Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater

"La tensió entre el que és particular i el que és universal, entre el que és íntim o privat i el que és col·lectiu i públic, travessa d'un cap a l'altre El Caire Formentera, un llibre de plena maduresa personal i lírica, dels que saben transmetre l'emoció i, alhora, controlar-ne l'expressió gràcies al domini de l'art del vers. L'interès de cadascun dels poemes, la mestria amb què estan escrits i la manera com s'entrelliguen en un conjunt travat són tres de les raons que van provocar el veredicte unànime del jurat del vintè Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater". (Jordi Cornudella, president del jurat del Premi)

Vent a la mà, el tercer volum de versos de Carles Dachs (Santa Eugènia de Berga, 1987), ha obtingut el 19è premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. És un llibre que deixarà empremta en els lectors per la riquesa plural del conjunt (dividit en tres parts de factura molt diversa), pel rigor formal que l’articula i per la força poètica amb què s’hi expressen les emocions i les idees. 

Som sols un test, l’esquerda en una gerra,

el regalim de vi que cau a terra.

I el cor s’escampa com el vent pel prat:

n’ondula l’herba però no s’hi aferra.

Felanitx s’organitza en dues parts. La primera, que dona títol al volum, és una llarga evocació del lloc d’elecció del poeta: la ciutat on ha passat llargues temporades, on va tenir quinze anys i on ha anat tornant, després, per retrobar l’absència. Els poemes breus de la segona part completen el retrat d’algú que es reconeix en el dir-se i en el desig amorós que l’empeny a dir.
Amb el seu cinquè llibre de versos, Andreu Gomila ha obtingut el 18è premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater.

D’entrada, A l’enforcall enlluerna per la forma: conté, repartides en tres parts, vint-i-set dècimes
en decasíl·labs, amb un joc de rimes estricte i una textura fònica insòlita, i es tanca, com
si res, amb una sextina. També es veu a primer cop d’ull que els poemes fan explícita la seva
vocació d’inserir-se en la tradició diguem-ne sàvia, amb ressons explícits de clàssics antics i
moderns. Però la gràcia és anar descobrint com es trenen al cor de cada poema la passió de
la vida viscuda i la fe en els versos que l’embolcallen.

Fourmillante conté 60 poemes, escrits tots ells en decasíl·labs. És, per tant, un llibre de poesia.
Però cada poema s’enllaça amb el següent a través d’algun incident o d’algun personatge, i
entre tots segueixen el transcurs de 24 hores en la vida d’una ciutat, des de gairebé les quatre
de la matinada d’un dia fins a gairebé les quatre de la matinada de l’endemà. Fourmillante
també és, per tant, una novel·la. I és, a més a més, una novel·la coral, perquè cadascun
dels 60 poemes el protagonitza un personatge diferent, que dóna títol al poema. Per la força
nítida amb què els poemes s’ofereixen a la imaginació dels lectors i per la traça amb què s’encadenen,
Fourmillante ha obtingut el 16è Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel
Ferrater

Les oques passen que no
ho saben però
dibuixen al cel una fletxa un som-
riure una ca-
sa. Volen i mentre
volen grallen

coses que només elles entre elles entenen.

Xerrotegem nosaltres com elles, volem
un cel desnuvolat, seguim
camins apresos de vés
a saber quina

memòria. Això
que ningú no ens ha ensenyat ho
sabem més bé
que res. Sí,

xerrotegem, i la llengua crida llengua,
però com les oques el dibuix
ni veure’l no sabem.

SOLIDESA

Pedres a la butxaca ens menaran al fons.

Hi ha un silenci d’algues en moviment,

una crida que tot ho emplena. És possible no respirar?

Fulles desfetes ens precinten la cara

com motlles tous de màscares o cúpules de benes.

Podem aturar aquest riu, la seva pressa.

Tenim un cos impermeable i fonaments

en algun sot que vàrem excavar quan érem nens.

Som el camí. Per sobre nostre hi han passat

totes les rodes i tots els fems.

Josep Domènech Ponsatí (Sant Feliu de Guíxols, 1966), poeta i llibreter, ha publicat fins ara Cap a un dic sec, Desdiments i Apropiacions degudes & Cia. Amb el seu quart llibre de poesia, El Càcol, va guanyar el Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrtaer (2014). El Càcol és una proposta radical en més d'un sentit: d'una banda, perquè l'autor aposta per tractar temes que els poetes solen deixar fora dels seus versos (aspectes nus i descarnats de si mateix, tan aparentment prosaics com ho pot ser l'ús de la pornografia); d'altra banda, perquè cada poema és fruit del joc més respectuós amb la genuïnitat de les paraules. Així, El Càcol és alhora un llibre descarnat i refinat, ple d'una poesia d'altíssim voltatge.

Bratislava o Bucarest és un sol poema de 650 versos dividit en 15 seccions i vol ser una exploració de la pròpia consciència, que el lector mediti sobre el seu propi pensament (a través d’unes imatges que apareixen en el text com en una cascada)., una mena de reflexió sobre la meditació entre el moviment i la quietud que es defineixen en els seus versos.

Aquesta edició del poema Bratislava o Bucarest es completa amb una sèrie de cinc dibuixos d'Alvar Farré, que en fan una lectura, i d'una "Caixa de ressonància" que conté els passatges d'obres alienes represos o al·ludits en el poema.