Després de la lectura
Quan hàgiu acabat, pengeu les històries a l'escriptori de la classe perquè pugueu llegir les històries de tota la classe. Després de llegir-les, mireu de donar la vostra opinió. Orienteu la vostra crítica cap a la semblança amb els contes de Calders i l'originalitat de la idea de l'absurd. Després voteu quina història us ha agradat més. Les tres millors, pengeu-les al bloc.
Retrat d'Eugène Ionesco, contemporani de
Calders i un dels representants més insigne del teatre de l'absurd.
- la crítica sobre els "visitadors socials";
- l'absurd de l'encarnació d'un concepte com és ara la consciència en una mena d'àngel;
- el determinisme que porta inexorablement el protagonista a fer la seva feina: matar.
Proveu, doncs, de crear un conte, sense perdre el sentit de l'humor i la ironia de Calders, on el determinisme sigui la clau del desenllaç o del comportament del/s protagonista/es.
Ara, cada un de vosaltres, agafeu un conte de Quim Monzó. Els trobareu gairebé tots compilats a: Quim Monzó. Vuitanta-sis contes. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. Us recomanem les sèries d'Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury o El perquè de tot plegat.
Retrat de Quim Monzó. Foto de Zaidi Ero
Coberta d'una de les edicions del llibre Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
de Quim Monzó.
- Hi ha paral·lelismes amb l'obra de Calders? Sí? No?
- És possible que Monzó hagués llegit els contes de Calders quan va començar a escriure? D'això en diem tradició?
Coneixeu altres contistes catalans? N'heu llegit algun?
Us heu fixat que al llarg d'aquests enunciats dels exercicis sempre apareixen els contes entre comes i mai en cursiva? Per què? Busqueu referències bibliogràfiques en qualsevol llibre i fixeu-vos en com ho fan.
Busqueu més informació a la xarxa, com per exemple aquí. Ara intenteu endreçar la següent informació bibliogràfica inventada. Es tracta de citar un conte de Calders:
Autor: Pere Calders
Títol del conte: "L'any de la meva gràcia"
Títol del llibre: Contes de l'exili
Autors: Agustí Bartra, Pere Calders i Tísner
Editor dels textos: Joan Melcion
Pròleg: Joaquim Molas
Pàgines: 164-178
Editorial: Educaula
Any: 2012
Ciutat: Barcelona
- Per què calen les bibliografies?
- Per què cal ser sistemàtic en la manera de citar-les?
Desafieu-vos per parelles a posar-vos una cita bibliogràfica i aprendre a distingir què és revista, què article, què conte etc.
Calders tenia molta imaginació. Els seus contes contenen imatges plàstiques divertides però poc habituals.
En grups de 3 o 4 alumnes, trieu el conte que us hagi agradat més o el que cregueu que té més possibilitats plàstiques. Després intenteu reproduir-lo amb qualsevol material plàstic i estil (collage, dibuix, fotografia etc.) i fotografieu el que heu representat fragment per fragment. Per acabar, feu una presentació de power point o d'slide share amb la successió d'imatges, graveu-hi la lectura de la història de fons i pengeu el projecte al Youtube. Després no us oblideu de posar l'enllaç al bloc i fer-lo córrer!
Dedicatòria de Pere Calders a Josep Soler
Vidal on s'aprecia la clara signatura de l'escriptor.
Creieu que entre dos o tres companys sabríeu posar en escena alguns dels contes que més us hagi agradat de Cròniques de la veritat oculta?
Recordeu que un text teatral no pot ser mai exacte al text narratiu perquè són llenguatges diferents, per això cal abreujar-lo i pensar com es podria fer aquella història en teatre. Cal imaginació i enginy i una bona dicció per dir el text.
«No siguis beneit i llença aquesta andròmina. Ja ets gran i hauries de tenir seny.» Pere Calders
© Grup62