A l’edat mitjana, les cartes de navegació, els mapes, les brúixoles i altres eines permetien l’orientació dels viatgers. Tirant lo Blanc va fer uns quants desplaçaments de llarga distància, sense perdre’s!
Quants països i ciutats s’esmenten a la novel·la? Feu un recompte, distingiu els espais reals dels ficticis, i situeu en un mapa les passes del cavaller Tirant lo Blanc.
Peu: Carta catalana del segle xv
Font: http://cedoc.mo.it/estense
Un cop tingueu la llista, confeccioneu un mapa col·laboratiu. Marqueu amb una etiqueta els indrets, afegiu-hi una fotografia, cites relacionades amb l’obra i altra informació adient.
Per fer aquest exercici us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa, com ara Animaps, Speakingimage, «Els meus mapes» de Google o Panoramio.
Per fer aquest exercici us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa, com ara Animaps, Speakingimage, «Els meus mapes» de Google o Panoramio.
Heu estat ben atents a la lectura? Teniu bona memòria? Us proposem que, en parelles, identifiqueu qui va dir què, a qui, on i per què… sense mirar el llibre, és clar!
Descarregar els arxius del tutorial
Aquí podeu descarregar els arxius del tutorial amb les solucions
Descarregar els arxius del tutorial
Si supereu el desafiament dels mots encreuats, trobareu deu paraules clau als episodis amorosos de Tirant lo Blanc. La vertical us donarà pistes per descobrir la resta.
Aquestes són les definicions:
El volum que llegiu de Tirant lo Blanc és una edició adaptada i abreujada temàticament, per això hi ha detalls que es queden pel camí.
Busqueu els capítols 410 a 413 de l’edició completa original. Descobrireu una bonica història i coneixereu la donzella de l’illa de Lango, a qui la deessa Diana havia convertit en drac. L’única manera de recuperar la condició humana era que un cavaller li fes un petó als llavis. Un dia s’hi presentà el jove Espèrcius, a qui atemorien els dracs…
Peu: Escriptura Madonna del Magnificat (fragment), de Sandro Botticelli
Font: http://commons.wikimedia.org
En grups de tres, repartiu-vos un capítol cadascú, poseu en comú la lectura i responeu les preguntes següents:
Amb el mateix grup, reescriviu la història amb les vostres paraules. Compartiu les adaptacions amb la resta de la classe.
Quina o quines propostes d’aquest episodi mereixen formar part del recull d’episodis amorosos de Tirant lo Blanc?
El poeta Josep Carner va ser un gran lector de Tirant lo Blanc. Una de les composicions de l’obra Sons de lira i flabiol (1927) està dedicada a la cavalleria.
Peu: Miniatura de Cròniques de França (segle xiv)
Font: http://commons.wikimedia.org
A continuació reproduïm el poema. Però, per llegir-lo, heu d’endreçar alguns versos que han perdut l’oremus!
Josep Carner és un dels grans autors de la literatura catalana. Podeu introduir als alumnes en el món d'aquest poeta a partir d'"Honor de cavalleria" i d’un altre poema del mateix Carner, també inspirat en Tirant lo Blanc, titulat "El traïdor". Així mateix, us recomanem la guia de Supervivent d’un cant remot, de Josep Carner a Lecturanda.
Trobareu una selecció de recursos digitals sobre l’autor al web Culturcat de la Generalitat de Catalunya, Lletra de la UOC i al de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Josep Carner va escriure un altre poema inspirat en Tirant lo Blanc. Com es titula?
Heu llegit una selecció de capítols de Tirant lo Blanc i, durant la lectura, haureu observat el paper que representen les donzelles o les princeses amb relació als cavallers.
Peu: Miniatura d’una dona ensenyant geometria (segle xiv)
Font: http://commons.wikimedia.org
En grups de quatre, elaboreu un document amb els trets que caracteritzen els personatges femenins de l’obra i busqueu a la xarxa informació complementària sobre la dona a l’edat mitjana. Tracteu aquests punts:
Obriu un document col·laboratiu i compartiu els resultats de la cerca. Empreu la informació i el contingut visual per crear un plafó col·laboratiu amb Pinterest en què retrateu amb imatges el que significava ser dona a l’edat mitjana.
Us recomanen fer servir Pinterest perquè integra el component visual, la informació conceptual i el treball en xarxa de manera atractiva i pràctica.
Creieu que una escena com la de la miniatura, en què una dona ensenya geometria a un grup d’homes, era habitual a l’edat mitjana?
Hi ha tractats mèdics medievals que consideren l’amor una malaltia amb símptomes psicològics i físics clarament identificables. Per exemple, l’afecció amorosa pot provocar malenconia o follia. Així, els metges recomanaven fer dieta, passejar, dormir bé, esbargir-se amb els amics, entre altres remeis.
Peu: El Dioscòrides de Viena, transcripció del segle xv
Font: http://commons.wikimedia.org
Imagineu que sou metges o metgesses a la cort de l’emperador de Constantinoble i que heu de receptar cures per al mal d’amor perquè hi ha hagut una epidèmia virulenta al palau.
Proposeu una cura en deu línies. Compartiu les receptes a la classe i elaboreu una antologia amb els remeis més efectius i originals.
Per editar l’antologia de receptes recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Calaméo o Simplebooklet.
Per què a l’edat mitjana es considerava l’amor una malaltia? Hi esteu d’acord?
Per editar l’antologia de receptes recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Calaméo o Simplebooklet.
Quan Tirant s’enamora de Carmesina, al capítol 122, dóna els primers senyals físics de patiment. L’emperador, preocupat pel cavaller, li pregunta pel seu estat de salut i rep per resposta un discret, però molt eloqüent, joc de paraules:
«—Senyor, la vostra majestat ha de saber que tot el meu mal és de mar, perquè els vents d’aquesta terra són més fluixos que els de ponent.»
Peu: Miniatura sobre la vida de Beda el Venerable (segle xii)
Font: http://commons.wikimedia.org
Els jocs de paraules mostren l’enginy expressiu dels personatges i el de l’autor, i diverteixen els lectors en descobrir el doble sentit que hi amaguen.
El gust pel vessant lúdic i enginyós del llenguatge, habitual en la literatura medieval, renaixentista i barroca, també es conrea avui. Un dels escriptors més destacats en aquest sentit és el poeta Josep Pedrals.
Peu: Coberta d’El Romanço d’Anna Tirant, de Josep Pedrals
Font: http://www.labreuedicions.com/
Pareu atenció al títol de l’últim llibre de Pedrals. Quin joc de paraules hi intuïu? Qui és Anna Tirant?
Busqueu les primeres línies del capítol 2 de Tirant lo Blanc (d’una edició sense adaptar), i compareu-les amb el començament del primer episodi d’El Romanço d’Anna Tirant. Què hi observeu? Quina connexió hi ha entre les dues obres i per què pot ser això?
Per gaudir amb els jocs de paraules, a més de captar-ne el sentit, cal saber-los dir. Per això us proposem una justa poètica. Trieu un fragment del Tirant lo Blanc i un d’El Romanço d’Anna Tirant per llegir en veu alta.
Graveu les vostres lectures, pugeu-les a SoundCloud i feu una justa poètica virtual amb els companys i companyes de classe.
Podeu consultar més informació sobre Josep Pedrals al documental L’eutraperlista Pedrals.
SoundCloud us permetrà pujar arxius de so al web en un entorn públic o privat, i afegir-hi comentaris escrits sobre fragments de la mateixa gravació. Pot servir, per exemple, per suggerir pautes d’entonació o de pronúncia per millorar la lectura en veu alta.
Trobareu un model per recitar poesia, del mateix Josep Pedrals, a Florilegi de l’art d’escriure.
SoundCloud és una eina per pujar les vostres gravacions al web i afegir-hi comentaris. Facilitarà la participació en la justa poètica!