En Lluís-Emili s’ha llegit les Conclusions preliminars de la Donna Leon i ens en fa la ressenya. Connecta la “mare” de Brunetti amb Woody Allen!
Un altre llibre de Donna Leon. Disposar-se a llegir-lo és submergir-nos en la comfortable certesa de retrobar els incomparables paisatges venecians, el pet bufat del Patta, les flors i els recursos informàtics de la signorina Elettra, l’honestedat de pedra picada de Vianello … I per descomptat el “commissario” Brunetti, amb les seves intuïcions, lucideses i records d’una Venècia que es va esfumant en el passat. I el reducte familiar: l’apartament amb vistes meravelloses, la classe, l’amor i la cuina de Paola. I els fills que, misteriosament, es fan grans tan lentament com Peter Pan.
Ja hi som tots. Podem començar a llegir tranquils: Donna Leon no ens defraudarà. Si en som fidels addictes, és clar. És com enfilar el carrer Verdi (de Barcelona) i anar, com cada any, a veure què ens explica Woody Allen. “¿La mateixa pel·li altra vegada?”. Sí, però en Woody sempre m’agrada. “Però es repeteix”, “aquesta és massa llarga”, “pefereixo les primeres”. És una qüestió de fidelitat.