Durant la lectura
Recomanem, per exemple, començar per "Coses de la Providència" o bé "La clau de ferro".
Coberta de la primera edició de Cròniques de la veritat oculta,
publicada l'any 1955 per l'editorial Selecta.
- Recorda de resumir amb una frase o, millor, un sintagma, cada conte.
- Anota els temes de què parlen els contes i què et crida l'atenció de cada un.
- Observa que Calders els va agrupar en 3 blocs. Anota els temes, les idees que es repeteixin en els contes.
Creus que és justificada aquesta separació? Et sembla que hi ha contes que tenen temes o estils en comú? Sí? Quins? Per què?
"... i sis criats tenien cura de la casa i cobraven sous alts per no deixar-me tocar de peus a terra" (dins d'"El principi de la saviesa")
"Era una noia bonica, amb un cap molt gran per tal que els ulls, grossos que eren, no li sortissin de l'oval de la cara" (dins d'"El teatre Caramar").
- "Galanteria de vell trinxeraire refinat"
- "Les tentines de bandera dels llençols bressolats per l'oreig de l'alba"
- "Sóc una mica repatani"
- "Ens entrà la pruïja d'organitzar-nos"
- "Tenien l'habitud de pujar a esplaiar-se"
- "Va agafar el gos de bursada i el va llençar al carrer..."
- "va fer un gran crit i caigué esvanida"
- "els nens es van corsecar i la indignació del milionari el va deixar sense bleix"
- "Els nens se'l miraven amb un posat sorneguer"
- "Si jo hagués tingut un pare ric que em procurés la folgança tan primmiradament, hauria estat més manyac i més agraït..."
"Potser és que venim al món a cobrir vacants i a casa un s'ha de resignar amb la que li toca. Hi ha la vocació, és clar, però jo hi crec de manera limitada" ("El principi de la saviesa")
"Això sí: tenim -i la guardem sempre- una carta que ens va trametre una de les Internacionals, en la qual se'ns felicita per la nostra lluita, a desgrat del seu caràcter excessivament local. Hom ens diu que el nostre cas ha estat degudament anotat i que quan vingui l'hora de les grans compensacions ens serà donat públicament el premi" ("La revolta del terrat")
"-Vós i jo el que hauríem de fer és barallar-nos. Si portés armes com vós ja us ho diria d'una altra manera...
-No -digué-, no valdria. De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien homologats oficialment. El que hem de fer és mirar d'entrar al camp, i allí, si ens toca, ens les mesurarem." ("Fet d'armes")
«No siguis beneit i llença aquesta andròmina. Ja ets gran i hauries de tenir seny.» Pere Calders
© Grup62