Durant la lectura
Per fer-lo et recomanem que facis servir l'estructura
habitual d'un arbre geneològic, però, si et cal, inventa't signes. Per exemple,
dibuixa un estil·let per assenyalar l'assassinat.
El nan, de Diego Velázquez. Feia funcions de bufó.
Font: wikicommons
Ara, llegeix aquestes dues intervencions d'Eumolp:
«ASTIMEDUSA: Recorda que parles davant una princesa.
EUMOLP: Ho recorda prou la meva esquena. La meva llengua té menys memòria, sobretot quan us vol distreure, com ara.» (p. 25)
«ANTÍGONA: No m'he de defensar, accepto el càstig. Intercedeixo tan sols a favor d'Eumolp, que m'obeí.
EUMOLP: No, t'ho prego. M'allibero finalment dels vostres cops i de les vostres rialles. Sé que els mots amaguen la solitud de l'home, no he d'aprendre res més.» (p. 69)
Amb aquestes poques línies podem conèixer la condició d'Eumolp.
Descriu-la en un text breu. Com dibuixaries el personatge d'Eumolp al segle XX? Creus que existeix aquest tipus de
personatge al segle XXI?
serp
glaçadora impossible obès mai |
quiets manar sacrificaria atractiu perpètuament |
única miraments res vell fills |
«[El lúcid conseller]: No és difícil de conviure a Tebes, ésCreont ho sap com tu i com jo, però no ho dirà , és clar. Mira-te'l bé: , no gens , amb aquests ulls de mirada fixa i , com de . Sí, potser arriba a fingir-se que és ben intencionat, t'ho concedeixo, però ho tot a la seva passió de . Mentre visqui, és probable que ens mantinguem , perquè està disposat a esclafar sense el qui se li oposi. Però gairebé és un , i els seus i seguidors no valen . A Tebes, Creont no pot instituir Creont.
A l'obra d'Antígona, el fat és protagonista i desencadenant de tot. De fet en aquest altre exercici ja parlàvem de la importància i les conseqüències del destí.
Què ens depara el destí?
Font: http://zenondiezlopez.blogspot.com/2010/05/activitat-2-existeix-el-desti-o-som.html
A mesura que vagis llegint l'obra assenyala les frases
que insinuen el fat i comenta-les en el seu context. Anota-les en un full i
després escriu una breu reflexió sobre totes les frases que hauràs trobat.
Frase sobre el fat | Qui la diu i en quin acte | Comentari sobre la frase |
«Ja ho sé i no ho pretenc. No temo la mort. Sempre he estat voltada de mort, des de sempre he sabut que no envelliria, que no coneixeria l'amor d'un marit i dels fills.» | Antígona, p. 55, Segona part | Antígona pot ser condemnada, però ella ho sap i no hi fa res. Des que Apol·lo va condemnar Laios, el seu avi, a no tenir cap fill, i Laios el va desobeir tot tenint Èdip, la mort i la mala sort han estat presents en la vida d'Antígona. Per això tant li fa morir jove. |
Aquí et donem un parell de suggeriments més.
Rellotge sense busques.
Font: http://scriptoria.blogspot.com/2009/03/el-reloj-sin-agujas.html
Màscara blanca.
Font: http://literaturajuvenilyfantastica.blogspot.com/2010/10/beso-de-vida-de-daniel-waters.html
Les podeu anotar al bloc o en un word col·laboratiu. El
millor és que a mesura que us les aneu trobant a la lectura, les aneu
interpretant entre tots.
«Euriganeia: En esguardar la seva llum, esdeveníem orbs. El triomf del déu advers ens imposa de contemplar la nostra desolació reflectida al mirall de la seva impassibilitat.» p. 40 |
Ismene explica com acaba de veure la batalla i la mort
dels seus dos germans a plena llum del dia. Eurídice es lamenta que una cosa
així ho hagin pogut veure els seus ulls sota la llum del sol. Llavors
Euriganeia s'exclama perquè aquest sol, amb la seva llum forta, els ha encegat
i no els ha permès veure allò que havien d'haver vist: que allò acabaria en
tragèdia. El triomf del déu: es refereix a Apol·lo que des d'un bon principi va dir a Laios que no tingués cap fill. Ja coneixeu com continua la tragèdia. I és aquest mateix déu que els obliga a mirar el futur en un mirall, sense poder-hi fer res. D'aquí que en el mirall només es reflecteixi un rostre impassible. |
«... potser sí que els meus mots representen un perill, però no per a mi que parlo, sinó per a tu que escoltes» Antígona, Salvador Espriu
© Grup62