La novel·la més divertida i celebrada de Bohumil Hrabal.
Ple de candor i d'un amoralisme sorprenent, Jo he servit el rei d'Anglaterra és un llarg i esplèndid monòleg sobre la grandesa i la decadència. Jan Díte és un cambrer d'un cafè de Praga que està disposat a tot per fer-se milionari. A partir d'aquest nus argumental, Hrabal ens passeja per la Bohèmia dels anys vint i l'acompanya el jove proletari fins a l'ocupació alemanya i la comunista (el 1968), en un relat al mes pur estil rabelaisià, ple d'escenes hilarants. Però les aventures i desventures d'aquest personatge de la picaresca centreeuropea, plantejades en clau grotesca, no han d'enganyar sobre l'abast i l'ambició d'aquesta gran novel·la, que tracta temes com el col·laboracionisme, la guerra, l'arribada dels comunistes al poder, i que constitueix una brillant reflexió sobre la condició humana.Monika Zgustova, amiga i biògrafa de Hrabal, és la còmplice perfecta d'aquesta operació de recuperació d'un autor txec esdevingut clàssic.
Jo he servit el rei d’Anglaterra, del reconegut escriptor txec Bohumil Hrabal (Brno, 1914 – Praga, 1997), és una de les novel·les que ajuden al lector a entendre millor una part substancial dels comportaments de la societat centreuropea del segle XX.
Protagonitzada pel jove Jan Díte, d’origen humil, i ambientada a la Txecoslovàquia i Alemanya d’abans, durant i després de la II Guerra Mundial, la història que narra Hrabal esdevé gairebé un bumerang, un viatge d’anada i tornada del Jan Díte que partint dels seus orígens humils de venedor de salsitxes arriba a ser cambrer dels millors hotels gràcies a la seva ambició desmesurada -fins i tot en tindrà un de propi-, torna a la pobresa i soledat més absolutes.
En Jan és un viu reflex de la picaresca centreuropea, d’un antiheroi que buscant riquesa i luxe sense escrúpols acaba, si fa no fa, exclòs de la societat. De ser condecorat per l’emperador d’Etiòpia passa a viure acompanyat per només un cavall, una cabra i un gat.
Al final de la novel·la a en Jan no li queda una altra opció que assimilar els seus abusos i la seva condició, pateix una cura d’humilitat. Hi ha un fragment cap al final que així ho demostra:
I cada vegada trobava més semblança entre el manteniment d’aquest camí i el manteniment de la meva vida que en retrospectiva em semblava com si no fos meva, sinó d’un altre, com si tota la meva existència fins ara hagués estat una novel·la escrita per algú altre, un llibre del qual només jo tenia la clau, jo era l’únic testimoni de la meva vida, tot i que les males herbes esvaïen també el començament i el final d’aquest camí.
Aquesta nova edició de Jo he servit el rei d’Anglaterra ha estat traduïda per la també escriptora Mónika Zgustová, alhora amiga i biògrafa de Bohumil Hrabal.