La Montse ens explica Tramuntana, de Xavier Moret, després d’un estiu a l’Empordà. Nosaltres, d’això se’n diu ficar-se en la pell del protagonista!
Acabo d’arribar de les meves vacances a l’Empordà. I, com sempre, m’he endut llibres! Aquesta vegada li ha tocat el torn a Tramuntana, de Xavier Moret.
El títol, a la llarga, m’ha semblat que venia molt a tomb tenint en compte que no ha fet gaire bon temps a la Costa Brava… però és per això que ens enduem llibres, oi? Si fa mal dia ja tenim un altre món on entrar. I en aquest cas és el d’un detectiu i escriptor exhippy, en Max Riera, que se’n va a la recerca de la tranquil·litat al mateix lloc on jo he anat de vacances.
El problema arriba quan rep una trucada del seu editor oferint-li una morterada per escriure alguna cosa i, alhora, troba una rossa de bandera que li demana investigar la mort d’una noia que ha aparegut en un bosc de l’Empordà. Aquesta recerca el portarà a haver-se-les de manegar amb màfies, prostitució i corruptel·les urbanístiques que formen un garbuix de mentides complicada d’esquivar.