Després de la lectura
Si has llegit bé l'obra, sabràs endevinar fàcilment qui diu les següents rèpliques:
«Aquí sóc esclau geperut. Puc contemplar els fets sense
passió.»
«Avui s'extingirà la nostra raça. Qui fos cec, com ho va
ser el pare per no veure aquest dia! Tant de bo m'hagués mort, per no viure
aquest dia.»
«La seva paraula, que era consell, en endavant serà llei.»
«Anem, imatges d'espant manen ja en la meva tenebra. Com
criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansaré. He d'escoltar novament
les veus de la fosca?»
«Qui lamentarà més que jo la seva pèrdua? Era gran al
consell i a la guerra. Però Polinices era també el meu germà, el fill petit de
Iocasta.»
«T'has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del
meu afecte. M'odies.»
«Emparentarem de nou amb ells? La desgràcia és segura.»
Rèplica: resposta a allò que ens ha estat contestat o contradit.
Dones gregues.
És evident que gran part del protagonisme d'aquesta obra recau
en Antígona i les altres dones. Com dibuixa, Espriu, aquests personatges
femenins? Completa i continua aquest requadre.
Nom | Com és el personatge | Fragments que ho expliquen | Més informació |
Antígona | Dona amb determinació | ||
Ismene | A la mateixa escena, primer diu: «Aniré amb tu, Antígona. Què faria sense tu?». I de seguida afegeix: «Compadeix-te de nosaltres». p. 70 | ||
Eurídice | Un personatge poruc que pretén salvar la seva família, sobretot allunyada de la saga que el déu Apol·lo va maleir. | «Emparentarem de nou amb ells? La desgràcia és segura.» | El lúcid conseller ens dóna una explicació irònica de les paraules d'Eurídice i diu: «Eurídice sap, amb un afinat instint de dona, que certes mescles no resulten a vegades prou bé». |
Euriganeia |
Una possible imatge del Lúcid
conseller (detall de ceràmica on hi ha representats Atenea i Poseidó).
Font: Wiquimedia.
- Rellegiu el discurs, primer, en silenci.
- Després, llegiu-lo en veu alta a classe mirant de donar sentit a les frases.
- Finalment, dividiu el discurs en dues o tres parts i aneu-los donant sentit frase a frase fins que tigueu tot el text ben disseccionat, l'entengueu bé i en copseu la ironia.
Frase | Explicació | La ironia | Qüestió universal |
Un lamentable però correcte acabament de l'episodi. |
És un mal final perquè han mort els tres germans, peò és «correcte» perquè aquesta va ser la predicció del déu Apol·lo. |
Amb l'adjectiu «correcte», Espriu posa ironia al tema del fat. |
No |
Tirèsias llogarà uns altres ulls experimentats i desvergonyits. |
Tirèsias és cec i per tant necessitarà un altre pigall. |
La ironia rau en el mot «desvergonyits». |
No |
Franco presideix el seu primer consell de Ministres
Font: http://jordicarreno.wordpress.com/guerra-civil-espanola/
Ara que ja has llegit l'obra, rellegeix el següent fragment en clau política i biogràfica de l'autor:
«Lúcid conseller: (al seu amic). No és difícil de conviure a Tebes, és impossible. Creont ho sap com tu i com jo, però no ho dirà mai és clar. Mira-te'l bé: obès, no gens atractiu, amb aquests ulls de mirada fixa i glaçadora, com de serp. Sí, potser arriba a fingir-se que és ben intencionat, t'ho concedeixo, però ho sacrificaria tot a la seva única passió de manar. Mentre visqui, és probable que ens mantinguem quiets, perquè està disposat a esclafar sense miraments el qui se li oposi. Però gairebé és un vell, i els seus fills i seguidors no valen res. A Tebes, Creont no pot instituir perpètuament Creont. Què vols que visqui, vint anys més, tal vegada trenta? Si no el colpeix molt abas una mort violenta. I després, què? Eh, digues, després, què?» (p. 64-65)
Feu una reflexió individual, per escrit, sobre aquesta qüestió, i després, a classe, obriu un debat i intercanvieu les vostres opinions.
Anoteu totes les paraules i idees que us suggereix aquest fragment en un word col·laboratiu. És igual que es repeteixin. Al final convertiu el text en un núvol amb Wordle. Quina és la paraula o les paraules que surten més destacades? Per què?
Busca, amb l'ajuda del professor, altres paraules del llenguatge teatral, i després fes un text de 10 o 12 línies on surtin totes dins un context que s'entengui.
Posada en escena
d'Antígona dirigida per Oriol Broggi. L'actriu Clara Segura feia d'Antígona.
Font: La perla29
En grups de 4 creeu una companyia teatral que vol portar l'obra al teatre. De moment, no teniu els actors, només penseu en el muntatge.
- Un fa de director.
- Un fa d'adaptador del text (escurçar o adaptar lingüísticament).
- Un fa d'escenògraf.
- Un s'encarrega del vestuari.
Abans hem parlat de la política que s'amaga a l'obra de teatre. Penseu, doncs, en possibles posades en escena actuals, amb la política de rerefons. Quan tingueu pensada l'època en què voleu situar l'obra, la resta serà més fàcil. Tot l'equip ha d'ajudar el director a trobar una època. També podeu situar la història fora de Catalunya.
«... potser sí que els meus mots representen un perill, però no per a mi que parlo, sinó per a tu que escoltes» Antígona, Salvador Espriu
© Grup62