Després de la lectura
- Què aconsegueix Quart canviant una poma per una pera?
- Quina mena de segona expulsió pateix Caïm?
- Qui és Nara a l'Antic Testament, ho saps? Existeix?
- Cap a quin món creus que van Caïm i Nara?
- En quina mena de món es queden Adam i Eva?
- Totes dues parelles conformaran un món que tard o d'hora confluiran, a mesura que vagin creixent i la Terra es vagi poblant. Quins dos móns actuals reflecteixen el de cada una de les parelles? Hi veus paral·lelismes? Quina mena d'home reflecteix Caïm?
«Nara: Ja saps amb qui te les heus? Jo sóc molt poca cosa. Sóc una nena delicada, una toia... M'agrada guarnir-me i adornar-me, saps? A vegades m'imagino que m'he disfressat de... roser, sí, sí, de roser! [...] Oi que sí que sóc una beneita?»
Ara, reflexioneu a fons sobre les següents qüestions. Les preguntes estan ordenades de forma que segueixen el fil de la reflexió:
- Durant la lectura, no us han sorprès certs tòpics femenins? En recordeu algun
exemple?
- Repasseu les descripcions que heu fet al bloc dels personatges (a l'exercici "Els personatges" de Durant la lectura) i confirmeu els tòpics femenins que retrata Oliver/Quart. A quina conclusió arribeu? Un home tan crític i progressista en tantes altres qüestions podia ser tan poc sensible a la qüestió femenina?D'altra banda, us sembla que a Pere Quart li interessa gaire aquesta qüestió o simplement vol dibuixar dues pàmfiles perquè així li ho demana el text que ha escrit?
La figura del Diable a Allò que tal vegada... és potser, juntament amb Caïm, el personatge més interessant, per incoherent i perquè no segueix els tòpics.«Diable: No són visions, no, sinó amenaces certes i tremendes! Creu-me Eva. Ja saps l'interès que tinc a servir-te. (Declamatori). Des de la meva miserable gesta de la temptació i cada vegada que hi penso que vaig ser l'agent material de la teva caiguda -sota la parença d'un rèptil, cal dir-ho tot- espero amb vehemència i cerco infatigablement l'avinentesa de rehabilitar-me als teus bellíssims ulls, oh, Eva!» (p. 65)
Un diable simpàtic però amb una bona forca!
Font: www.webstore.fr/eze/village/ang/legend.htm
- De què es penedeix exactament, el Diable?
- Creus que és casual que parli d'una manera tan pomposa? Saps què és la retòrica? Pots reescriure aquest text amb un llenguatge més natural?
Busca altres fragments que expressin aquest comportament ambigu del Diable, i pensa si Pere Quart el tracta amb simpatia. Et sembla que hi ha personatges que encarnen el tipus d'home que Quart menysprea? Raona la teva resposta.
«Sí, una historieta semblant a la de la serpent. Però així, digues, quin paper ens assignen a nosaltres, els homes? Estem a la mercè de qualsevol capritx diabòlic... ¿I com és que Jahvè tolera l'existència d'aquesta banda de criminals? No té prou poder per a anorrear-los? Satanàs contra Jahvè, i nosaltres entremig. Dos que es barallen i un tercer rep. ¿És bonic, això?» (p. 75)
Caïm és un escèptic i qüestiona la versió de l'Antic Testament. Repassa el text, recull els fragments en els quals Caïm es mostra així escèptic i digues quins passatges de l'Antic Testament posa en dubte.
«Abans-d'ahir mateix el pare em va negar la carn del sopar perquè havia permès que Noïm i els seus germans m'ajudessin a fer el paller. Quin pecat hi ha, en això? ¿Per ventura els simis no són de Jahvè? Noïm sembla talment un de nosaltres, i només li falta parlar. Si jo tingués alguna hora lliure provaria d'ensenyar-li'n, i llavors potser comptaria amb un amic lleial.
Nara: És que el pare tem els simis. Són més colla que nosaltres, i és molt perillós ensinistrar-los, no fos cas que esdevinguessin homes de bo de bo. Llavors potser ens bandejarien i es farien amos de tot.» (p. 55)
En aquestes poques frases s'insinuen diverses qüestions interessants. Pere Quart planteja dues posicions clarament oposades sobre els Noïm, la conservadora d'Adam (que aquí parla en boca de Nara) i la més oberta, que és la de Caïm.
- A quina situació actual podries traslladar aquesta escena?
- Què vol dir Nara quan diu «no fos cas que esdevinguessin homes de bo de bo»? Què s'amaga entre les paraules de Nara? Pensa quin és el. veritable origen de les espècies i quin joc -amb ben poques paraules- planteja Quart en aquesta escena.
- Quina és l'oposició fonamental que planteja Querub?
- En realitat, l'oposició de què parla Querub és la base de la vida. Existirien les coses sense antagonismes?
- De quin arbre prohibit no poden agafar cap fruit Adam i Eva? I de quin, segons Quart, sí que poden i això els convertiria a imatge de Jahvè?
Ara feu un requadre d'oposicions i anoteu totes les contraposicions que apareixen a Allò que tal vegada s'esdevingué.
Observeu, també, que Quart planteja el joc de les oposicions del Bé i del Mal d'una manera subtil i amb una frontera poc definida. És el diable dolent-dolent? i Querub bo-bo?
Així doncs, Oliver/Quart ens convida a pensar un altre entorn per a l'escena i uns altres vestits per als actors. En grups de 3 o 4 companys penseu un espai geogràfic perquè l'escena es desenvolupi sense fer estrany i un vestuari diferent. Millor si primer ho dibuixeu tot, com fan els professionals, i després presenteu les vostres idees en un Power Point o un Slide Share.
Si voleu, després d'haver vist totes les propostes, podeu triar la millor i penjar-la al bloc.«Però, dona! Sempre seràs la mateixa. ¿Per què et fiques allà on no et demanen?» Allò que tal vegada s’esdevingué, de Pere Quart
© Grup62