Abans de la lectura
Comencem pel començament
Cerquem els orígens
1) Què és l'Antic Testament?
És la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història de la creació de l'univers i de la humanitat en el planeta Terra fins a la profecia de la vinguda del Messies, realitzada 400 anys aC, on comença el Nou Testament. L'Antic Testament fou escrit al llarg dels segles, des dels Reis David i Salomó fins a la deportació del poble jueu a Babilònia.
2) Què és la Torà?
Torà vol dir Llei i vol dir el conjunt dels cinc primers llibres de la Bíblia, és a dir l'Antic Testament. Aquests cinc primers llibres també són coneguts amb el nom de Pentateuc.
3) Què és el Gènesi?
És el primer llibre de la Torà i, per tant, el primer llibre de l'Antic Testament (segons els cristians) o del Tanakh, segons els hebreus.
I ara responeu a aquestes altres tres preguntes de forma individual:
4) Qui van ser Adam i Eva? I què representen?
5) Qui eren Caïm (Caín) i Abel?
6) Què explica la història de l'expulsió del paradís?
Pere Quart o Joan Oliver?
Font: www.lletra.uoc.edu
Pseudònim o àlies?
- Pensa en tres escriptors catalans que facin servir un pseudònim.
- Ara pensa un pseudònim per a tu amb el qual t'identifiquis. Pensa'l bé perquè serà el nom que faràs servir per signar les teves aportacions al bloc col·lectiu de la classe que heu de fer al voltant de la lectura d'Allò que tal vegada s'esdevingué.
Dues màscares sobreposades
i trencades que signifiquen les dobles personalitats...
Font: http://www.librodearena.com/blog/postsCategoria/1986/934
Tingues en compte que
hauràs de presentar aquest nom als teus companys de classe i que per tant
n'hauràs de justificar la tria.
Pseudònims de ploma
A qui correspon cada un d'aquests pseudònims?
Pseudònims de ploma
A qui corresponen aquestes biografies? Escriu el nom i el pseudònim dels autors, correctament i separats per una coma.
, : (L'Escala, 1869 - 1966). Novel·lista i narradora, portà una vida reclosa i no abandonà mai L'Escala. La seva obra Solitud (1905) ha exercit una influència decisiva en el desenvolupament de la narrativa del s. xx.
, El : (Barcelona, 1894 - 1924). Poeta. Autor d'El poema de la rosa als llavis (1923). De formació autodidacta i extracció proletària, és un del representants més significatius de l'avantguarda històrica a Catalunya.
, : (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964). Periodista i escriptor. Fou corresponsal a París, i les seves col·laboracions sobre la guerra el convertiren en un dels periodistes més llegits a la península Ibèrica i a l'Amèrica Llatina. Autor de Memòries: Història d'un destí (1893-1914) (1958).
d' , : (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954). Escriptor i filòsof català. Fou a través de la secció "Glossari" de La Veu de Catalunya que posà en circulació el concepte de Noucentisme.
, : (Vic, 1945), escriptor que ha dedicat gran part de la seva obra a escriure obres juvenils com El Barcelonauta (1995), Tot són excuses (2002) o La música perduda (2006). També ha escrit obra per adults.
i
,
de
: (Olot, 1878 - Barcelona, 1933). Poeta i polític destacat del
catalanisme conservador (va fundar Acció Catalana) i seguidor de les teories
lingüístiques de Pompeu Fabra. Va ser un europeista convençut, però com a poeta
fa una obra de marcades arrels ruralistes, com Sàtires (1927).
, : (Sabadell, 1904 - Viena, 1971). Escriptor i periodista autodidacta, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenada Colla de Sabadell, fundada l'any 1917. El 1939, camí de l'exili a França, comença una relació intensa i complicada amb Mercè Rodoreda que durarà fins a la mort de Prats.
, : (Barcelona, 1839 - Barcelona, 1895). Dramaturg, poeta i empresari teatral. La primera estrena pública fou la de L'esquella de la torratxa (1864), d'èxit esclatant. A partir de l'estrena de Les joies de la Roser (1866) es convertí en el màxim representant del teatre romàntic català. Es féu empresari del Teatre Romea (1867) i alguns dels seus drames foren traduïts al castellà.
, de : (Tortosa, ~1582 - Vallfogona de Riucorb, 1623). Poeta i eclesiàstic. És el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres -poesia, teatre, prosa-, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX.
Pseudònims de ploma
Si has arribat fins aquí, ja et queda la part més difícil. De qui és cada un d'aquests retrats? Has de saber-ne el nom, no el pseudònim. N'has d'escriure el nom i cognom reals, no el pseudònim.
Per saber qui és qui, tingueu perícia i fixeu-vos en els anys de naixement i mort. Llavors fixeu-vos en el tipus de retrat i el vestuari i segur que l'endevineu!
Vigileu a no posar espais en blanc després del nom.
d'
-
Descobrim qui és Joan Oliver
Llegiu la breu biografia que apareix al llibre i, després, confegiu-ne una al vostre gust sobre Joan Oliver, bo i responent aquestes qüestions:
- Veient tot el que hi ha a la xarxa, creieu que Joan Oliver es manté vigent? Qui recorda més la gent, Pere Quart o Joan Oliver?
- És fàcil comprar un llibre
d'Oliver/Quart avui dia?
Cobertes d'algunes edicions recents de llibres de Pere Quart: La fam i Antologia bufa. Tots dos títols publicats a Proa. Font: Editorial Proa
- Per què es va posar un pseudònim?
L’exili forçós (1)
Quins
altres escriptors coneixeu que, com ell, es van exiliar? Com tants d'altres,
Oliver va fugir pels Pirineus, camí de França, per marxar després cap a
l'Argentina. Altres autors van fugir a l'Uruguai o a Mèxic. Mitjançant la
informació que podeu aconseguir a la xarxa, feu una llista d'un mínim de 12
escriptors que es van haver d'exiliar i de les destinacions que van tenir.
El vaixell portuguès Nyassa amb refugiats espanyols rumb a Mèxic,
Font: www.lacomunidad.elpais.com
L’exili interior (2)
«L'any 1948 retornà de l'exili i fou empresonat dos mesos i mig: és una altra etapa difícil per a Joan Oliver, perquè es troba amb una societat desfeta i amb un món presidit per tot allò que ell sempre havia rebutjat. Durant aquests anys, i fins a 1960, es dedicà a la traducció, col·laborà amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i s'ocupà de tasques editorials. La major part de la seva obra de creació [d'aquella època] reflecteix aquesta situació de crisi i d'ofec [...].»
Imatge de la coberta del llibre de Jordi Coca, L'agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de Teatre Nacional. (1955-1963). Barcelona: Institut del Teatre/Edicions 62, 1978. Font: www.aelc.cat
Joan Oliver va tornar relativament aviat de l'exili per enyorament del país, per ganes de lluitar contra el règim, perquè allà on era no era prou feliç. Les raons són diverses i totes vàlides. El que probablement Oliver no pensava era trobar-se amb un panorama tan desolador.
- Sabríeu dir, entre tots i a grans trets, quin era el panorama del país a la dècada de 1950?
- Busqueu imatges de la Catalunya
d'aquella època (no solament de Barcelona, sinó d'altres indrets, i,
sobretot, del poble natal de l'escriptor, Sabadell).
Foto 1: Barcelona anys 50, font: Les estacions perdudes www.estacionsfantasmabcn.wordpress.com/
Foto 2: Sabadell Carrer Sant Roc anys 30. Font: www.laboiadeportpelegri.blogspot.com
Foto 3: Sabadell Passeig Plaça Major anys 50. font: www.laboiadeportpelegri.blogspot.com
- Reflexioneu sobre què és "l'exili interior", en quines circumstàncies es produeix i si pot ser igual o pitjor que l'exili geogràfic.
Altres exilis (3)
«La distància fa l'oblit? Si els compositors catalans ja tenen prou feina per ser coneguts i reconeguts a casa nostra, la situació es complica si, per circumstàncies vitals diverses, milers de quilòmetres els separen del país on van néixer.»
Així començava Xavier Cester el programa de mà del concert El somni americà (Auditori de Barcelona, 2009-2010).
Efectivament, mirat amb perspectiva, els músics ho van tenir molt més complicat i alguns s'hi van quedar molt de temps, com és el cas de Lluís Benejam i Agell (1914 - 1968), músic que va mostrar la seva vàlua com a violinista en esdevenir concertino de l'Orquestra Municipal de Barcelona (el nom fundacional de l'actual OBC) i el Gran Teatre del Liceu. La composició també formava part dels seus interessos i, així, el 1953 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb Poema, una peça per a orquestra de corda.
Lluís Benejam. Font: http://www.dailytv.net/mtv/clivis/
- Quants músics coneixeu que s'exiliessin? Benejam va marxar a Equador a crear-hi l'orquestra simfònica nacional del país. I com ell, molts d'altres. Quins?
- En podeu dibuixar la trajectòria al mapa que heu fet abans per als escriptors exiliats? Creus que van mantenir contacte entre ells?
Aquí us posem dos fragments de dos compositors, un de català i un de llatinoamericà, perquè els escolteu:
La sonata per a piano i flauta de Benejam Font: www.youtube.com/watch?v=JiZEPp1Pa4E
Aquesta peça de Ginestera (1916 - 1983), que, tot i ser un compositor d'estil neoexpressionista, la seva temàtica és sovint social i enllaçaria amb el realisme social de Joan Oliver (vegeu l'exercici següent).
L’obra de Joan Oliver/Pere Quart. La poesia
«L'any 1960 representa un moment important en la seva obra. La situació política és menys angoixant, però el més notable és que l'autor entra en contacte amb les noves generacions, sobretot les universitàries i intel·lectuals, que mostren un gran interès per tot allò que Oliver reivindica: la llengua, la cultura, les llibertats. Això es reflecteix en la seva obra en la recuperació parcial de l'humor, l'agressivitat crítica i la ironia. Tot aquest procés culmina amb la publicació del llibre de poemes Vacances pagades, que, juntament amb La pell de brau, de Salvador Espriu, eren considerades les fites més destacades de l'aleshores vigent realisme social.»
Salvador Espriu: Espai de Llibres. Font:http://espaidellibres.wordpress.com
Portada llibre La pell de brau. Font: www.nosaltresllegim.cat
- Què és el "realisme social"?
- Qui és Salvador Espriu? Era
contemporani d'Oliver? I de la mateixa generació? Creieu que coincidien
literàriament?
- Què és el llibre de Vacances pagades?
- Tenint en compte els orígens literaris d'Oliver, creus que és lògic que escrivís sota els preceptes del "realisme social"?
L’obra de Joan Oliver/Pere Quart (2). El teatre
«Formalment, l'autor aprofita de la tradició catalana alguns elements de la comèdia burgesa, però des d'una posició diferent, perquè ell empra aquesta tècnica per subratllar més la crítica a la burgesia.
Cal tenir en compte que l'autor necessitava unes bases o tradicions en les quals recolzar la seva obra. Així, incorpora alguns aspectes de la petita gamma de possibilitats que li oferia el teatre català i els relaciona i complementa amb la gran tradició teatral europea.»
Després de llegir aquest text responeu, entre tots i amb l'ajuda del professor:
- Quins són els antecedents teatrals catalans d'Oliver?
- Quins dramaturgs clàssics catalans coneixes?
- Quins dramaturgs de comèdia podien haver influït en Oliver?
Henrik Ibsen (Skien, 1828 - Cristiana,
actualment Oslo, 1906); Bernard Shaw (Dublín,
1856 - Hertfordshire, 1950);
Anton Txèkhov (Taganrog, 1860 - Badenweiller, 1904); Bertolt Brecht: (Augsburg, 1898 - Berlín, 1956)
són alguns dels seus dramaturgs admirats.
Sabríeu dir breument qui
és qui i quines són les seves dues obres més rellevants?
«Però, dona! Sempre seràs la mateixa. ¿Per què et fiques allà on no et demanen?» Allò que tal vegada s’esdevingué, de Pere Quart
© Grup62