Abans de la lectura
Roald Dahl
Font: http://www.guardian.co.uk/
Reconeixeu la pel·lícula?
Es basa en una de
les novel·les de Dahl
Font: http://www.warnerbros.com
Gairebé tots els contes d'Històries imprevistes van ser escrits després de la Segona Guerra Mundial i se situen als anys de postguerra i la segona meitat del segle XX. Tot i que la Història no és un element visiblement protagonista dels contes, és ben present al rerefons de molts d'ells.
Coneixeu aquests
personatges històrics?
Es van reunir a
Yalta el 1945: per què?
Font: http://commons.wikimedia.org
Repasseu els principals esdeveniments d'aquella època. En grups de 3, trieu un país, feu una llista amb 10 esdeveniments importants i 5 personatges històrics de relleu. Expliqueu en poques línies per què són rellevants i encara els estudiem.
A continuació, en un document col·laboratiu, poseu en comú la informació que heu aplegat i endreceu-la cronològicament en una línia del temps.Hi ha tres relats a Històries imprevistes («El coll», «Nunc dimittis» i «Com ho vulgui el mossèn») on l'art és també un personatge. Les referències artístiques introdueixen percepcions sensorials transcendentals a les històries, estimulen la imaginació i conviden a somiar en tres dimensions! Però cal conèixer-les primer per poder detectar-les i gaudir del seu efecte.
Henri Gaudier-Brezeska, Constantin Brancusi, Augustus Saint-Gaudens, Henry Moore, Thomas Chippendale, Hans Memling, Jan Van Eyck, Claude Monet, Édouard Manet, John Constable, Richard Parkes Bonington, Odilon Redon, Édouard Vuillard, Matthew Smith, Paul Cézanne, Francisco de Goya. |
En
grups de 4 o 5, cerqueu a la xarxa informació sobre la vida i l'obra d'aquests
creadors, i 2 o 3 imatges que il·lustrin el seu treball. Recopileu totes les
dades en una presentació col·laborativa amb la resta de companys de classe.
El petó
Banqueta
Figura reclinada
El dinar campestre
El matrimoni Arnolfini
Natura morta amb ampolla i cistella de pomes
Maja vestida
de
Havíeu sentit a parlar mai de la literatura i la novel·la negra? I de la literatura policíaca? En parelles, busqueu informació sobre aquests tipus de literatura i escriviu-ne un breu resum amb les característiques principals. Comenceu per aquí.
Els autors consagrats solen influir en les joves generacions d'escriptors. Sabríeu dir el nom d'algun dels mestres del gènere negre? I reconèixer-los, podríeu? Atreviu-vos-hi.
Patricia Highsmith, Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle, Raymond Chandler, Agatha Christie, H. P. Lovecraft, Dashiell Hammet. |
|
|
|
|
||
|
|
|
I els escriptors contemporanis de
literatura policíaca i novel·la negra, els coneixeu? Us donem dues pistes d'autors
catalans:
L'autor de La
pell freda
Font: http://lletra.uoc.edu
L'autor de les Cartes d'Hèrcules Poirot
Font: http//www.escriptors.cat/
Individualment, trieu un escriptor contemporani d'aquest gènere i afegiu al quadre sinòptic col·laboratiu el seu nom, la seva fotografia i el títol d'un o dos llibres d'aquesta temàtica.
La paraula central us donarà pistes per descobrir-ne la resta.
- Persona que es banya al mar, en un riu o en un establiment de banys.
- Instrument per a tallar que consisteix en una fulla, generalment d'acer, amb una vora afilada, proveït d'un mànec de fusta o de metall, a vegades formant una sola peça amb la fulla.
- Lloc gairebé sempre clos on es conreen sobretot flors i plantes ornamentals, generalment destinat a l'esbarjo.
- Partir en trossos (la vianda) per servir-la.
- Embolicar, aguantar, tapar, amb una bena o benes. Participi de passat, plural.
- Substància química natural del vi que el preserva i que el permet envellir durant llargs períodes de temps.
- Dia que segueix immediatament aquell del qual hom parla.
- Eina que consisteix en una cabota de ferro o d'acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per a clavar claus o batre metalls.
B |
||||||||||||
A |
|
|
|
|
|
|||||||
J |
|
|
|
|
||||||||
|
|
|
|
|
A |
|
||||||
|
|
|
|
N |
|
|
|
|||||
|
A |
|
|
|||||||||
|
|
D |
|
|
|
|||||||
|
A |
|
|
|
|
|
.
De qui és aquest
perfil?
Font: http://www.openclipart.org
1) «-Escolta'm, perquè sé molt bé de què parlo. Quan un expert tasta un claret, sempre que no es tracti d'algun vi famós com el Laffite o el Latour, tan sols es pot acostar orientativament al nom de la vinya. Evidentment, et pot arribar a dir el districte de Bordeus d'on prové el vi: St. Émmilion, Pomerol, Graves o Médoc. Però a cada districte hi ha diverses comarques, petits comtats, i a cada comtat hi ha moltíssimes vinyes petites.»
«El tast»
| |
«De cap»
| |
«Xai al forn»
|
«La pell»
| |
«Com ho vulgui el mossèn»
| |
«Xai al forn»
|
«Gelea reial»
| |
«La pell»
| |
«El tast»
|
«De cap»
| |
«Xai al forn»
| |
«La senyora Bixby i l'abric del
Coronel»
|
«Gelea reial»
| |
«El tast»
| |
«El coll»
|
«Xai al forn»
| |
«Com ho vulgui el mossèn»
| |
«De cap»
|
«La senyora Bixby i l'abric del Coronel»
| |
«El coll»
| |
«El tast»
|
«Com ho vulgui el mossèn»
| |
«La pell»
| |
«Gelea reial»
|
arraulit coixí minúscules memòria contrast cabells lleugerament |
piano partitura cara rabassuda força programa trossa argentat |
«De vegades tocava de, de vegades tocava amb . Aquell dia pensava tocar de memòria; li venia de gust. ¿Quin podia ser el ? Es va asseure davant el amb les mans agafades damunt la falda. Era una persona i rosada, amb la rodona i encara bonica, i tenia els recollits darrere el cap en una ben pentinada. Si desviava la mirada cap a la dreta, podia veure el gat, que dormia al sofà; el color gris de l'animal feia un molt bonic amb el color porpra del .»
Font: http://www.pianotutorial.com
La història tractarà una situació aparentment normal de la vida quotidiana, que, per un gir imprevist de les circumstàncies, genera un conflicte inesperat i misteriós.
La imaginació al
poder: coneixíeu aquest lema?
Font: http://www.flickr.com/
Desperteu el poder creatiu de la imaginació i experimenteu amb els mons de ficció i misteri que sou capaços de generar!
«–El que no entens –va continuar la Louisa– és que a casa nostra, mentre eres a fora, ha passat una cosa extremament emocionant, una cosa que fins i tot es podria dir... bé... gairebé transcendental.» «Edward el Conqueridor», Històries imprevistes, Roald Dahl
© Grup62