Durant la lectura
Font: www.amfed.org
- Parar atenció al vocabulari nou i definir els mots més difícils en un document col·laboratiu.
- Escriure, al document col·laboratiu, un resum del poema o poemes de la secció que els pertoca.
- Fer un seguiment del ritme de lectura del grup i comprovar que tothom llegeix al mateix temps els poemes pactats.
Si obriu a Twitter un compte, podreu piular, a
mesura que llegiu, la vostra opinió sobre els poemes, compartir els vostres
versos favorits, etcètera!
Apol·lo i les
muses, Baldassare Peruzzi. Font: http://commons.wikimedia.org
Però, i objectivament... d'on ve la
inspiració? Hi ha qui diu que dels estímuls rebuts de l'exterior, d'experiències
o també dels estudis.
Quins temes creieu que inspiren els poemes de Carner? Feu un resum col·laboratiu i assenyaleu els temes més importants que hàgiu trobat a l'antologia. Treballeu amb els grups i els poemes assignats a l'activitat anterior, «Llegim @JosepCarner».
Per estructurar el document, podeu tenir en
compte si es tracta de temes universals o de temes inspirats en el món antic (bíblics
i mitològics). Per fer-ho, seguiu l'exemple següent:
Temes universals | Temes inspirats en el món antic |
La vida, la curiositat pel futur
i l'esdevenidor imprevisible. Poema: "Cançoneta incerta", « Aquest cami tan fi, tan fi, / ¿qui sap o mena? [...] / ¿Qui sabrà mai aquest camí / a què em convida? / I és camí incert cada matí, / n'és cada vida.» (pàgina 60) |
Vèncer una batalla. La protecció
de Victòria: divinitat
romana que personifica les victòries assolides. Poema: "El dia revolt", «¿Serà que l'acuit, que els aires trasmuda, / cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i renills?» / (pàgina 59) Victòria de Samotràcia. Font: www.enciclopedia.cat |
Els poetes noucentistes treballaven els versos curosament. Així, el gust per les estructures clàssiques és evident en el ventall d'estrofes i recursos mètrics que feien servir.
Font: www.redbubble.com
Analitzeu els poemes que heu triat a l'activitat «Llegim @JosepCarner» i esbrineu el que us proposem:
- Quin és l'esquema estròfic? Definiu-lo.
- Quantes síl·labes tenen els versos?
- De quina rima es tracta?
- Hi ha una pauta accentual regular en cada vers?
- Quins altres elements en destacaríeu?
Un cop resolts els interrogants, compartiu les vostres anàlisis amb els companys de classe en una presentació col·laborativa. Assenyaleu totes les formes mètriques dels poemes i il·lustreu-les amb exemples.
Què és un símbol? D'on sorgeix el corrent literari que es diu Simbolisme? Per què hi ha un poema a l'antologia titulat «Símbols»?
Quina funció té la poma en el quadre?
Quins sentits simbòlics s'atribueixen al fruit de la pomera?
Font: http://commons.wikimedia.org
Amb el grup d'abans i a partir dels mateixos poemes que heu treballat a «Llegim @JosepCarner», busqueu exemples de símbols. Trieu-ne dos o tres per analitzar en una diapositiva multimèdia.
- Definiu els símbols i el seu origen en la tradició artística.
- Afegiu-hi un exemple de Carner.
- Incloeu-hi material il·lustratiu oportú (una imatge, una peça musical, un vídeo).
Compartiu les vostres diapositives amb els
companys de classe en una presentació col·laborativa.
Els tòpics literaris gaudeixen de prestigi. Tanmateix, quines connotacions té la paraula tòpic al llenguatge popular? Busca-la al diccionari.
Pots lligar les definicions de la llista següent amb el tòpic corresponent? Per què els noms estan escrits en llatí?
Tot seguit, els grups de «Llegim @JosepCarner» buscaran tòpics als poemes assignats i, després, compartiran la informació amb la classe en un document col·laboratiu.
Què us sembla la reformulació dels tòpics que fa Carner?
Un altre element significatiu en la poesia carneriana és la ironia. La veu del poeta pren distanciament del que explica mitjançant aquest recurs.
Cerqueu la paraula ironia en un diccionari lingüístic i en un diccionari de retòrica o de terminologia literària:
- Quines similituds i diferències hi trobeu?
- Amb quins exemples de la vida quotidiana il·lustraríeu la definició general del mot ironia?
Obriu un plafó digital col·laboratiu per penjar els exemples que trobeu al vostre entorn.
Font: www.definicionabc.com
Després, en grups de tres, ompliu una
taula amb exemples d'ironia en els poemes de Carner. Us en proposem una:
Què és la ironia en literatura?
Definició: |
|
Exemples | Explicació |
«Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa: / el fred ens fa temença, la negra nit horror, / criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa. / ¿Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?» |
Els ancians de "La poma escollida" es lamenten de l'edat i de l'aspresa amb què els tracten a casa. Es produeix un contrast irònic ja que, malgrat les dures circumstàncies, la parella encara conserva l'amor i la dolçor. |
Us proposem versos carnerians amb una paraula o una expressió en negreta perquè comproveu fins a quin punt us heu familiaritzat ja amb el vocabulari de Carner. Quants significats endevineu sense mirar al diccionari?
1) «[...] tintat de rosa el capciró dels dits»
La punta
| |
L'ungla
| |
L'artell
|
Pescar
amb canya durant la matinada
| |
Alimentar ficant el
menjar a la boca
| |
Regar
amb aigua de pluja
|
Un lloc precís on hom és
a cobert
| |
En
companyia de
| |
Porxo
principal d'una casa
|
Sorollosament
i forta
| |
Afectuosament
i dolça
| |
Despertament i viva
|
Cultivar
| |
Espargir
| |
Estripar
|
Perdre la força
| |
Revifar
| |
Posar
a cremar
|
Fer
bretolades
| |
Desaparèixer
| |
Retrocedir
|
Estat de solter
| |
Record
d'infantesa
| |
Pelegrinatge
|
Brou
de la sopa
| |
Vagó
del tren
| |
Remor de sorolls
|
Enlluernat
| |
Impressionat
| |
Destorbat
|
Mal temps
| |
Dies d'hivern
| |
Nit
|
Vaixell
| |
Mar
| |
Núvol
tempestuós
|
Caminar
| |
Respirar
| |
Futur
|
Anar
al col·legi
| |
Acomodar-se
| |
Escapar-se
|
Torçats
| |
Rectes
| |
Trencats
|
Fred
| |
Difícil
| |
Antic
|
Escampar-se
| |
Perdre's
| |
Espessir
|
Afrontada
| |
Arrugada
| |
Tenyida
|
Observar amb cautela
| |
Trobar
fàcilment
| |
Fotografiar
|
Fer el
gandul
| |
Treballar afanosament
| |
Barallar-se
|
Havíeu fet servir cap d'aquestes paraules
i expressions abans?
Sense mirar, podeu lletrejar-les? Qui n'encerta
més?
«Cap vent no mou el bri d’una esperança [...].» Supervivent d’un cant remot. Antologia poètica, Josep Carner
© Grup62