Després de la lectura

Icona iDevice Els personatges de Les cròniques...
Quants tipus de personatges recordeu? Pocs, oi? Però segur que recordeu millor les històries. Per què? Intenteu fer, de memòria, una llista de les històries i una dels personatges. Pel que fa als personatges, en recordeu cap tret característic? Quin tractament fa Calders dels seus personatges i per què?

Icona iDevice L’absurd a Les cròniques...
Als contes de Calders passen coses inversemblants però que no ho són per a ningú més que el protagonista, que les acaba acceptant com un mal menor. Busqueu els exemples més clars d'aquesta afirmació i després, en parelles, ideeu una història on l'absurd en sigui l'eix central. Recordeu que Calders és molt concís i no utilitza gaires adjectius, la qual cosa no vol dir que tingui un llenguatge senzill o vulgar.

Quan hàgiu acabat, pengeu les històries a l'escriptori de la classe perquè pugueu llegir les històries de tota la classe. Després de llegir-les, mireu de donar la vostra opinió. Orienteu la vostra crítica cap a la semblança amb els contes de Calders i l'originalitat de la idea de l'absurd. Després voteu quina història us ha agradat més. Les tres millors, pengeu-les al bloc.


Retrat d'Eugène Ionesco, contemporani de Calders i un dels representants més insigne del teatre de l'absurd.


Icona iDevice El determinisme a Les cròniques...
Ara feu el mateix, però amb el concepte del determinisme. En el cas del conte "La consciència, visitadora social" s'hi barregen 3 idees:
  • la crítica sobre els "visitadors socials";
  • l'absurd de l'encarnació d'un concepte com és ara la consciència en una mena d'àngel;
  • el determinisme que porta inexorablement el protagonista a fer la seva feina: matar.

Proveu, doncs, de crear un conte, sense perdre el sentit de l'humor i la ironia de Calders, on el determinisme sigui la clau del desenllaç o del comportament del/s protagonista/es.


Icona iDevice El debat a classe (1)
La majoria dels escriptors, fins i tot els més grans, han començat copiant els estils dels escriptors que els han impactat. Imitar és un bon exercici per arribar a trobar el propi estil. Hi estàs d'acord? Justifica la teva resposta.

Ara, cada un de vosaltres, agafeu un conte de Quim Monzó. Els trobareu gairebé tots compilats a: Quim Monzó. Vuitanta-sis contes. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. Us recomanem les sèries d'Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury o El perquè de tot plegat.


Retrat de Quim Monzó. Foto de Zaidi Ero


Coberta d'una de les edicions del llibre Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury de Quim Monzó.

Icona iDevice El debat a classe (2)
Un cop llegit el compte, expliqueu als vostres companys de què tracta i després debateu a classe les següents qüestions:
  • Hi ha paral·lelismes amb l'obra de Calders? Sí? No?
  • És possible que Monzó hagués llegit els contes de Calders quan va començar a escriure? D'això en diem tradició?

Coneixeu altres contistes catalans? N'heu llegit algun?


Icona iDevice Fem d’editors

Us heu fixat que al llarg d'aquests enunciats dels exercicis sempre apareixen els contes entre comes i mai en cursiva? Per què? Busqueu referències bibliogràfiques en qualsevol llibre i fixeu-vos en com ho fan.

Busqueu més informació a la xarxa, com per exemple aquí. Ara intenteu endreçar la següent informació bibliogràfica inventada. Es tracta de citar un conte de Calders:

Autor: Pere Calders
Títol del conte: "L'any de la meva gràcia"
Títol del llibre: Contes de l'exili
Autors: Agustí Bartra, Pere Calders i Tísner
Editor dels textos: Joan Melcion
Pròleg: Joaquim Molas
Pàgines: 164-178
Editorial: Educaula
Any: 2012
Ciutat: Barcelona
  • Per què calen les bibliografies?
  • Per què cal ser sistemàtic en la manera de citar-les?

Desafieu-vos per parelles a posar-vos una cita bibliogràfica i aprendre a distingir què és revista, què article, què conte etc.


Icona iDevice Imitem la plasticitat de Calders

Calders tenia molta imaginació. Els seus contes contenen imatges plàstiques divertides però poc habituals.

En grups de 3 o 4 alumnes, trieu el conte que us hagi agradat més o el que cregueu que té més possibilitats plàstiques. Després intenteu reproduir-lo amb qualsevol material plàstic i estil (collage, dibuix, fotografia etc.) i fotografieu el que heu representat fragment per fragment. Per acabar, feu una presentació de power point o d'slide share amb la successió d'imatges, graveu-hi la lectura de la història de fons i pengeu el projecte al Youtube. Després no us oblideu de posar l'enllaç al bloc i fer-lo córrer!


Dedicatòria de Pere Calders a Josep Soler Vidal on s'aprecia la clara signatura de l'escriptor.


Icona iDevice Calders i el teatre
Calders no va escriure mai teatre, però la companyia de teatre Dagoll Dagom, l'any 1978, va estrenar l'espectacle Antaviana, un muntatge creat a partir de diversos contes, la majoria dels quals eren del recull de Cròniques de la veritat oculta:«El principi de la saviesa», «L'"Hedera Helix"», «Feblesa de caràcter», «L'esperit guia» o «La consciència, visitadora social» entre altres. Vegeu aquesta escena d'Antaviana amb Francesc Orella de protagonista.

Creieu que entre dos o tres companys sabríeu posar en escena alguns dels contes que més us hagi agradat de Cròniques de la veritat oculta?

Recordeu que un text teatral no pot ser mai exacte al text narratiu perquè són llenguatges diferents, per això cal abreujar-lo i pensar com es podria fer aquella història en teatre. Cal imaginació i enginy i una bona dicció per dir el text.


«No siguis beneit i llença aquesta andròmina. Ja ets gran i hauries de tenir seny.» Pere Calders

© Grup62