Quina idea tan genial! Acabo de llegir aquestes Cartes des de Barcelona, compilades per la Júlia Balcells, i que ens parlen totes elles de personatges que en algun moment de les seves vides han tingut o tenen coneixement de Barcelona per motius ben diferents.
Es tracta d’un recull de 83 cartes que van dirigides, per posar-vos alguns exemples, de James FritzJames a Lluís XIV, de George Sand a Charlotte Marliani, de Joan Salvat-Papasseit a Joaquim Torres García, de Josep Tarradellas a Pasqual Maragall, etc.
Totes les cartes van encapçalades per un petit pròleg que ens ajuda a situar-nos en el seu temps, en el moment històric i les circumstancies que en el seu moment van provocar que es produís la correspondència entre totes aquestes persones.
La carta de Salvador Puig-Antich al seu germà moments abans de morir… posa els pèls de punta!
És un llibre perfecte per llegir entre hores ja que cada carta tanca un minicapítol, per dir-ho d’alguna manera, encara que en el meu cas reconec que ha pogut més la xafarderia i la golafreria de llegir-les una darrera l’altra enlloc d’anar fent poc a poc i amb mesura.
Didàctic, distret, original i apte per tots els públics.
El subtítol d’aquestes Cartes des de Barcelona compilades per Júlia Balcells és “El retrat de la ciutat a través dels seus visitants” i, efectivament, es tracta d’una compilació de cartes escrites des de la llunyana època del Rei Pere el Gran d’Aragó i Sicília fins al més proper any 2010, amb el denominador comú d’estar totes elles escrites des de la ciutat de Barcelona. A través de la lectura d’aquestes cartes, el lector es pot fer una idea de l’evolució social i política de la ciutat i també dels seus canvis urbanístics.
Malgrat la manca de línia argumental, el llibre es llegeix amb molt d’interès ja que la majoria de les cartes esdevenen curtes històries. La seva força expressiva ha obrat en mi l’agradable sensació de no voler deixar el llibre i dir-me per a mi mateix “llegeixo la següent i plego”. Aquesta, que hauria d’haver estat la darrera carta llegida del dia, normalment es veia seguida per alguna o algunes més.
Tot i l’interès de la gran majoria d’aquestes cartes compilades, em permeto destacar les que estan escrites entre els anys 1931 (proclamació de la II República Espanyola), l’any 1939 (acabament de la Guerra Civil) i els primers anys de la postguerra.
En aquests anys hi ha alguna carta amb un tremp narratiu que fins i tot esdevé un cant desesperat a la llibertat, com per exemple, la que Manuel de Pedrolo escriu al seu editor Jordi Arbonès o, com molt encertadament ens recomanava la nostra amiga Lia en aquest mateix blog el proppassat dia 5, la que Salvador Puig Antich escriu al seu germà, la nit anterior a la seva salvatge execució per part del règim franquista.
El contingut d’aquest llibre ha esdevingut per a mi una agradable sorpresa, com també ho serà per a tot aquell que decideixi llegir-lo.