Abans de la lectura
- Com definim el gènere teatral de la «tragèdia»?
- Qui era Sòfocles i què representa en l'àmbit del teatre clàssic?
-
Per què els autors recorren tan sovint a les tragèdies
per explicar les seves històries?
Mosaic Romà del s.II. Font: Wikimedia Commons
Representació d'Antígona. Font: elespectador.com
Si a classe no teniu bloc, us proposem fer-ne un per anar-hi anotant tot el que aprengueu a mesura que avanceu en la lectura. El primer post pot ser un resum de les vostres conclusions després d'haver fet aquesta pluja d'idees. El rellegireu al final de tot, quan haureu acabat la lectura, i així veureu com han avançat els vostres coneixements.
Per què creus que els clàssics es revisiten una vegada i una altra? És a dir, per què hi ha tants autors que escriuen a partir de les històries que van escriure els grecs o els romans fa més de mil anys?«L'Antígona de Sòfocles ha estat, des del Renaixement, però sobretot durant es segles XIX i XX, una de les tràgèdies gregues més traduïdes, posades en escena, interpretades i reescrites, en totes les llengües de la cultura» (extret del pròleg de Carles Miralles a Antígona).
Escena de Ròmul el gran de F. Dürrenmatt amb Francesc Orella. TNC, 2005.
Font: www.tnc.cat
Llegim:
«La tragèdia ha de mantenir els seus herois, si no del tot immersos, sí en contacte preferent amb les idees absolutes, amb els principis, amb els determinis rigorosos, en un univers mentalment tancat, circular, sense sortida» (extret del pròleg de Carles Miralles a Antígona).
És a dir, perquè hi hagi tragèdia, els personatges de la
història han de portar els seus convenciments i els seus principis fins al
final. Llegiu, si no ho heu fet abans, el pòrtic i observeu
com Fedra mataria per una convicció cega.
Però encara hi ha una altra cosa que condueix a la tragèdia i que queda clara en la frase de Fedra quan davant la negativa de Teseu a matar el fill de l'Amazona diu:
«Pressento, doncs, grans desgràcies, si no ara, enllà dels anys».
O quan el lúcid conseller diu:
«És a dir, que haurien pogut fugir, o almenys intentar-ho, però no ho han volgut. Les diverses obcecades actituds mentals donen pas sense trigança a fets sense remei».
Què vol dir, el conseller, amb aquestes paraules?
I encara hi ha una altra raó que condueix a les més grans tragèdies i que són les debilitats i les passsions humanes. Un dels grans mestres en aquest sentit va ser William Shakespeare.
En grups de 3 busqueu informació sobre aquestes 4 tragèdies de Shakespeare i establiu quines són les passions que porten aquestes històries a uns finals tan tràgics:
- Otel·lo
- Macbeth
- Hamlet
- Romeu i Julieta
Fotos de Salvador Espriu de nen i d'adolescent.
Font: celiaa.blogia.com // font: www.bib.ub.edu
Abans de res, mireu aquest vídeo amb atenció. Dóna pocs detalls bibliogràfics, però ofereix un bon resum de com era i qui era Salvador Espriu.
Ara, entre tots els companys de classe, descobriu el poeta. En grups de 4 desenvolupeu aquestes àrees:
- Un grup que s'ocupi de la seva biografia.
- Un altre grup que s'ocupi de la seva obra poètica: què va escriure i quins són els seus trets característics principals.
- Un altre grup que estudiï el seu vessant teatral.
- Un altre grup que s'ocupi dels moviments artístics catalans i europeus.
- Finalment, l'últim grup que estudiï els temps polítics que va viure Espriu.
Al final, traceu línies cronològiques de cada un dels moviments i comproveu on coincideixen certs fets històrics i culturals amb la vida i l'obra d'Espriu.
Creieu que l'obra d'un autor pot ser indiferent als temps que li toquen viure?
1) El príncep dels aliats arcadis
Guerrers
antics, arcaics
| |
Guerrers d'Arcàdia
| |
Guerrers
que viuen sota els arcs
|
Sentinelles
| |
Soldats
| |
Prínceps
|
Amenaça
| |
Observa
| |
Crida
|
Pronòstics
| |
Bombardejos
| |
Atacs
|
Del
cant espiritual
| |
De
la bruixeria
| |
Del crit
|
El que sap què passarà
| |
El
bruixot
| |
El que fa endevinalles
|
Notícies
| |
Atacs
| |
Presagis
|
Imitar
| |
Burlar
| |
Oblidar
|
Apagar
| |
Animar
| |
Eliminar
|
Pedestal
| |
Cadira
de seda
| |
Seient cerimonial
|
Afirmaran
| |
Tiraran a les rates
| |
Rectificaran
|
Guanyarà
en bravesa
| |
Perdrà la força
| |
S'acabarà
|
Relaciona els
noms amb les seves definicions. Observa que n'hi ha de llegendaris, de
mitològics i de literaris. Sabries dir quina diferència hi ha entre aquestes
tres categories?
Escena mitològica d'Orfeu i Eurídice, de Joseph
Paelinck (1818)
Font: leereluniverso.blogspot.c
- Narcís, de Caravaggio. Font: Wikimedia Commons
- Cap de la Medusa, de Rubens. Font: Wikimedia Commons
- Els borratxos ( o El triomf del Bacus), de Diego Velázquez. Font: Wikimedia Commons
- Les tres gràcies, de Raffaello. Font: friendsofart.net
- Apollo i Dafne, de Bernini. Font: Flick'r
- Laocoont i els seus fills, Anònim. Font: Wikimedia Commons
Saps a quin artista correspon cada una d'aquestes obres? Omple els buits amb el nom de l'autor en cada cas.
I ara sabries dir-nos per què el cap de la Medusa és plena de serps o perquè Dafne es converteix en heura o llorer en el moment que Apol·lo la toca? O què passa en el moment que Narcís es descobreix en el mirall de l'aigua?
Busca les històries que s'amaguen darrere aquests quadres i escultures. Sempre hi ha una història d'amor, enveja o venjança!
«... potser sí que els meus mots representen un perill, però no per a mi que parlo, sinó per a tu que escoltes» Antígona, Salvador Espriu
© Grup62