Durant la lectura
Comencem la lectura
Potser et sembla un llibre gruixut, sí, però els contes no són gaire llargs. La gràcia dels contes és que els pots anar llegint de manera desordenada, al teu gust. No cal que comencis forçosament pel primer. Repassa tots els títols. Quin és el que t'agrada més? Doncs comença per aquest. I després salta a qualsevol altre, sense ordre.
Vés anotant i subratllant tot allò que ets cridi l'atenció.
Després de cada conte, anota en llapis al llibre mateix quina sensació t'ha produït i intenta definir el relat amb una sola paraula.
Posar portes al camp?
Tant el paisatge rural català com els interiors de les cases
de pagès i de poble són ben presents als relats de Víctor Català.
Casa
de pagès.
Font: http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/fotos/gran/casa_de_pages47749.jpg
A mesura que aneu llegint, anoteu els espais que descriu l'autora. Al final de la lectura hauríeu de saber què és un clos o una lliça, per exemple. Us proposem que us fixeu bé en les descripcions d'aquests llocs, que els conegueu i que elaboreu entre tots un àlbum dels espais narratius dels Drames rurals.
Prepareu una presentació col·laborativa, trieu imatges de paisatges del camp que s'avinguin amb els Drames rurals, pareu atenció a com eren antigament els pobles, els interiors de les cases, els estris agrícoles, fins i tot la distribució de les habitacions o la decoració d'interiors.
En suspens...
Als contes hi ha fragments similars, però fets de paraules. Aquesta pista musical us ajudarà a intuir la sensació intensa de suspens i a detectar-la-hi.
Després d'escoltar aquest fragment, fixeu-vos en aquest extracte del conte «Nochebuena»:
«Durant un moment quedà esmaperdut; després, ràpid, debategant, s'ajupí i posà en el galze de la porta aquell bulto que havia dut sota la brusa, embolicat en un mocador de butxaca lligat dels quatre becs, i per entre quines arrugues sortia una cueta de cordó gruixut. Si en aquell punt l'hagués vist son antic principal, no l'hauria conegut: groc com un difunt, petant de dents i amb els pèls de celles i bigoti drets com els d'un raspall.
Tot arrupit, encengué un misto, però, com tremolava, va apagar-se-li; n'encengué un altre, i lo mateix; per fi, amb el tercer logrà calar foc a la cua del cordó. Durant un moment tingué coratge per a mirar com s'encenia; però després, inconscientment, perduda la raó, s'aixecà i es posà a córrer com un endimoniat, sense reparar si algú el podia veure. Quan va ser un tros lluny se parà en sec i s'arrimà a una porteta, creient que li venia un treball; els polsos li martellejaven furiosament i les cames se li torcien. Vacil·là un moment, i després, a malgrat d'ell, pres d'una por horrible, mirà cap a munt. Aleshores passà quelcom tan espantós, que En Peret sentí una sensació horripilant, com si una eina de mil caires li separés, alhora, la carn de tots els ossos de son cos.»
Quins recursos estilístics, expressions i paraules fan augmentar la tensió al fragment?
Heu notat el crescendo de la tensió? Com, quan un esdeveniment impactant de les històries és a punt d'ocórrer, ja el vèieu a venir? Per què creieu que passa això? És casualitat o hi ha mecanismes narratius que empra l'autora per provocar tensió als lectors?
Prepareu un document col·laboratiu, assenyaleu-hi altres fragments dels Drames rurals en què es produeix un crescendo narratiu i expliqueu quines estratègies estilístiques ha fet servir l'autora per aconseguir aquests efectes de suspens i dramatisme.
Apadrinem paraules
Imatge coberta de Quincalla.
Font: http://nc.libreriasbertrand.es/ProductImages/9788429765243.png
I si apadrinem paraules? Les llengües són sistemes de signes vius, però quan ens limitem a fer servir sempre els mateixos mots, el vocabulari s'empobreix i la llengua perd força per comunicar tot el que volem expressar i podem arribar a transmetre.
Quantes paraules noves trobeu als Drames rurals? Aneu apuntant-les a mesura que llegiu. Trieu-ne, cadascun de vosaltres, una o dues per apadrinar i prepareu un document en què escriureu la definició de cada mot, el seu origen historic-etimològic, frases i contextos en què s'utilitza i altra informació rellevant. Fins i tot podeu fer petits videoclips sobre les vostres paraules per explicar-les. Vegeu-ne aquest exemple.
Després recopileu tot el material, escrit i audiovisual, i creeu un document conjunt. Tindreu un bon recull de paraules i garantireu la seva supervivència. Però us heu de comprometre a cuidar i fer servir els mots que apadrineu!
El Diccionari de Caterina Albert/Víctor Català
Per repartir la feina us proposem el següent: a classe, feu tants equips com contes hi ha a l'obra i repartiu un relat per grup. Enumereu alfabèticament les paraules i els girs lingüístics desconeguts trobats a cada narració, i després definiu-los.
Al vocabulari recopilat pels grups, sumeu-hi les paraules apadrinades en l'activitat anterior (comproveu que no es repeteixin). Catalogueu-ho tot en un document col·lectiu. Editeu-lo amb eines de publicació digital i tindreu el primer volum del Diccionari de Víctor Català!
De fit a fit i tot enllestit
A continuació te'n proposem una llista perquè les relacionis
amb el significat que correspon. Si les has apadrinat o les has inclòs al Diccionari de Caterina Albert/Víctor Català,
segur que recordes alguna d'aquestes expressions, o potser totes!
| Expressions Zum-zum De bon grat Fugir a brida batuda De viu en viu Cercar cinc peus al gat Gori-gori De gom a gom L'any de la picor A dojo Fer cofis i mofis Xec-xec Xano-xano Mirar de cua d'ull Trinc-trinc Fer-se'n tres pedretes Ploure a bots Trico-trico Fer veure la padrina D'amagatotis Fer un cluc-ull De gairell A les palpentes A porta barrada Bum-Bum De fit a fit Nyeu-nyeu Fer venir en basca Pengim-penjam A tort i a dret |
Significat per relacionar A. Mirar de costat B. Completament ple C. Defallir D. Ploure amb intensitat E. Ben tancat F. Murmuració de molta gent G. Marxar a tota velocitat H. En vida I. Pretendre coses impossibles J. En gran abundància K. Amb gust L. Fer el que es vol d'una cosa M. A poc a poc N. Obliquament, de costat O. Sortir greument perjudicat P. Sense reflexió Q. Lentament R. D'amagat S. Soroll sord i continu T. Soroll metàl·lic o cristal·lí U. Dormir V. Cants fúnebres, absoltes W. Sense veure-hi X. Amb la vista fixa Y. Persona hipòcrita Z. De temps molt antic Ç. Fer molt de mal a. So d'un cop no gaire fort b. Malgirbada, desgavellada |
Zum-zum
De bon grat
Fugir a brida batuda
De viu en viu
Cercar cinc peus al gat
Gori-gori
De gom a gom
L'any de la picor
A dojo
Fer cofis i mofis
Xec-xec
Xano-xano
Mirar de cua d'ull
Trinc-trinc
Fer-se'n tres pedretes
Ploure a bots
Trico-trico
Fer veure la padrina
D'amagatotis
Fer un cluc-ull
De gairell
A les palpentes
A porta barrada
Bum-Bum
De fit a fit
Nyeu-nyeu
Fer venir en basca
Pengim-penjam
A tort i a dret
De fit a fit i omplim els buits
- La gent, al passar, se'l mirava , sense arrimar-s'hi, com si fos un animaló empestat [...].
- Ja la primera nit de vetlla l'església s'omplí de .
- [...] punyenta i dolorosa com aquell colze que li fendia les costelles i el .
- Feia estona que , i En Met se trobà amb les cames ben xopes [...].
- [...] era fosc, de nit, ; al fons de la cuina, un foc de llenya verda repetellejava, omplint-ho tot de fum.
- De seguida va ésser-ne un - i una riota en tot el poble.
- La pedrega i els crits pararen en sec, i s'oí xiuxiueig i corredissa de gent que .
- Les dones cridaven que se l'havia de cremar enmig de la plaça, perquè servís d'escarment.
- Si tenien en son poder el criminal, poc menys que convicte i confés, a què ?
- [...] cavades i fems , colles de cercoladores que llevessin a les vessanes la mengia de les herbotes, com mares que lleven els polls del cap de l'infantó [...].
- [...] ell, que les hi feia llevar a les seves terres doble de lo que donaven les altres de la rodalia [...].
- [...] hauria de deixar-ho perquè un mort de gana, un sobrevingut qualsevol, ne fes - - !
- Tot - , mastegant la cigala, quina fortor anava cinc minuts davant d'ell, i bellugant un branquilló que havia collit de la vora, arribà al camp.
- [...] la cleda que tancava la passera, subjecta a dues estaques, estava sobre una banda.
- Quan la Rosa, la dona, li va agafar el tifus i el metge va dir que potser , ell, En Ton, se n'arribà a cal senyor rector per a fer-li una consulta.
- [...] però, per més que se reblincava de tots cantons i mossegava , com afollit, rebia més que no pegava.
- [...] se'n anava - , sentint una llei de cosa dolça i poruga a la vegada [...].
- [...] s'ha de valer de manyes per a tenir-hi una entrevista d' .
- Les orellanes del porxo semblaven grapats de raïms negres, dels que s'aixecava una remor imparable, un - seguit, sense gradacions [...]
- De tant en tant se sentia un xisclet d'aucell que volava fora de vista, un escotxineig de guatlla al lluny, el - precipitat d'un rellotge de caixa tocant hores, un cop de pota de la vaca prenys dins la cort, els grunys malumorats del porc...
- Llavors la faró del gresol, aquietant-se també, s'encongí, immòbil, a l'entorn del moc, com disposant-se a fer un - , i el Noi, decantant el cap, trencà, sense donar-se'n compte, la primera becaina i d'aquella una altra.
- Aixó t'esclarirà aquest - i et trobaràs millor.
- L'agònica es redreçà de mig cos en amunt, amb estranya força, i brandant com un serpent ferit, i amb violenta agitació, son braç de cadàver, cercà quelcom en l'espai...
- Ella se la mirà .
- [...] i era son aire tan - i d'home de bé, que an el Sagristà tothom li hauria donat l'hòstia sense confessar-lo.
- Així veureu la lluna, que potser no l'heu vista de l' ...
- [...] gandul com una estaca i jugador com un cadell, que deixava als mals llocs tot lo que podia haver i a la seva pobra dona.
- Però el fadrí la desarmà fent-li una moixaina i pregant-li amb còmic - de sa boca esdentegada [...].
- [...] el llit estava tot decompost, amb les robes estiragassades de través i - d'una banda i altra.
Endivina endivinalla... quina és la paraula?
Allò que hom diu o fa per divertir fent riure.
o x a n
Carícia que es fa passant la mà per la cara.
B a g r
Sacsejar, remoure amb violència.
E nya
Privat momentàniament de respirar o morir per compressió o obstrucció de la gola.
r i l l g
Toc de campanes a cops ràpids i seguits.
A l fa
Fer abaixar (una part d'una construcció).
e s d
Espai d'un mes. Salari d'un mes.
P ll ot
Tros de roba vell, esqueixat o dolent.
F u r l·l
Fumera, massa de fum.
c m ll a
Posar al cim, a un lloc elevat.
F i g
Donar fatiga, cansar.
s t e
Peça de metall, de fusta o de cuir que, penjada a un i altre costat de la sella per mitjà d'una corretja, subjecta i sosté el peu del genet.
X rr i
Soroll estrident de fregadís, especialment metàl·lic.
G i o l
Rebrot que surt a la soca d'una planta. Borboll, raig d'aigua que puja amb força.
A o t x
Inclinar, doblegar cap avall. Colgar, ajeure en el llit o jaç.
n a f ra
Amagar, especialment en un forat, en un racó, en un amagatall.
M f e a
Sac gros ple de palla, d'espart, o d'altres materials, que serveix de matalàs.
P i x r
Gerro, especialment per a posar-hi flors.
J g e c
Pacte que fan dos que disputen sobre alguna cosa, segons el qual qui resultarà que no té raó o s'equivoca ha de donar a l'altre una quantitat determinada o qualsevol altra cosa.
C t x ss
Calma, lentitud excessiva.
La Solitud dels Drames rurals
Imatge de la coberta de
Solitud. Font:
http://2.bp.blogspot.com/_EFx6GmuUgw8/S6zsWOfrE9I/AAAAAAAAAtM/ZYGuOB9B8vU/s1600/Club+de+Lectura-imatge.jpg
Al pròleg de l'edició dels Drames rurals, Núria Nardi explica que «l'autora va planificar Solitud com un drama rural ampliat», és a dir, «en el seu aspecte més primari, com un lloc on la vida es manifesta en brut, amb tota la seva violència, sense els refinaments ni el filtre de la cultura, i on els éssers humans són alhora víctimes i botxins».
I a la secció de textos complementaris us proposa llegir el fragment del capítol XIII de Solitud que reproduïm a continuació:
«El pastor no respongué, perquè, va veure a quatre passes un jovenet que s'enfilava pel pendís escarpat, tot capbaix, amb una verga d'aloc a la mà dreta i balancejant l'esquerra com una pèndola. Darrera seu un escamot de cabres, la carota avespada i la barbeta inquieta, diablejaven esgarriades pel pedreny.
Quan es creuaren:
-Hola, noi...
-Bon dia, Gaietà...
-Surts dejornet!
-Què s'ha de fer!... Aqueixes bruixes se fumerien la custòdia, a dins...
-Per això nasqueren... Que no t'hi cansis!
-Adéu, Gaietà, amb la companyia!
I s'allunyà reposadament, canturriejant una taral·la.
-Que m'hauria agradat d'ésser pastor! -féu aleshores la Mila.
-Com aqueixos? -exclamà l'home amb desdeny-. Mainada gandula que es posi a gordar per a no blegar l'esquena fent d'un ofici. A les meues mans ells!... Anguni em fan vore'ls d'hivern al sol, d'istiu a l'ombra, ajaçadassos pels repetges mateix que aireferits, sense una dèria a la cerveiera ni una esma de voluntat a cosa alguna. Fan parterir les pobres bestis de fam o d'enfits, i encara les esfotrassin a cops de pedra... Com que hi són pas per atra cosa que per la mandra, enteneu?... Oh! Que se pusqui malmenar la jovenesa així, com si fos pas cosa que passi per un jamés!
I el rostre del pastor, sempre placèvol, s'enserià amb una expressió tota severa.»
Us recorda cap dels contes dels Drames rurals? Per què? Detecteu elements comuns?
I vosaltres... quin dels Drames rurals continuaríeu per fer una novel·la? Voteu-ne un entre tots. En grups de tres confeccioneu un esquema de personatges principals i un altre per al desenvolupament argumental (plantejament, nus i desenllaç). Escriviu les primeres pàgines i tracteu de ser fidels a l'estil dels contes. Llegiu els vostres treballs en veu alta a classe i decidiu en quin començament de novel·la és més evident l'empremta dels Drames rurals.
Quin grup s'apropa més al mestratge literari de Caterina Albert?«Darrera la porta de la cambra, amagat en l’ombra, un home –En Pere Anton– test, immòbil, com si fos de fusta, se la mirava fixament, amb ulls que relluïen verdosament en la foscor, com ulls de mixtura.» Drames rurals, de Victor Català
© Grup62