ets avui! Com t’han canviada!»
Ens diu que Ferran és...«Mes sóc lo renegat; sóc altres Judas:/ sols que ell se va penjar i jo no goso.»
Ens diu que Joanot és...
«Saïd: Tu, vil: acosta’t; / i tots, tots aneu lluny! Va; tots enrere! (Els corsaris retrocedeixen poc a poc. Malek sempre darrere el grup).
Malek: Me vols matar?
Saïd: Poruc! Jo tinc una arma;/ tu una altra en tens: au, cos a cos; fins l’últim/ glatit del cor
(Saïd avança. Malek recula. Saïd duu l’arma a la mà. Malek la mà al pom, sens treure lo punyal.)
Malek: Tu ets el nostre arraix
Saïd: No goses, miserable!»
Com a excepció, com deduïm també com és Malek? Gràcies a les indicacions que dóna Guimerà, que permetran a l’actor afinar el paper que se li demana.
Continueu l’exercici amb totes aquelles frases que us semblin significatives. Si feu la lectura en grup us podeu repartir els personatges.
Per completar tota aquesta lectura profunda, anoteu, també mentre llegiu, totes les indicacions temporals i espacials que dóna Guimerà:
Exemples com les acotacions de l’acte I, escena xviii, ens permetran fer-nos una composició de lloc:
Podria ser un fanal com aquest, oi?
Guardeu totes aquestes anotacions, per a més endavant, quan fem la secció de “Després de la lectura”.
Quan arribeu a la lectura de l’Acte II, atureu-vos i comenteu amb els companys de classe cap on us sembla que va l’obra, com us sembla que acabarà i arribats a aquest punt quins són els conflictes o punts clau de l’obra que ens han estat presentats.
Feu taules o columnes seguint el model que us indiquem:
Creus que també podríem parlar de conflicte entre Saïd i Blanca?
Aquest és potser un dels exercicis més rellevants. Hi ha molts teòrics que defensen que la literatura sense conflicte seria una simple descripció avorrida. Guimerà, seguint aquest patró, planteja moltes tensions internes, moltes més de les que, a primera vista, detectarien els alumnes.
Mira com es pot interpretar un conflicte intern: Joanot, interpretat per l’esplèndid Pep Cruz, en la versió musical de Dagoll Dagom.
Abans hem fet una llista dels conflictes. I si ara els visualitzem amb un diagrama conceptual? Quedaria més clar?
Mira l’exemple:
Aquests diagrames els podeu fer amb el word o altres aplicacions que us agradin. Per fer el nostre, hem fet servir www.bubbl.us
Aquests diagrames els podeu fer amb el word o altres aplicacions que us agradin. Per fer el nostre, hem fet servir www.bubbl.us
Fixa’t que hem marcat un grup en vermell i l’altre en verd. Per què?