Després de la lectura
A més de poeta, Carner també era traductor. Per als noucentistes, els clàssics universals tenien un paper destacat en la tasca d'obertura cultural, europeïtzació i normalització del català com a llengua literària moderna. Gràcies a aquesta iniciativa, els lectors de començaments del segle XX van gaudir d'autors de tots els temps com Mark Twain, Charles Dickens, Lewis Carroll o el mateix William Shakespeare.
Lletres. Font: www.graphic-exchange.com
Primera part de l'exercici:
Algunes obres que Carner va traduir són Tom Sawyer, Alícia en terra de meravelles, Pickwick, El malalt imaginari, La tempesta i Robinson Crusoe. N'has llegit cap? Busqueu entre tots, i abans de fer l'exercici següent, el nom de l'autor i l'argument de les que no conegueu.
Il·lustració d'Alícia
en terra de meravelles, de W. H. Walker (1907). Font: www.flickriver.com
Segona part de l'exercici:
I ara... descobriu a quins clàssics pertanyen els fragments extrets de les traduccions de Carner.
1) «Tres milles més avall de Sant Petersburg, en un indret on el riu Mississipí tenia poc més d'una milla d'amplada, hi havia una illa llarga, estreta, boscosa, amb un alfac en el seu extrem, ben escaient com a lloc de cita. No era habitada. S'estenia qui-sap-lo envers l'altra ribera, entre una selva espessa i gairebé absolutament despoblada. Així, doncs, l'illa de Jackson fou escollida. Quines haguessin d'ésser les víctimes de llurs pirateries, era cosa que no se'ls acudí. Després anaren a cercar Huckleberry Finn, i ell va unir-se'ls tot seguit, perquè totes les carreres li eren iguals: hi era indiferent.»
La Tempesta
| |
Tom Sawyer
| |
Pickwick
|
Robinson Crusoe
| |
El malalt imaginari
| |
Alícia en terra de meravelles
|
Alícia en terra de meravelles
| |
Pickwick
| |
Robinson Crusoe
|
Tom Sawyer
| |
El malalt imaginari
| |
Pickwick
|
BERALD. Vull dir, germà, que no veig home que estigui menys malalt que vós, i que no demanaria pas una constitució millor que la vostra. Un gran senyal de trobar-vos bé i de tenir un cos perfectament ben ajustat és que amb tots els esments que heu pres, no heu pogut arribar encara a fer malbé la bondat del vostre temperament, i no heu esclatat amb totes les medicines que us han fet prendre.»
Robinson Crusoe
| |
El malalt imaginari
| |
La Tempesta
|
Alícia en terra de meravelles
| |
La tempesta
| |
Tom Sawyer
|
Josep Carner es va dedicar al periodisme des que era ben jove. A més de la poesia, els noucentistes valoraven molt aquest altre gènere perquè la síntesi de formes que exigien els textos periodístics els permetia treballar les paraules i els conceptes a pler.
Carner va escriure a La Veu de Catalunya, va ser director de la revista Catalunya i va col·laborar amb nombroses
publicacions periòdiques.
Com es diuen els dos volums on Carner va
recollir alguns dels seus articles? Quins temes hi tractava? Coneixes d'altres
plomes que van destacar en aquell moment?
En parelles, us proposem que escriviu un
reportatge breu sobre aquesta faceta de Josep Carner. Assenyaleu quina va ser
la contribució carneriana al periodisme, durant quants anys, en quines
publicacions, els temes que li agradaven, els seus companys de professió. No
oblideu afegir imatges o qualsevol material multimèdia adient.
I... si us agrada imaginar una mica, podeu donar
forma d'entrevista al reportatge. Feu parlar el mateix Carner sobre la seva
experiència als diaris!
A l'obra de Carner sovint hi ha noms d'arbres, flors i arbustos. Els arbres tenen un protagonisme especial dins l'univers líric carnerià. En la seva obra i, sobretot, en el poemari Arbres (1953), els paisatges i les plantes serveixen per mostrar la natura en paral·lel amb l'ànima humana.
Font: amicsarbres.blogspot.com
Imagineu que l'Ajuntament de la vostra
ciutat o poble convoca un concurs de projectes perquè vol organitzar una
exposició virtual sobre Josep Carner. Vosaltres us hi presenteu amb un projecte que es diu «El jardí botànic de Carner».
En grups de quatre o cinc, busqueu poemes sobre plantes a l'antologia, i també al llibre Arbres de Carner. Confeccioneu cinc diapositives sobre els arbres, les flors o els arbustos que més us agradin. El contingut mínim de cada diapositiva serà:
- Cita i interpretació dels versos on s'esmenta la planta.
- Explicació botànica senzilla.
- Fotografies.
- Altre material multimèdia adient.
Amb les millors diapositives de la classe, prepareu una exposició virtual col·laborativa sobre la poesia més natural de Josep Carner!
1 | S |
||||||||||||||
2 | U |
||||||||||||||
3 | P |
||||||||||||||
4 | E |
||||||||||||||
5 | R |
||||||||||||||
6 | V |
||||||||||||||
7 | I |
||||||||||||||
|
8 | V |
|||||||||||||
9 | E |
||||||||||||||
10 | N |
||||||||||||||
11 | T |
- Moviment cultural d'abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX.
- Fruit comestible de la maduixera, format pel receptacle floral, esdevingut carnós i aromàtic, vermell, que suporta petits fruits.
- Propi del camp. Pagesa.
- Qualitat de lleial.
- Ferrocarril de transport públic de viatgers que circula mogut per electricitat sobre rails muntats en una via pública.
- Coneixença justa de les coses. Capteniment assenyat en la vida, en els afers.
- Estat de l'Europa occidental limitat pels Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, França i per la mar del Nord; la capital és Brussel·les.
- Embolcall o beina d'un llegum. Doblec fet per adornament a la roba o a qualsevol cosa flexible.
- Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura. Plural.
- Pena o dolor per l'absència, per la pèrdua d'alguna cosa o d'alguna persona.
- Home que canvia sovint d'opinions i d'afeccions, que fa tots els papers. El terme prové d'un déu mitològic.
Algun cop us han dit que esteu als núvols? Feu-ne un de paraules en grups de tres. Cada núvol ha de contenir els mots més rellevants d'un poema de Carner. Intercanvieu-lo amb els companys de classe i endevineu els poemes de Carner en els núvols!
Aquí en teniu un exemple: el reconeixeu?
A Carner, li agradaven els mercats acolorits «amb botí de la mar, amb presents de la terra, / amb molt de tot per a tothom» («Bèlgica», 67). Les fruites, als seus llibres, també són motius per reflexionar sobre temes com el pas del temps o les edats de l'ésser humà.
Font: /www.boqueria.info.
Font: http://commons.wikimedia.org
Anem a un mercat de poesia? En farem un
de versos carnerians. Busqueu l'obra Els
fruits saborosos (de la qual trobareu a l'antologia «La poma escollida», «Com
les maduixes» i «Les llimones casolanes»).
Individualment, en parelles o en
grups de tres, com millor resulti perquè ningú a classe es quedi sense poema,
repartiu-vos-en un o més per muntar una parada del mercat virtual de la poesia.
Analitzeu l'estrofa, resumiu-ne el contingut,
busqueu el significat al·legòric del poema i il·lustreu-lo. Entre tots, penseu
quin format de presentació us permetrà reproduir millor la forma de les parades
d'un mercat i confeccioneu un document col·laboratiu amb totes les aportacions.
Entre tots, feu una llista de les ciutats on va residir el poeta. Podríeu situar-les en un mapa?
Font: www.bib.ub.edu/evirtuals/exili
Un cop tingueu la llista, confeccioneu un
mapa col·laboratiu. Marqueu-hi amb una etiqueta els indrets on va viure Carner,
afegiu-hi una fotografia, alguns versos i tota aquella informació que
considereu adient.
Quantes petjades de Carner hi ha al mapa?
- Quan se li acudeixen els versos al poeta?
- D'on sorgeix la inspiració?
- Què ha de fer per «pescar» una bona idea?
Font: http://pics.livejournal.com/
Font: www.diba.cat
Individualment o en parelles, sortiu a «pescar» un grapat d'idees noucentistes per a un poema.
Poseu en pràctica el que heu après durant la lectura! Si hi doneu forma
estròfica i poliu la mètrica, aneu pel bon camí!
L'spoken word és una manera de fer arribar la poesia a tothom amb un espectacle literari més enllà del recital. Consisteix a interpretar poemes de manera expressiva, i a integrar audiovisuals o d'altres arts a l'espectacle.
Font: http://sharonhodgson.com
Font: http://blacktheatreworkshop.ca
Imagineu que, per apropar la poesia de
Carner al públic d'avui, la vostra escola us demana que organitzeu una sessió de
spoken word per representar a final
de curs. Us heu de basar en els poemes de Josep Carner, ja siguin de l'antologia
que estem treballant o d'algun altre llibre, o bé en els que vosaltres mateixos
hàgiu escrit arran de la lectura.
Busqueu a la xarxa més informació sobre
el moviment de l'spoken word (quan va
sorgir, per què, com són els espectacles, com cal llegir un text), adapteu-lo a
les vostres circumstàncies i projecteu la sessió. Quins poemes s'hi adapten
millor? Com els interpretareu? Quines altres arts hi integrareu?
Un cop munteu la vostra «Spoken word carneriana» no oblideu gravar-la... perquè penjar la sessió a YouTube forma part de
l'espectacle!
«Cap vent no mou el bri d’una esperança [...].» Supervivent d’un cant remot. Antologia poètica, Josep Carner
© Grup62