A continuació us proposem la lectura de tres textos.

1) Enciclopèdia catalana

.........

2) Frankenstein o el Prometeu modern (1818), Mary Shelley:

Una lúgubre nit de novembre vaig veure l'acompliment dels meus treballs. Amb una ansietat que arribava al paroxisme, vaig reunir al meu voltant els instruments creadors de l'existència per tal d'infondre una espurna vital a l'ésser inanimat que jeia als meus peus. Ja era la una de la matinada; la pluja queia tristament contra els vidres i la meva espelma era a punt de consumir-se del tot quan, a la dèbil llum de la flama mig extingida, vaig veure com s'obrien els ulls grocs i apagats de la criatura, com respirava dificultosament, i agitava convulsivament els membres.

¿Com puc descriure les emocions davant d'aquell fet, o dibuixar l'infeliç que amb tants infinits treballs i atencions m'havia dedicat a formar? Els seus membres eren proporcionats, i li havia seleccionat uns trets bells... Bells? Déu meu! Amb prou feines si la pell groguenca li cobria l'obra de músculs i artèries que hi havia sota; els cabells eren negres, lluents i abundants; aquests detalls, però, no feien sinó contrastar més terriblement amb els ulls aquosos, que semblaven gairebé del mateix color blanc que les òrbites que els allotjaven, amb la pell arrugada i amb els llavis rectes i negres.

Els diferents accidents de la vida no són pas tan mudables com els sentiments de la natura humana. Durant gairebé dos anys, havia treballat durament amb l'únic propòsit d'infondre vida en un cos inanimat. Per això m'havia privat del descans i de la salut. Ho havia desitjat amb un ardor que excedia de lluny a la moderació; però ara que havia acabat, la bellesa del somni s'esvania i un horror i una repugnància espaordidors m'ompliren el cor. Incapaç de suportar l'aspecte de l'ésser que havia creat, vaig fugir de l'habitació i vaig caminar pel dormitori força estona, sense poder apaivagar prou l'esperit per tal d'adormir-me. A la fi, l'esgotament succeí al tumult que havia suportat abans, i vaig llançar-me al llit vestit, tractant de trobar uns moments d'oblit. Però fou en va: efectivament, vaig adormir-me, però destorbat per somnis bogíssims.

(Trad. de Quim Monzó. Barcelona: La Magrana, 1983. 48-49)

3) "El Golem" dins Jorge Luis Borges, El Otro, El Mismo

[...]

No a la manera de otras que una vaga
sombra insinúan en la vaga historia,
aún está verde y viva la memoria
de Judá León, que era rabino en Praga.

Sediento de saber lo que Dios sabe,
Judá León se dio a permutaciones
de letras y a complejas variaciones
y al fin pronunció el Nombre que es la Clave,

la Puerta, el Eco, el Huésped y el Palacio,
sobre un muñeco que con torpes manos
labró, para enseñarle los arcanos
de las Letras, del Tiempo y del Espacio.

El simulacro alzó los soñolientos
párpados y vio formas y colores
que no entendió, perdidos en rumores
y ensayó temerosos movimientos.

Gradualmente se vio (como nosotros)
aprisionado en esta red sonora
de Antes, Después, Ayer, Mientras, Ahora,
Derecha, Izquierda, Yo, Tú, Aquellos, Otros.

[...]

El rabí le explicaba el universo
Esto es mi pie; esto el tuyo; esto la soga
y logró, al cabo de años, que el perverso
barriera bien o mal la sinagoga.

Tal vez hubo un error en la grafía
o en la articulación del Sacro Nombre;
a pesar de tan alta hechicería,
no aprendió a hablar el aprendiz de hombre.

[...]

El rabí lo miraba con ternura
y con algún horror. ¿Cómo (se dijo)
pude engendrar este penoso hijo
y la inacción dejé, que es la cordura?
¿Por qué di en agregar a la infinita
serie un símbolo más? ¿Por qué a la vana
madeja que en lo eterno se devana,
di otra causa, otro efecto y otra cuita?

En la hora de angustia y de luz vaga,
en su Golem los ojos detenía.
¿Quién nos dirá las cosas que sentía
Dios, al mirar a su rabino en Praga?

(Buenos Aires: Emecé Editores, 1998)

Quins punts en comú i quines diferències trobeu entre aquests textos i el fragment de Faust esmentat? Quines són les fonts d'aquest tema universal? Indiqueu-ho en una graella de Word col·laborativa.