Després de la lectura
El context històric de La bogeria (1)
"I com que la nit abans hi havia hagut escopetades a la Rambla, i tal com anava el poble es podien repetir..."
- Què passava l'any 1867 a Barcelona? I a Espanya?
- Calculeu quant de temps passa al llarg de la novel·la.
El context històric de La bogeria (2)
"En tocar-li el botet de la política fou quan cantà. Estava, en aquells moments, formant-se, a Espanya, la torbonada que esclatà l'any següent. Les lluites entre lliberals i retrògrads havien pres una virulència espantosa. Aquests últims, recolzats en el militarisme que acabdillava el general Narváez, i en el clericalisme introduït al Palau d'Orient pel pare Claret i sor Patrocini, havien materialment pres una actitud dictatorial, perseguint, empresonant i desterrant a tort i a dret tot allò que representava força o direcció dins dels altres partits lliberals d'Espanya. La persecució exacerbava els odis, encenia l'esperit de rebel·lió en les masses partidàries dels perseguits. La nuvolada, lluny de desfer-se, creixia i anava carregant-se d'electricitat."
Retrat de Ramón
María Narváez y Campos (Loja, 1800 - Madrid, 1868),
militar espanyol, duc de València,
conegut com ‘El Espadón de Loja'.
Contextualització històrica (1)
Amb tot el que hàgiu descobert i amb l'ajuda de la informació que trobeu a la xarxa, feu un quadre sinòptic col·laboratiu i repartiu-vos les dècades per grups de 3 o 4 estudiants. Heu de tenir en compte:
- què passava a Catalunya;
- què passava a Espanya;
- què passava al món.
Sobre la bogeria
«-Sí: don Ignasi era boig!
-Vaja, ja hi som: la vostra mania! -vaig exclamar jo impetuosament-. Tots els estudiants de Medicina patiu del mateix mal: per a vosaltres ja tot està resolt: l'home que es diferencia moralment dels altres no hi és tot. Per a qui us escolta, no hi ha diversitat possible fora de la matèria. Admeteu la varietat de mans, de braços, de cames, etc., perquè els ulls i els dits no us la deixen negar; però per a lo immaterial, que és lo més escapadís i, per tant, inemmotllable, no concebeu sinó un sol motllo. Però, ¿per què, si hi ha cossos geperuts i ulls bornis no hi pot haver ànimes bòrnies o geperudes? Vejam.»
- Busqueu altres fragments on es reflexioni sobre la bogeria de Serrallonga.
- Quina opinió tenen Giberga, Armengol i el narrador sobre la malaltia de Serrallonga? En què difereixen? Feu la vostra reflexió a partir dels conceptes del determinisme zolià.
Ets boig!
«Ara li porto un plet que he perdut a Vilaniu... i m'ho miro tan tranquil. El jutge, que és un ximple, un tocacampanes, un taral·lirot, un... d'allò... un... un... un ningú... sa...? m'ha fet una porcada, l'infeliç...!»
El conegudíssim Capità Haddock!
Quines altres se us acuden? Poseu-hi imaginació, com la que posa el capità Haddock de Tintín quan s'enfada.
Siguem políticament correctes
- Si el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans dóna aquesta definició de la paraula, per què no la fem servir en aquest sentit?
- Quines paraules faríem servir en aquesta ocasió?
- Busqueu expressions col·loquials o populars que designin malalties però que estiguin caient en desús perquè no es consideren políticament correctes. Per exemple: "Aquest noi és curt de gambals", enlloc d'"Aquest noi pateix una disminució psíquica". Comproveu la riquesa expressiva de la llengua i com la tendència del políticament correcte la simplifica i homogeneïtza.
Reflexioneu sobre el tema i feu-ne un debat.
Quan hàgiu acabat el debat, en un word col·laboratiu, anoteu les conclusions a què heu arribat.
Reflexionem
"-Ca, noi! Això és com escatimar sants a l'altar. El fanatisme popular el mouries més amb figures que amb raons, que el poble no entén mai prou. L'heroisme anònim no ha despertat mai cap idolatria, sense idolatria no hi ha fanatismes, i sense fanatisme no es fan revolucions. Raons, raons... per al poble!...Ja ho va dir no sé qui: ‘La raó és una olla de dues nanses que cada u agafa per la que més li convé'."
Fem d’editors
Ara que ja heu acabat el llibre, ja sabeu qui és el personatge de la portada.
- Creieu que és una bona solució gràfica per il·lustrar la novel·la La bogeria?
- Per què us sembla que l'editor ha triat aquesta imatge i no una altra?
- En suggeriríeu una de diferent?
En cas afirmatiu, mireu de crear la vostra pròpia coberta, individualment o en parelles. No oblideu que el títol, el nom de l'autor, la marca de l'editorial etc., també hi han de sortir.
Pengeu les cobertes a la classe o a l'escriptori (o al bloc de classe si en teniu) i voteu les que us semblin més reeixides. Valoreu-ne no solament la qüestió estètica, sinó també la conceptualització que reflecteix de la novel·la.
Descobrim el general Prim
Si un dels protagonistes de La bogeria és Joan Prim i Prats (1814-1870), val la pena saber qui és.
Abans potser ja heu comentat amb el professor d'Història el moment polític en què se situa La bogeria.
Ara doncs, si ja el coneixes, escriu un text breu sobre qui va ser el general Prim i per què Serrallonga n'és un defensor acèrrim.
Creieu que el paper de Prim, que morí assassinat mentre sortia del Congrés, a La bogeria és tan rellevant que en justifica la imatge a la coberta?
Retrat del general Joan Prim i Prats (Reus,
1814 - Madrid, 1870).
Oller i la relació amb Espanya
Si ja heu llegit la introducció del llibre i la nota a peu de pàgina número 7, segur que heu entès bé la interessant correspondència que van mantenir Oller i l'autor de Fortunata y Jacinta, Pérez Galdós.
Portada de La
febre d'or en l'edició de les Obres Completes de Narcís Oller.
Retrat de
l'escriptor Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran
Canaria, 1843 - Madrid, 1920).
Ara llegiu aquests dos fragments de La bogeria:
«En tocar el punt de l'hereu Serrallonga, ens va dir que ara de poc havia muntat una foneria de ferro, fent un gran bé al poble, i que no sabia si a l'hora present era a Madrid "a fer de diputat".
-Com! -se'm va escapar a mi, admirat de sentir el que em semblava impossible, per haver oblidat un moment que érem a Espanya.»
«Sortosament, i gràcies al consell dat dies enrere per l'Armengol, la pobra dona venia ja amb els documents principals que l'impiadós formalisme espanyol exigeix, fins en el cas més peremptori.»
- Quina era la posició d'Oller respecte a Catalunya?
- De quina manera l'autor de La febre d'or parla de les relacions entre Catalunya i Espanya?
- Arran de la manifestació del 10 de juliol de 2010, quins punts de contacte veieu entre aquest acte i les frases d'Oller? Què vol dir que hagin passat més de 120 anys?
Homenatge a un periodista
Un retrat
Després pengeu els retrats al bloc.
T’ha agradat? Enquesta
«L’heroisme és anònim no ha despertat mai cap idolatria, sense idolatria no hi ha fanatismes, i sense fanatisme no es fan revolucions» Narcís Oller
© Grup62