Durant la lectura
Lectors antics
Font:
http://upload.wikimedia.org
Un responsable lector coordinarà la lectura de les diferents seccions en què dividireu l'obra per llegir-la per etapes. A més de la coordinació, el responsable lector s'encarregarà de les tasques següents:
- Parar atenció al nou vocabulari i anotar-lo en un document word col·laboratiu.
- Escriure en el document col·laboratiu les definicions del lèxic nou més difícil.
- Fer un seguiment del ritme de lectura del grup i comprovar que tothom llegeix, al mateix temps, els capítols pactats.
És important que hi hagi un full de ruta lector perquè pugueu endinsar-vos en la novel·la pas a pas i pam a pam. Així descobrireu les bondats de Tirant lo Blanc!
Si, a més, obriu a Twitter un compte exclusiu per al seguiment de la lectura, podreu piular en temps real el vostre grat o desgrat amb les aventures de Tirant, preguntar el que no entengueu, assenyalar les relacions que hi veieu amb la matèria de Bretanya, apuntar quin és el vostre personatge favorit i tots els comentaris al voltant de la lectura que se us acudeixin!
Fixeu-vos, sobretot, en Tirant, Carmesina, Plaerdemavida, Hipòlit, Diafebus, Estefania, l'Emperador, l'Emperadriu i la Viuda Reposada.
Confeccioneu un mapa descriptiu de cada personatge i busqueu exemples a l'obra per justificar les vostres conclusions. Pengeu els mapes a classe per compartir i comparar les vostres impressions amb les dels companys. Tots veieu igual els personatges?
Comenceu per l'exemple de Tirant que us proposem a continuació. L'heu de completar vosaltres!
Com s'estructura Tirant lo Blanc? A més dels capítols, detecteu altres subdivisions o elements d'articulació interna? Hi ha més d'una línea d'acció?
Font:
Galeria d'imatges de Word per a Mac.
Mentre llegiu, apunteu quina us
sembla que és la línia argumental de la novel·la. Utilitzeu aquesta pauta:
- Acció principal
- Diferents episodis
Després, en acabar de llegir, poseu en comú les línies argumentals i els episodis, i confeccioneu un esquema col·laboratiu amb l'estructura bàsica de l'obra.
Allò que hom dóna gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba.
2) E N T H M
Antigament, home de naixença noble, de gestos afectats, que estava al servei particular del rei
3) F R M L
Conjunt de dues peces d'or o d'un altre material, una de les quals té un ganxet o pua que es fica en un forat, anell, etcètera, de l'altra i serveix per subjectar dues vores de vestit o com a ornament.
4) B O T
Teixit en la fabricació del qual entren fils d'argent o d'or o de tots dos metalls, especialment teixit en què aquests fils formen una decoració sobre una tela de base de seda.
5) A D G A
Escut ovalat o amb forma de cor, fet de cuiros dobles, cosits i aferrats, que s'usava en l'Edat Mitjana per parar cops i cobrir el cos.
6) S T E
Acció memorable. Plural.
7) F T X DA
Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure.
8) B L L S A
Arma per disparar fletxes, consistent en un arc d'acer, amb la seva corda, muntat en angle recte a l'extrem d'una barra de fusta que té un disparador a mitja llargària.
9) B O B A D
Giny antic de foc per tirar pedres grosses.
10) C L E L
Ganivet.
11) L J B
Vestit moresc a manera de sac amb mànigues curtes i estretes.
12) E P R O
Espiga de metall acabada generalment en un disc dentat mòbil i unida a l'altre extrem a una peça semicircular que s'adapta al taló del genet, i serveix per estimular el cavall punyint-lo en els flancs. Plural.
13) R A P G O L
Ganxo fixat al cap d'un mànec per agafar i subjectar objectes. Plural.
14) E L T
Elm de poc gruix i que generalment només cobria el crani, sense gola ni visera.
15) O M À
Teixit, antigament de seda natural, d'un sol color, amb una sola trama i un sol ordit.
16) A D F A
Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a un espectacle o un acte solemne.
17) I P Ó
Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.
18) L L E L E
Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços o confitures. Plural.
19) A A L T
Alçament popular, tumult sediciós. Plural.
20) R G
Clos disposat per tenir-hi un combat, i sobretot el que es formava de barres o palissada per celebrar-hi justes o torneigs.
Cerqueu-hi noms de països i
ciutats que s'esmenten a la novel·la. Un cop els tingueu tots encerclats,
sabríeu distingir els països de les ciutats i situar-los en un mapa?
Cada encert són 20 punts i cada intent errat et restarà 5 punts.
Miguel de Cervantes la lloa en El Quixot i diu que és el millor llibre
del món. A Itàlia, l'escriptor Ludovico Ariosto s'hi inspirà per escriure l'Orlando furioso, i així també féu un
altre important autor, Mateo Bandello, a Le
novelle. Sembla que mitjançant una d'aquestes dues obres italianes, la
farsa de la Viuda Reposada (capítol CCLXXXIII) arribà a William Shakespeare, qui la recreà a la comèdia Molt soroll per no res.
Font:
http://www.grup62.cat
Què és una «novel·la total» per a Vargas Llosa? Quins aspectes subratlla quan afirma que Tirant lo Blanc ho és? A què es refereix quan parla de tècniques i de «realisme total»? Què vol dir que a l'obra brolla la vida?
Confeccioneu una graella col·laborativa per il·lustrar amb exemples les afirmacions de Vargas Llosa: primer, decidiu els elements que fan de l'obra una «novel·la total» i escriviu-los en les capçaleres de les columnes; després, ompliu les caselles amb exemples que trobeu durant la lectura.
Una pista per començar:
|
Exemple 1 |
Exemple 2 |
Exemple 3 |
Exemple 4 |
Novel·la fantàstica | «I us puc assegurar, senyor, que quan la Infanta bevia vi vermell, com
que la seva blancor és tan extrema, se li veia passar el vi per la gola, i tots
els que allà érem en vàrem quedar admirats.» (XXIX)
|
|||
1) «El virtuós rei d'Anglaterra, en veure aquesta situació i volent que els seus soldats no se sotmetessin a un oci i un llanguiment tan totals, va deliberar que, com que havia contractat matrimoni, s'havia de cridar a cort general i celebrar així grans exercicis d'armes.»
Decaiment
| |
Avorriment
| |
Distracció
|
Brutes
| |
De vint-i-un botó
| |
Fetes trossos
|
Ésser esclau
| |
Ésser objectiu de burles
| |
Ésser traïdor
|
Mamífer carnívor de la família dels mustèlids
| |
Mamífer herbívor de la
família dels èquids
| |
Mamífer omnívor de la
família dels homínids
|
Escut mitjà que cobria el
pit del cavaller
| |
Escut llarg que gairebé cobria tot el cos del cavaller
| |
Escut petit que cobria la cara
del cavaller
|
Sentir estupefacte
| |
Posar a aplaudir
| |
Plorar de felicitat
|
Barallant-se
| |
Entrenant-se
| |
Entretenint-se
|
Tipus de braçalet
| |
Eina per tallar
| |
Tipus d'anell
|
A gran velocitat
| |
Fent molts salts
| |
Sense saber on anaven
|
Carruatge cobert de ferro
des del qual els reis combatien
| |
Embarcació típica de l'exèrcit
turc
| |
Construcció de fusta a dalt d'una torre o en un pont que
servia per protegir-se dels atacs
|
1) «Anaven només en camisa de dormir, amb capes i espases, i calçaven peücs de llana perquè així no fessin soroll en passar.»
Mitjons curts
| |
Sabatilles
| |
Plantilles
|
Equipatge per a la lluna de
mel
| |
Pertinences que s'aporten al matrimoni
| |
Grup de dones de servei
|
Foradar la murada enemiga
amb el cap
| |
Atacar front a front
| |
Entossudir-se inútilment
|
Marxar
| |
Agrupar-se
| |
Hissar veles
|
Magatzem d'armes
| |
Lloc de vigilància
| |
Proa d'una embarcació
|
Envestir
| |
Posar-se a tir
| |
Molt a la vora
|
Breviari amb oracions
| |
Agenda típica medieval
| |
L'equivalent a un rellotge
|
Fils daurats
| |
Motius naturals de la
vegetació
| |
Feix de tiges de blat de moro
|
Part exterior d'un escut defensiu
| |
Part central d'un escut
defensiu
| |
Part posterior d'un escut
defensiu
|
Àpat ben entrada la tarda,
abans de sopar
| |
Àpat del migdia, abans de
dinar
| |
Àpat tard a la nit, després de sopar
|
Enamorats medievals
Font:
http://www.newcitylibrary.org
Hi ha d'altres personatges a l'obra
que també alcavotegin? Quines altres alcavotes coneixes a la història de la
literatura? A les pel·lícules actuals, n'has vist alguna? I has alcavotejat mai?
Fes una breu descripció física i del caràcter de Plaerdemavida i valora si té les qualitats necessàries per fer el que fa.
Enamorats medievals
Font:
http://www.calpoly.edu
Per ajudar-te a respondre la
pregunta, et proposem fer-ne una classificació, però l'has d'endreçar. Quina
descripció correspon a cada tipus d'amor?
A quina categoria de la graella col·locaríeu les
definicions anteriors?
Tipus d'amor en la literatura medieval
|
Sentiment amorós en termes generals |
1._____________________________________________
2._____________________________________________ 3._____________________________________________ |
4._____________________________________________
5._____________________________________________ |
En grups de tres, confeccioneu un pòster on expliqueu en detall les característiques literàries dels tres tipus d'amor de la literatura medieval, esmenteu tres autors que els conreïn, tres llibres que els exemplifiquin i alguns fragments d'aquestes obres.
Després busqueu quadres clàssics que representin aquetes cinc menes d'amor diferent.
Per preparar el pòster i submergir-vos en el tema, us recomanem aquests vídeos:
Ara reflexiona sobre els següents blocs de preguntes:
Bloc 1
Com definiries el tipus d'amor que els uneix? Com declaren els personatges l'amor que senten? S'assemblen les tres parelles o són diferents? Quin és el vocabulari amorós que utilitzen? A la relació, quin paper hi té l'home i quin rol hi adopta la dona? En quina de les categories i sentiments de l'exercici anterior els situaries?
Bloc 2
De Plaerdemavida, ja n'hem parlat, però i la Viuda Reposada que fa entre tant enamorat? Què eren les bodes sordes? I, finalment, quin tipus d'amor preval a la novel·la?
Bloc 3
Què és el que més us ha cridat
l'atenció dels episodis amorosos? Per què? I a la resta de companys? Compartiu
les vostres impressions i, en grups de sis, escriviu un resum col·laboratiu
sobre el tractament de l'amor a Tirant lo
Blanc.
Banys i amors
Font:
http://scholar.library.csi.cuny.edu
Escriu una breu reflexió a partir de les preguntes i després, tria una de les 3 parelles i descriu-ne l'evolució amorosa. Busca algun fragment a la novel·la com a exemple per reforçar el teu raonament.
A la versió original de Tirant lo Blanc, n'hi ha molts. Us n'hem fet una tria perquè conegueu una part d'aquest tresor de saviesa antiga. El seu missatge no sempre està tan allunyat del nostre temps.
A. «Sóu tals com los àsens de Sòria, que van carreguats
de or e menjen palla.» (XCVIII)
B. «No façam de la concòrdia discòrdia e de la pau la
guerra.» (CIIII)
C. «Més val star sola que ab mala companyia.» (CIX)
D. «Qui primer és en temps, és primer en dret.» (CX)
E. «Lla hon se fa foch, fum n'à de eixir.» (CXXI)
F. «No ha mal que no vingua per bé.» (CXXXIII)
G. «De mal principi no se'n pot seguir bona fi.» (CLXII)
H. «Les coses que sens dificultat haver-se poden, la
stima de lur vàlua perden.» (CLXX)
I. «A vos no poran metre mostalla per jolivert.» (CLXXII)
J. «Negú no és stat creat que no haja errat.» (CCXLIII)
K. «Tot lo que luu no és or.» (CCLXXVIIII)
L. «Lo que no volríeu per a vós, no deuríeu desijar per
altri.» (CCCXXIII)
M. «Cascuna cosa ha son temps.» (CCCLXXVIII)
N. «Qui troba ver amich, troba tresor.» (CCCLXXVIII)
O. «Aprés la nit, ve lo dia, e aprés lo núvol lo bell
sol.» (CCCLXXX)
. A vegades el que brilla i sembla molt bonic és una aparença vana, una il·lusió.
. Els animals són un exemple de virtut: prefereixen allò necessari per viure per sobre del que és superficial.
. A vegades una situació difícil pot comportar un benefici o evitar altres complicacions.
. Un amic de debò és una troballa molt valuosa.
. La soledat és preferible si la companyia no és bona.
. Tothom s'equivoca.
. Qui arriba primer, decideix. El més antic mana.
. Si una situació comença malament, el més probable és que no acabi bé.
. Els mals moments passen i després vindran d'altres millors.
. Allò que s'aconsegueix fàcilment no es valora tant com el que s'aconsegueix amb esforç.
. Pel que pugui passar, millor no alterar una situació harmònica sense necessitat.
. Tracteu als altres com us agradaria que us tractessin a vosaltres.
. L'amor i la passió no es poden dissimular.
. Cal fer les coses ordenadament.
. A aquesta persona ningú no l'enganyarà.
«Ni la virtut, ni el poder no es troben en les riqueses, sino en l'ànim virtuós i enginyós.» Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
© Grup62