Una mirada nova i propera al fenomen dels clandestins.
Un dia, després d'anys de fer l'ofici de pescador, Patrick Ejosa Lambal decideix provar sort com a clandestí i embarcar-se cap a Europa. Gràcies a la seva experiència és contractat com a membre de la tripulació d'una piragua i, per tant, viu de primera mà totes les etapes de la travessia, des de la preparació de l'embarcació fins a l'arribada a les Canàries, passant per la compra de carburant i d'aliments, la recerca de clients, els rituals per protegir-se de les penúries del viatge i les enormes trifulgues de passatgers i tripulants a alta mar. Patrick farà tres vegades el mateix viatge, en què patirà accidents, detencions i conviurà amb la mort a mar obert.Aquesta història de vida, recollida per l'antropòleg i escriptor Jordi Tomàs, ens mostra una altra cara de les migracions africanes i ens descobreix l'origen, la vida i els valors d'un de tants il·legals, veritables emprenedors i aventurers dels nostres temps. Una mirada nova i propera al fenomen dels clandestins.Vídeo
Jordi Tomàs (Barcelona, 1971) és antropòleg i escriptor. Ha viscut llargues temporades a l'Àfrica Occidental i ha publicat reculls de narracions, les novel·les Arrels de baobab (2000) i Un cor aixanti (2008), i un llibre escrit amb el senegalès Patrick Lambal sobre l’emigració clandestina africana: El pescador que volia anar al país dels blancs (2012). Ha editat el llibre Secesionismo en África (2010).
... Llegir-ne mésEn Patrick Ejosa Lambal, un pescador de Senegal, va narrar de viva veu la seva història al Jordi Tomàs. El resultat d’aquesta mena de confessió, o d’alliberament per part d’en Patrick, és aquest llibre que és pura emoció, i res més que pura emoció.
En Patrick explica amb pèls i senyals la peripècia de fugir en una pastera d’un poblet de Senegal cap a les Illes Canàries cercant una vida millor.
Ni un, ni dos, sinó tres: tres cops ho va intentar en Patrick Ejosa. I les tres vegades va fracassar. O van embarrancar, o els va enxampar la Guàrdia Civil. I apa: cap a casa de nou.
És una manera ben diferent d’entendre els motius i les misèries de la gent que intenta fugir buscant una vida millor. Res a veure amb el tractament que donen tots el mitjans, que et fa apagar la tele o tancar el diari.
Això és periodisme pur, seriós, eficaç i capaç de posar-te la pell de gallina.
És fantàstic, Nosaltres.
Top