Una terra solitària, guanyadora del Premi Documenta 2010, és la primera novel·la de la Bel Olid (Mataró, 1977) que anteriorment havia escrit assaig i contes.
Maria, la jove protagonista i narradora, fa una radiografia de la seva vida a dos nivells, el familiar i el personal, i en dos temps barrejant el passat i el present. Una vida que no ha estat fàcil en cada una de les diverses etapes per motius diferents.
D’aquesta manera coneixereu els seus orígens andalusos, la relació amb la seva mare -i les seves parelles- i la seva germanastra durant la infantesa i la joventut, l’etapa d’estudiant, la del descobriment de la sexualitat i els seus dubtes i el principi de la maduresa.
Una terra solitària, escrita a base de descripcions i reflexions acompanyades per alguns diàlegs puntuals, m’ha semblat, Nosaltres, una novel·la totalment contemporània, d’iniciació, amb un to introspectiu i personal molt marcat, fins i tot diria que sincer. Sembla el relat que ens fa una amiga en una conversa de confessions mútues d’aquestes que de tant en tant necessitem tenir amb els amics.