Premi BBVA Sant Joan

Quina filla gosa parlar clarament de la mare? Cal recórrer a la literatura per fer-ho, posar en dubte la realitat i si cal inventar. El que podria haver estat un dels dies més feliços de la vida de la Marina, el del naixement de la seva única filla, va ser l’inici d’una relació gens exemplar. Unides per un vincle atàvic de pertinença i alhora terriblement distants, mare i filla no es van entendre mai. 

Arran de la tornada a la ciutat i al pis on va viure amb la mare, morta fa anys, la filla mira de reconstruir retalls de la vida de la Marina. Unes quantes fotografies, alguns objectes i, sobretot, la seva experiència com a filla són els materials a partir dels quals emergeix la figura d’una dona solitària i lluminosa, filla d’immigrants francesos, d’extracció treballadora, amb gustos burgesos, trasplantada a la grisa Barcelona dels anys cinquanta, que veu truncat el seu somni de ser actriu; una mare inestable mentalment, vital i depressiva, a voltes seductora i a voltes cruel.

En el transcurs d’aquesta recerca, i amb el desig, també, que l’escriptura actuï d’elixir de l’oblit, Marta Marín-Dòmine, la mala filla, desafia els codis imposats a un amor que s’ha pretès des de sempre inqüestionable. El resultat: una història íntima i alhora universal, amb tons gòtics, una lúcida reflexió sobre qui som i què transmetem i sobre els límits i la «veritat» de l'escriptura, i un magnífic relat, ambiciós, sensible i colpidor.

Hi ha qui diu que el català Joan Pujol Garcia, Garbo, ha estat el millor espia de la història.  Durant els anys més foscos de la dictadura, aquest català corrent, a banda de col·laborar amb els aliats, es va convertir en l’home de confiança dels serveis secrets alemanys a Espanya. La seva actuació, amb èxits sonats, muntant una xarxa falsa d’espies gràcies a la qual va aconseguir enviar informació errònia als nazis, cosa que va afavorir el desembarcament anglès a Normandia, ha estat sempre envoltada de misteri.                                                                                                                                                             

Però qui era en realitat Garbo? Roser Caminals novel·la ara les seves gestes mítiques, i per damunt de tot copsa la seva ànima, la seva vulnerabilitat més profunda i els seus silencis i contradiccions, com ara el conflicte inevitable entre l’activitat pública i la vida personal. Apareixen també els còmplices a qui és fidel i els enemics a qui traeix, així com les dues dones que va estimar. Un retrat total que ens ofereix les llums i ombres d'un personatge enigmàtic, un vividor amb una gran imaginació i inventiva que va començar desertant al front de l'Ebre i va recórrer diversos escenaris a banda i banda de l’Atlàntic. La seva excepcionalitat, però, és inseparable de la seva mitjania.

«La figura de Garbo és molt potent. És un agent secret que treballa per als aliats, però no és un espia típic; és un home comú i corrent, un burgès català afectuós, un pare entranyable, i alhora porta una doble vida.» Roser Caminals

«El jurat destaca l’alta qualitat, la manera brillant de defugir els tòpics del gènere a través de la complexitat dels personatges i la solidesa estructural de la novel·la.»

Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.

El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va  ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa  i entrades a cinemes de sessió contínua.

Perquè, de què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.

Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.

Una aventura fascinant: la recerca, a partir d’uns diaris trobats, de la persona que s’hi amaga al darrere. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat.

“Albert Forns entén la literatura com un joc de miralls amb la realitat. Escrita amb una curiositat fascinada, aquesta novel·la ens captiva perquè reconstrueix una vida per mirar d'entendre-la, amb tots els seus matisos i contradiccions, i alhora indaga la naturalesa dels dietaris, sempre entre la vanitat i l'obsessió.” Jordi Puntí

“Les bones novel·les sempre et descobreixen mons nous. El d’Abans de les cinc som a casa et sorprendrà.” Jordi Coca

"Som davant d'un autèntic malabarisme literari, un trencaclosques escrit amb elegància, ple de suspens, gràcia i tendresa." Stefanie Kremser

Els dubtes corsequen la Júlia: s’estima de debò el seu marit?, està disposada a ser mare?, enllestirà a temps el guió que està escrivint sobre el veritable paper de la científica Rosalind Franklin en el descobriment de la doble hèlix de l’ADN?

Per fugir de tantes incerteses, accepta la invi - tació de la seva família francesa i se’n va a pas - sar el mes d’agost a l’illa de Batz, a la costa bretona. Allà, en el vell casalot familiar, a la vora del mar, l’esperen una besàvia imponent, un besoncle estranyament melancòlic i un oncle, llibreter d’antiquari, molt atractiu.

Gràcies a la capacitat d’observació de la Júlia, que capta un detall enigmàtic en unes foto - grafies antigues, que es remunten a la Segona Guerra Mundial, el que havien de ser unes vacances familiars aviat es converteixen en uns dies d’investigació sobre els seus orígens i la seva identitat. Amb El fil invisible Gemma Lienas ens brinda la història d’una dona que troba en el passat les respostes al seu futur. Una novel·la actual i amb doble trama que ha merescut el 38è Premi BBVA Sant Joan.

La casa de la frontera és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, al bell mig de la ratlla amb França. Des del 1892, quan dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal que pertany a la família Grau.

El dia de la jubilació, mentre apaga per darrera vegada les neveres i els llums de la botiga, la Carme repassa la vida de la seva família –des dels rebesavis fins els fills- i recorda sense nostàlgies la història d’aquesta casa fronterera. Un lloc de pas, on s’hi han encreuat molts destins –aventurers, fugitius o exiliats- i que enmig d’un paisatge imponent, ha estat testimoni d’alguns dels episodis més rellevants que han transformat la Cerdanya i tot el país des de finals del segle XIX fins ara: des de l'última carlinada, la Setmana Tràgica fins a la Guerra Civil, la misèria de la postguerra, l’auge del turisme o la perforació del túnel del Cadí.

Amb una reconstrucció històrica ben travada, movent-se entre el present i el passat, i jugant amb una doble perspectiva de realitat i ficció, Rafael Vallbona ha escrit un fresc del segle XX, una novel·la coral que manté la intriga i l’emoció per una terra i uns personatges que han deixat la seva petja en la història. 

Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle xx, des de  Meyerling  fins a Sarajevo. Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast  evitar el desencadenament de la Primera Guerra.

Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista avant la lettre, l’arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l’illa hi bastí el seu petit regne paradisíac.

Les darreres paraules desvela, en unes suposades memòries, les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària,  que, tot i  pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.


Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

La filla estrangera narra l’entrada en la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya. És la història de la seva rebel·lió personal, del dilema que comporta el fet de sortir o no sortir del món de la immigració i del dur confl icte intern que suposa trencar l’estret vincle emocional que la uneix amb la mare. La jove i brillant protagonista d’aquesta novel·la ha acabat l’etapa de l’institut i amb tan sols divuit anys ha de decidir si accepta el matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a Barcelona per desenvolupar el seu talent. Al llarg del relat, en què la llengua actua com a element actiu de la trama, símbol de les difi cultats de comunicació i del xoc d’identitats, la noia reflexiona, entre moltes altres coses, sobre la llibertat, les arrels, les diferències generacionals o la complexa realitat personal, social i cultural que la condició d’immigrant imposa. I com qualsevol jove d’avui dia ha d’afrontar les limitacions de l’entorn i les dificultats per accedir al món laboral. Amb una veu narradora molt potent, que pren forma de monòleg, La fi lla estrangera és una novel·la familiar, una història en què la protagonista encara amb honestedat, determinació i valentia les contradiccions que marquen la seva vida. Una novel·la defi nida per la intensitat dels lligams afectius que ens uneixen a una terra, a una llengua i a una cultura.

És la història d’en Nicolau Comagran Serch, més conegut com el poeta Nic Serch, un jove que retorna a Mallorca després d’una fallida carrera literària. A Mallorca, comença a treballar pel seu tiet a l’Hotel Indira, un establiment un pèl decadent, que pertany a la seva família des del temps del seu avi. Aquest canvi de vida el precipitarà en un nou món, presidit per vells fantasmes i per la fascinació envers la família de qui resultarà ser el seu rival en l’amor i en l’èxit.

La novel·la és sobretot una història d’amor foll i descobriment entre en Nico i la Natàlia, una relació marcada pel passat, pel secret, per la insatisfacció, la fatalitat i les mentides. Hotel Indira és una novel·la sobre la difícil acceptació d’un mateix, sobre la corrupció i el dolor de la pèrdua, sobre la necessitat de consol, sobre la tragèdia de les limitacions a les que estem abocats i sobre les ingovernables penes de la vida.    

En un petit poble del sud d'Anglaterra, la senyora Tavistock evoca amb nostàlgia un episodi tràgic del passat. Llegeix les cartes del promès de la seva tia Madeleine, en Frank, un jove estudiant de medicina, membre de les Brigades Internacionals, desaparegut al front d'Aragó la primavera del 1938.

Al mateix temps, a Barcelona, l’Alfred veu alterada la seva vida raonablement feliç a causa del suïcidi del pare, un vell amargat i solitari amb qui no es parlava des de feia anys. La troballa d’uns papers amagats a la casa familiar i un seguit de fenòmens insòlits l’impulsen a investigar les obscures llavors del silenci que durant anys ha ofegat el dia a dia de la seva família.

A partir de dues històries que transcorren entre els anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil i l’hivern del 2002, Les llavors del silenci es desplaça en un recorregut gairebé detectivesc pel passat i el present de dues famílies marcades per la guerra i reflexiona sobre la identitat, la culpa i el sentit íntim de tot allò que anem deixant enrere

La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d'una illa i el terror d'una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se'n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s'ha de tenir por de res.A Pura sang res és el que aparenta. Dos mons tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l'Eixample marquen el ritme d'una novel·la que segueix el fil d'un misteri. Una història passional amb elements gòtics que explora els límits de la bogeria i que ha estat guardonada amb el Premi Sant Joan Unnim 2012.«Ada Castells planteja fins on poden arribar els drets dels qui se senten amos de tot, de les terres i de les vides.» Laura Borràs«Ada Castells ens interpreta una simfonia amb ritme i melodia però sobretot amb unes harmonies personals, intuïtives i valentes.» Carlos ZanóMés informació: www.adacastells.cat

Genial, agosarada, intuïtiva i vital, la Carla se sent autènticament lliure en la Barcelona grisa i cansada dels primers anys setanta. La seva aparició fulgurant en el món del music-hall suposa un autèntic capgirament estètic i moral. Les seves creacions enlluernadores, originals i plenes de talent, no tenen res a veure amb la rutina que aleshores dominava els espectacles nocturns tant en el petit escenari de la Bodega Apolo com en El Molino.Descoberta per un obscur periodista, aviat trobarem la Carla regnant en el locals de moda: Panam's, Bocaccio, Lord Black, Jazz Colon, o bé perduda al Drugstore. Els artistes i intel·lectuals progressistes l'adoren, l'afalaguen i l'acaben convertint en un símbol del canvi i de la modernitat. Però la nit té laberints temptadors, i darrere aquesta noia bella, suggerent i pertorbadora, s'amaga una dona immensament vulnerable, que en el fons tan sols vol gaudir de la vida amb plenitud. Escrita com un homenatge a l'striper Christa Leem, Jordi Coca s'endinsa en els anys de la predemocràcia i, a través de personatges reals i imaginaris, fa un retrat esplèndid, crític i lúcid, d'una època marcada per les ànsies de trobar nous camins de llibertat. Però, com tants altres miratges d'aquell temps, al capdavall la Carla no haurà estat gaire més que una il·lusió, una fugaç i intensa papallona de la nit.