Durant la lectura

Àngels i diables (1)

Tenim al davant una obra de teatre que es basa en la història d'Adam i Eva i dels seus fills Caïm i Abel. A l'obra, però, en sortiran d'altres que els acompanyaran: el diable, Querub, Jahvè... Qui són i què representen? La pintura clàssica és plena d'escenes biblíques amb figures que podrien confondre's si no fos per la iconografia.

Com s'endevina, en aquestes quatre figures, qui és qui? Et diu res la iconografia amb què estan representats? Amb l'ajuda del professor, descobriu quins personatges s'amaguen en aquestes pintures i busqueu-ne altres exemples.

Foto 1: detall d'El judici Final, Michelangelo Buonarroti. Font: Wikimedia Commons
Foto 2: Adam i Eva, Lucas Cranach 1513/15. Font: Wikimedia Commons

Àngels i diables (2)

Ara, entre tots, busqueu altres quadres i il·lustracions (poden ser contemporanis) d'àngels i de dimonis.

Quantes maneres de dir "àngel" i "dimoni" coneixeu? Per què creieu que hi ha tantes formes diferents per referir-s'hi ? Satanàs, diable...? Àngel, querubí...? Plantegeu les vostres reflexions a classe i al final pengeu la conclusió de la discussió al bloc.

Infant Crist amb Joan Baptista i dos àngels, Paul Rubens. Font: Angel Art, www.angelart1.com

Dues versions d’una mateixa història

Allò que tal vegada s'esdevingué té dues versions. La segona va aparèixer en el moment en què Oliver s'enfronta amb la publicació de les Obres Completes. Com anota Puimedon a la introducció que ja has llegit:

"La diferència principal entre les dues versions es troba en el fet que, en la primera, Caïm caça un colom daurat, tot parodiant la figura de l'Esperit Sant, per oferir-lo a la seva germana" (i ja veureu com Abel intenta caçar un faisà daurat també per oferir-lo a la germana per tal de conquistar-la). Oliver ho justifica així: "...la caça del colom és un estirabot gratuït i demagògic, sense altre objectiu que el d'escandalitzar els carques i divertir els menjacapellans".

Què és la demagògia?
Què és un "menjacapellans"? I un "carca"? Creus que actualment es parla així? És gaire políticament correcte?
Què és "l'Esperit Sant"?
Has sentit a parlar mai de la Santíssima Trinitat? A la pàgina 17 de la introducció hi ha el fragment retallat pel propi Oliver de la primera versió. En reproduïm unes línies:

«Querub: [...] ara bé: ell sospita des de fa temps que Jahvè no és sol...
Caïm, sorprès: Que no és sol?
Querub: ...sinó que són tres. Tres persones... Tres persones, però una sola naturalesa.
Caïm: Que em pelin!
Querub: I a mi! És un misteri inefable...»

Com veus és un misteri "innegable"! És a dir, que encara no l'ha resolt ningú! Oliver en feia burla com ell mateix admet, i al final ho va treure.

L’esquelet d’Allò que tal vegada s’esdevingué

La majoria de les obres de teatre d'Oliver es caracteritzen per presentar -com diria Ricard Salvat- "la construcció tipus pièce bien faite: unitat de temps, plantejament, nus i desenllaç".

En el cas de l'obra que tenim a les mans, Oliver utilitza precisament aquest esquema. A mesura que aneu llegint, anoteu quan us sembla que acaba una fase temàtica i se n'obre una altra.

Podríeu fer-ne un esquema (potser en forma d'esquelet) i penjar-lo al bloc?

Reflexioneu també sobre què és la "unitat de temps i acció" i com es reflecteix a Allò que tal vegada s'esdevingué.

Els personatges

En grups de tres o quatre persones, repartiu-vos els diversos personatges que apareixen a l'obra. Recordeu que els personatges, sobretot en una obra de teatre, no es defineixen tant per com són físicament (el gènere teatral no permet les descripcions) sinó pel què fan i el què diuen. Per tant, tot i que sabem que Abel és guapo també sabem que és un gandul. Com arribem a aquesta conclusió?

ABEL

Adjectius que el defineixen	Accions que el defineixen	Allò que ell diu que el defineix






Com és doncs Abel?

Els dards de la ironia de Pere Quart

Jordi Carbonell apunta tres temes a Allò que tal vegada s'esdevingué:

Autoritarisme
Mite bíblic
Crítica al conformisme

La majoria de vegades, Quart utilitza la burla o la ironia per carregar contra aquestes tres qüestions, encara que potser vosaltres trobeu més recursos secundaris i que us convidem a anotar.

Només començar, Querub i Caïm tenen aquesta conversa:

«Querub: Caïm no em plau el teu llenguatge. T'ha parlat la serpent, potser?
Caïm: Què dius, àngel? Ha! ha! ha! ¿Que també t'ho creus, tu que les bèsties parlen com nosaltres?»

Amb aquest esquema o un de semblant, i en grups de 3 o 4 persones, aneu anotant aquestes qüestions:

Tema	Frase/s on apareix irónicament	Sobre què fa ironia

Els dards de la llengua de Pere Quart

Llegim aquests dos fragments:

«Adam, molestat, irònic: No has sentit quina parauleta? Aquí aviat no ens entendrem. Jo vaig fixar un vocabulari i unes regles [...]. Però aquest ximple, vinga introduir mots nous i vinga complicar el llenguatge.» (p. 51)

«Caïm: ... No recordo el nom que li va posar el pare. És a dir: ell se n'ha oblidat. Cada di està més flac de memòria. En realitat, allò del bateig de les bèsties a l'Edèn va anar de qualsevol manera: vull dir que no es va seguir cap mètode. Per això no em sorprèn la confusió que s'ha produït ... I ara ja no miro prim. Si no sé un nom l'improviso...» (p. 43)

La llengua era una qüestió que preocupava Joan Oliver. A més d'ésser, òbviament, la seva eina de treball, la seva era una llengua que patia una clara repressió, un evident retrocés, i era important salvar-la perquè representava tota una societat. Però a la vegada Oliver era capaç de fer-ne broma. Els dos fragments són irònics, és clar, però també reflecteixen una realitat:

A quina realitat ens referim?
Què representa Adam en qüestions de llengua? I Caïm?
I actualment, lingüísticament parlant, qui podria ser Adam i qui Caïm?

Pera o poma? (Expressions 1)

A la pàg. 47, Adam es plany de la seva dissort i explica com va anar l'expulsió del paradís

«Adam: Una tarda, Eva va venir a contar-me que una serpent li havia parlat. Jo me'n vaig riure, és clar. Però la meva costella -com jo li dic a vegades- va insistir. El rèptil li havia assegurat que si menjàvem una fruita només de la Perera de la Vida, esdevindríem igual a Jahvè. "Però ell ho ha prohibit", vaig remarcar sense creure'n gran cosa. "No", va fer ella. "Ell ha prohibit menjar el fruit de la Pomera del Bé i del Mal, aquella que creix a deu passes de l'altra, la Perera de la vida.»

Font: Flor de perer (esq.) i Flor de pomera (dreta). Font: rosada-abril.blogspot.com

Pere Quart s'ho fa venir bé perquè la història es repeteixi i Caïm s'arrisqui a la ira de Déu (Jahvè), per amor a Nara, a anar a buscar una pera a l'Edèn.

D'on et sembla que ve, doncs, l'expressió, "la poma de la discòrdia"?

Quantes expressions coneixes al voltant de les fruites? Saps què volen dir? Aquí en tens un recull:

Són figues d'un altre paner
No anar de peres
Partir peres amb algú
Posar les peres a quarto
Fer cara de pomes agres
És una figa flor
En temps de melons, ni missa llarga ni sermons
Fer el préssec
S'assemblen com un ou i una castanya

Dir molt amb poques paraules (Expressions 2)

Llegeix:

«Nara: Per què ets tan geniüt? Amb aquesta cara de tres déus em fas posar pell de gallina...
Caïm: L'Abel em treu de polleguera!
Nara: Pensa que és el nostre germanet i que no n'hi ha d'altre.
Caïm: Es envejós i enganxós com un gat falder. I sempre el tenim entre cames.»

Quantes expressions hi trobes en tan poques línies?

Pere Quart fa servir sempre moltes expressions populars i frases fetes. Les expressions tenen, pel cap baix, tres virtuts com l'amor de les tres taronges:

Una llengua plena de frases populars és una llengua viva, i aquesta és una preocupació permanent de Joan Oliver.
Les expressions donen quotidianitat i lleugeresa a un text que es podria fer molt pesat. Per exemple, si Quart posa en boca de Caïm: "Prepareu-vos a veure coses desacostumades. Hi sucareu pa!" aconsegueix fer-nos un personatge més proper a l'hora que divertit, oi?
Una llengua viva és una llengua en evolució, i una llengua que evoluciona, acostuma a economitzar. Si no fos per la frase feta "sucar-hi pa" Caïm, hauria hagut de dir: "Ja veureu que interessants i divertides que seran aquestes coses!". Més paraules i menys atractiu.

1) Què volen dir aquestes expressions que apareixen a Allò que tal vegada...?

2) Ara fes una frase amb cada una d'aquestes tres expressions

Cornut i pagar el beure
A tu, totes et ponen
Un quadre de bona factura

3) Fes una llista de les expressions que facis servir més sovint i compara-les amb els teus companys de classe.

«Però, dona! Sempre seràs la mateixa. ¿Per què et fiques allà on no et demanen?» Allò que tal vegada s’esdevingué, de Pere Quart

© Grup62

	camps de graveta
	camps de blat segat
	camp acabats de plantar

	l'obertura vertical de la terra
	la cova
	el penya-segat

	crim
	festa
	bestiesa

	vi
	aigua amb gas
	vermut