«A aquesta vida a penes gaudida, però plenament viscuda i capacitada per a les iniciatives més fecundes, correspon una collita poètica de saó desigual, però animada d’una mateixa força creadora, atreta per un veritable punt d’orientació. Amb ella, Bartomeu Rosselló-Pòrcel assolia un dels llocs més representatius entre els poetes de la seva generació i irradiava una influència estètica prodigiosament fèrtil.»
Miquel Dolç, Estudis de crítica literària. De Ramon Llull a Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994