Després de la lectura
Els miralls i els jocs de
perspectiva són recursos literaris tradicionals. Els trobem en narracions tan
populars com la Blancaneus o en mites clàssics com el de Narcís.
Narcís, Caravaggio
Font:
http://upload.wikimedia.org
La relació de la vista amb els miralls és antiga. Per al filòsof Plató, a través de la mirada revelem una part del nostre ésser més profund. Per això hi ha teories que situen l'origen de l'amor en la mirada.
Si els miralls es manipulen, enganyen els enamorats, i això és el que passa al capítol CCLXXXIII de Tirant lo Blanc. Aquesta escena va tenir molt d'èxit literari i, com apuntàvem abans, la trobem a la comèdia Molt soroll per no res de Shakespeare.
Et proposem que llegeixis el
fragment de Shakespeare que s'hi assembla, i que el comparis amb la ficció dels
miralls projectada per la Viuda Reposada. Quines similituds i diferències hi
trobes? Apunta-les a la graella com aquesta:
Rol del personatge 1 |
Rol del personatge 2 | Rol del personatge 3 | Rol del personatge 4 | Descripció de l'engany | Malentès provocat |
|
Molt soroll per res:
Rol del personatge 1 |
Rol del personatge 2 | Rol del personatge 3 | Rol del personatge 4 | Descripció de l'engany | Malentès provocat |
|
Coneixes altres exemples
semblants? Quin és l'impacte dramàtic d'aquests conflictes en el ritme de l'obra?
Escriviu, en parelles, totes
les paraules que se us acudeixin per definir tres personatges de la novel·la
(si són els protagonistes, podeu recuperar els mapes conceptuals que heu
dibuixat abans). Prepareu una endevinalla visual com la següent, sense
indicar-hi el nom del personatge:
Qui sóc?
Els cavallers, les dames i els senyors de la cort també amenitzaven les vetllades amb música. Els moments musicals acompanyaven els torneigs, les reunions socials, els menjars i les estones per dansar. Així ho llegim als capítols de Tirant lo Blanc: recordeu aquestes escenes?
Dama medieval.
Font: http://www.medievalwalltapestry.com
En aquella època no existien
les grans orquestres simfòniques ni les sales de concerts, però sí els joglars i
el ministrers. La música que es feia a l'Edat Mitjana i després a les èpoques del
Renaixement i del Barroc es diu «música antiga».
Els instruments de la «música antiga» eren diferents dels d'ara. Coneixeu els avantpassats del piano? I els de la guitarra?
Poseu nom als instruments musicals següents i ho sabreu!
Arpa | Viola de gamba |
Tiorba |
Llaüt |
Orgue | Clavicèmbal | Saltiri | Guitarra |
de
Al·legoria de la
música (segle xv), miniatura de Les Échecs
amoureux.
Font: http://upload.wikimedia.org
Pareu atenció a les melodies següents: què us suggereixen? Quines emocions us transmeten? Per a cada fragment, hem pensat un títol inspirat a la novel·la... Els sabríeu lligar amb una música que ho representi?
Deixeu-vos emportar per la imaginació i per la història del cavaller Tirant lo Blanc: la música us donarà les respostes
- ...
- ...
- ...
- ...
- ...
- ...
Conèixer els castells significa descobrir físicament
uns espais amb gran presència a la novel·la i entendre no només l'arquitectura
dels edificis, sinó també una part important de la bastida narrativa de l'obra.
Per això, primer és saber si identifiqueu les parts principals d'un castell
medieval:
Merlet
Plaça d'armes
Camí de ronda
Fossat
Torre de flanqueig
Barbacana
Torre de l'homenatge
Porta llevadissa o caladissa
Torre vigia
Murada
En grups de quatre o cinc,
prepareu una ruta per exposar-la a classe. Cada grup ha d'organitzar la seva
pròpia proposta i, entre tots, triar la que millor representi el passat
medieval i la vida dels cavallers a Catalunya. A més, podeu afegir-hi altres
aspectes culturals, com costums i festes medievals que se celebrin avui.
Castell de Cardona.
Font:
http://www.tv3.cat/multimedia
No oblideu afegir a la
presentació aquestes diapositives bàsiques:
- Ruta real de castells amb imatges i mapa.
- Apunts històrics dels espais que suggeriu visitar.
- Relació de la ruta amb la cavalleria.
- Fragments de textos literaris cavallerescos aplegats en un dossier de lectura que lliurareu als vostres companys japonesos en arribar.
- Calendari de la ruta, mitjans de transport, allotjaments suggerits (si la ruta dura més d'un dia), i petit pressupost que caldrà per cobrir despeses.
Per començar a plantejar la
sortida us recomanem mirar aquests vídeos:
Setmana
medieval de Montblanc
Quina ruta és la més completa de totes les presentades
a classe? Seria factible portar-la a terme? Potser podeu organitzar aquest
viatge... mentre espereu els companys d'intercanvi!
Per poder participar-hi amb la vostra proposta, primer heu de reconèixer els tipus de vestits de l'època. Aquí en teniu uns exemples:
|
|
|
Emperadriu bizantina, segle XII | Emperador bizantí, segle XII | Cavaller i reina, segle XIV |
|
|
|
Noble franc, segle X | Dama de Flandes, segle XV | Dama alemanya, segle XV |
Fonts: http://upload.wikimedia.org i http://commons.wikimedia.org
La roba era un distintiu de classe: indicava a quin estament pertanyia la persona. Per exemple, el fet de portar teles acolorides ja indicava el poder adquisitiu de qui les portava, perquè tenyir els vestits era complicat i car.
A la novel·la hi ha referències a la roba dels personatges, les teles i els colors del segle xv. En parelles, recreeu tres dissenys diferents: un vestit de Carmesina, la roba de l'Emperador, la del Gran Carlemany o la del personatge que més us agradi.
Compileu totes les propostes en una presentació col·laborativa i tindreu una bona mostra de moda medieval. Quins dissenys s'ajusten més a les indicacions del llibre?
Comptem amb nombrosos
receptaris medievals, manuals i documentació diversa sobre gastronomia, com ara
el Llibre del Sent Soví (1324), una gran compilació de receptes i de tècniques de
cuina que encara mantenim als nostres menús. N'és un altre exemple el Llibre del coch (escrit al voltant de
1480) del Mestre Robert de Nola.
Llibre del coch
Font:http://commons.wikimedia.org
Ara bé, tingueu en compte que aquest grau de refinament alimentari tan sols el podien gaudir les classes benestants, perquè era molt costós mantenir una cuina o aconseguir aliments variats, i perquè eren ben poques les persones que sabien llegir els receptaris.
A Tirant lo Blanc hi ha referències als àpats, als aliments i als espais per menjar: les recordeu? En parelles, busqueu un dels moments en què, a la novel·la, s'esmenten els costums culinaris i els aliments.
A partir de l'escena que trieu, us proposem confeccionar un pòster-menú per a una vetllada dels personatges de Tirant lo Blanc, on inclogueu la recepta d'uns dels plats explicada pas a pas segons l'estil medieval. Vegeu un exemple de recepta aquí.
Busqueu a la xarxa i a la biblioteca, i tracteu de respondre les preguntes següents mentre dissenyeu el menú: quins menjars eren populars al segle xv? Com es cuinaven els aliments? Quins estris s'empraven per preparar-los i per menjar-los? Quants plats hi havia als àpats? Existien normes d'educació que s'havien de seguir a taula?
Un cop resolta l'activitat... cuineu la recepta i inviteu els vostres companys a tastar-la!
Us heu preguntat algun cop com vivien les dones medievals? Sabeu què vol dir la paraula misogínia? Busqueu-la al diccionari.
Si feu una petita cerca sobre el rol de la dona a l'època medieval, descobrireu que pràcticament es restringia a l'àmbit domèstic i la procreació. Així ho constaten obres com L'espill de Jaume Roig i molts dels debats sobre la condició femenina habituals a l'Edat Mitjana.
Hi havia excepcions en què les
dones nobles accedien a l'educació o exercien càrrecs d'importància social si
eren reines d'un país. Tot i així, la gran majoria es dedicava a la costura, a
la cuina o a la criança dels fills.
Reunió
de dames amb la reina francesa Isabel de Baviera (ca. segle XV).
Font:
http://upload.wikimedia.org
Il·lustració medieval de l'amazona mítica Pentesilea.
http://upload.wikimedia.org
A continuació mireu i escolteu aquests documents:
En parelles, trieu l'aspecte que més us hagi cridat l'atenció dels fragments audiovisuals. Relacioneu-lo amb el perfil femení que preferiu de la novel·la (Carmesina, Estefania, Plaerdemavida, l'Emperadriu, la Viuda Reposada, etc.) o amb altres elements de l'obra que reflecteixin el paper de la dona medieval. Quines conclusions extraieu de la comparació?
Imagineu que un diari us demana un article de dues pàgines sobre la vida de les dones a l'Edat Mitjana. Empreu la comparació anterior per escriure un text expositiu, i il·lustreu-lo amb una o dues imatges de l'època.
Trieu els millors articles de la classe i editeu una petita antologia de textos sobre aquest tema.1) En saps prou? Durant el segle XV, el regne de València...
Es convertí en centre de la Corona d'Aragó
| |
No tenia vida cultural
| |
Patia una gran crisi econòmica
|
Ramon Llull, Bernat Metge, Ausiàs March o Cerverí de Girona
| |
Ramon Muntaner, Bernat Desclot, Francesc Eiximenis o el rei Jaume I
| |
Ausiàs March, Jaume Roig, Jordi de Sant Jordi o Isabel de Villena
|
La noblesa
| |
La burgesia
| |
El clergat
|
Combats individuals de dos cavallers
| |
Combats d'equips de cavallers
| |
Reptes de cavallers situats en indrets estratègics
|
Reptes de cavallers situats en indrets estratègics
| |
Combats individuals de dos cavallers
| |
Combats d'equips de cavallers
|
Combats individuals de dos cavallers
| |
Combats d'equips de cavallers
| |
Reptes de cavallers situats en indrets estratègics
|
Reflecteixen la realitat social amb versemblança
| |
Narren aventures inversemblants i meravelloses
| |
Expliquen llegendes exòtiques inspirades en el rei Artús
|
El rei Artús, Rotllan i Emma Bovary
| |
El rei Artús, la reina Ginebra i els cavallers de la Taula Rodona
| |
L'Emperador de Constantinoble, Guillem de Varoic i les croades
|
Blandín de Cornualla i La Faula de Guillem de Torroella
| |
El cavaller de la carreta i Perceval
| |
L'Odissea i l'Eneida
|
Londres
| |
Gandia
| |
València
|
Joan de Monpalau, Jaume Ripoll, Felip Boïl i Gonçalbo d'Híjar
| |
Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Roís de Corella i Ausiàs March
| |
Ningú: a Joanot Martorell no li agradava lluitar, s'estimava més escriure
|
El 5 d'abril del 1490
| |
El 27 de setembre del 1480
| |
El 2 de gener del 1460
|
Com a regal d'aniversari
| |
Com a penyora per un prèstec
| |
Com a premi per haver guanyat una justa
|
1490
| |
1480
| |
1470
|
Joan de Monpalau
| |
Martí Joan de Galba
| |
Nicolau Spindeler
|
Castellà i italià
| |
Italià i anglès
| |
Castellà i francès
|
Novel·les exemplars
| |
El Quixot
| |
Viatge del Parnàs
|
Bretanya
| |
Anglaterra
| |
València
|
El llibre de l'ordre de cavalleria
| |
L'Arbre de batalles
| |
Curial e Güelfa
|
La Bella Agnès havia regalat un fermall a Tirant
| |
La filla del rei d'Anglaterra havia fet honors al senyor de Vileshermes i no a Tirant
| |
El senyor de Vilesermes havia robat el cavall de Tirant
|
Tirant lo Blanc comanda l'exèrcit enemic
| |
Els mamelucs preparen un atac
| |
El dia del setge plourà a bots i barrals
|
Capità dels exèrcits
| |
Cèsar de l'Imperi
| |
Duc de Rodes
|
El rei de Tremicèn
| |
El rei de Fes
| |
El duc de Macedònia
|
Viuda Reposada
| |
Plaerdemavida
| |
Eliseu
|
L'Emperadriu
| |
Estefania
| |
Ricomana
|
La virtuosa, la profitosa i la viciosa
| |
La cortesa, la sensual i la mística
| |
La cavalleresca, la humana i la platònica
|
És una representació teatral a la cambra de Carmesina
| |
És una ficció muntada amb disfresses i miralls
| |
És un ball de màscares en què la Viuda es declara a Tirant vestida d'hortolà
|
L'illa de Lango
| |
L'illa de Rodes
| |
L'illa de Mallorca
|
Plaerdemavida
| |
Maragdina
| |
Tirant lo Blanc
|
Hipòlit
| |
Diafebus
| |
Espèrcius
|
«Ni la virtut, ni el poder no es troben en les riqueses, sino en l'ànim virtuós i enginyós.» Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
© Grup62